Resultats de la cerca

Tot i que el terme era usat genèricament per a referir-se a qualsevol forma de lament, pròpiament designava el plany que tenia lloc durant l’amortallament del difunt Habitualment era cantat per dones, amb alternança de solista éxarkhos i cor i acompanyament instrumental d’aulos D’antuvi es compongueren laments en forma de solo per a aulos nómoi threnetikoi , preeminentment en mode lidi Dins dels diferents tipus de laments de la tradició grega se’n troba un de dedicat especialment als déus i els herois, del qual podrien ser successors alguns cants bizantins, com ara els epitáphios thrē̂nos…

Sembla que visqué a la cort dels Banū Hūd de Saragossa, on exercí el càrrec de jutge de la comunitat hebrea Escriví, en àrab, un tractat eticomoral, Kitāb al-hidaya ilā farā'id al-qulūb ‘Llibre de la guia sobre els deures dels cors’, dividit en deu seccions o capítols, el qual constitueix un exponent important del corrent neoplatònic de l’època Aquesta obra assolí ràpidament una gran fama i fou aviat traduïda a l’hebreu per Yehudà ibn Tibbon 1160, ultra una altra versió de Yosef Quimhí La traducció fou més coneguda amb el títol abreujat de Hobot ha-lěbabot ‘Els deures dels cors’…

Talla Imatge de factura tosca amb la policromia refeta i algunes mutilacions, datable al segle XII i procedent del poble de Vilademuls F Tur La collecció Viader de Parets d’Empordà conserva des de fa temps una talla de fusta de la Mare de Déu que provenia de la Casa Pols de Vilademuls i que devia ser originària de la capella del castell del mateix poble Corominas, Marquès, 1972, pàg 251 també s’ha dit que l’origen és el castell de Pontós Noguera, 1977, pàg 166 La composició és marcada per la simetria, amb la figura de la Verge que duu corona, vesteix túnica i mantell, sosté un objecte amb la…

Després d’uns tempteigs inicials, a la segona meitat dels anys cinquanta es cristallitzà la seva lírica intellectual, de càrrega política, arrelada en el passat europeu i en les tradicions nacionals Oferí una primera tria d’aquesta poesia al volum Pacsirtaszó ‘Cant d’alosa’, 1958 Les experiències d’un viatge a l’Àsia Oriental donaren tema al volum poètic A Jangce vitorlái ‘Les veles del Iang-Tsé’, 1959 A partir dels anys seixanta el caracteritzà una preocupació formal acusada, amb l’ús abundant del sonet Cal mencionar-ne encara els reculls poètics Almafák ‘Pomeres’, 1962, Örök körben ‘En…

Obtingué el Diploma d’Estudis Superiors Especialitzats en enginyeria de formació per la Universitat de Rennes De jove ingressà a les joventuts comunistes revolucionàries i estigué vinculada a la Lliga Comunista Revolucionària francesa i posteriorment al sindicat d’estudiants UNEF-ID També milità en l’ecologisme i l’any 2001 fou regidora a l’oposició a Meaux L’any 2005 es traslladà a la Catalunya del Nord i s’afilià a la secció regional del Partit Socialista , i l’any 2008 fou elegida com a consellera general dels barris de l’Estació i Sant Iscle de Perpinyà Seguidora de Georges…

En un document datat l’any 973, considerat fals per F Udina, en què el comte Borrell II i el seu germà Guifré donaren al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles les esglésies fundades “ in loco vocitato castrum Lordano vel in civitate Isauna ”, s’inclou, entre aquestes, l’església de Sant Vicenç d’un monestir situat “ in capite jam dictae villae —Isona— juxta fontem que dicunt Clara ” En l’acta de consagració de l’església de Sant Sadurní de Tavèrnoles del 1040 s’inclou, entre els diferents béns amb què fou dotada, l’alou d’Isona “ simul cum ecclesia, id est sancte Marie et sancti…

El nom prové de la camisa blava que portaven en llur enrolament els combatents falangistes, que constituïen una quarta part del contingent total Englobada dins la Wehrmacht, aquesta divisió la 250 ID constava de 18 000 homes i 12 000 cavalls Era formada per quatre regiments sota el comandament dels coronels Pimentel, Vierna, Martínez Esparta infanteria i Badillo artilleria, i hi havia també una esquadrilla de caça manada pel comandant Salas El cap de la unitat era el general Agustín Muñoz Grandes, substituït més tard pel general Emilio Esteban Infantes Lluità al front de…

Professor a la Universitat de Moscou fins el 1965, arran d’unes acusacions de desviacionisme fou condemnat a treballs forçats El 1973 s’exilià a París En bona mesura i per procediments diversos, la major part de la seva obra palesa l’emprempta de la dissidència Així, en l’assaig Čto takoje socialističeskij realizm ‘Què és el realisme socialista’, 1959 satiritzà aquesta tendència artística D’entre les seves novelles destaquen Sud id’ot ‘El judici comença’, 1960, descripció de la vida urbana dels anys trenta, i L’ubimov 1963, sàtira sobre l’instint de submissió davant l’autoritat…

Vida i obra Un dels autors àrabs més útils per al coneixement de la història d’Al-Andalus Pertanyia a una família d’Onda, de la qual lloà l’origen àrab, veritable o suposat de la tribu de Qudā‘a, d’aquí la seva nisba Passà la seva joventut a València, on el seu pare era el director de la pregària de la mesquita de la Saïdia al-Sayyida Estudià sota la direcció de diversos mestres, dels quals donà la llista en una de les seves obres Mu‘ǧam fī ashāb al-qādī al-imām Abī ‘ Alī al-Sadafī i completà els seus estudis en altres ciutats peninsulars A València, fou alumne d’Abū l-Rabīc…

Malgrat que Tamerlà designà com a successor el seu net Pir Muḥammad, el seu assassinat i el del nou successor Khalil donaren el poder al quart dels fills del fundador de la dinastia Shāh Rokh, que derrotà els Kara Koyunlu i s’emparà de l’Azerbaidjan, territori que cedí després a Jahān Shāh de l’horda del moltó negre A la mort de Sah Ruh s’inicià la decadència timúrida amb el seguit d’assassinats dels quals serien víctimes els seus descendents Uluġ Beg El territori regit pels timúrides fou fragmentat la branca de Pèrsia passà a mans dels safàvides i la de la Transoxiana fou anorreada pels…