Resultats de la cerca

S'expressa, sobretot, mitjançant la conjugació amb unes unitats morfemàtiques afegides a l’arrel del verb procedents del present d’indicatiu del verb haver, com en el futur imperfet cantar + he → cantaré , o amb unes unitats auxiliars, com en el futur perfet hauré cantat El valor temporal futur pot ésser expressat gramaticalment per una forma verbal no futura per exemple, un present d’indicatiu té valor de futur en una frase com jo hi vaig després , gràcies a la presència de la forma adverbial després , indicadora del futur En canvi, el futur gramatical del paradigma verbal pot expressar…

Aquest terme s’aplica al motiu que iniciava els diferents moviments d’una missa com per exemple la Missa Se la face ay pale , de G Dufay i que es considera un dels recursos unificadors de les misses cícliques forma cíclica dels segles XV i XVI També es denomina amb aquest terme el motiu inicial d’una frase del solista vocal d’una ària barroca que precedeix el ritornello instrumental, motiu que el solista repeteix completant la resta de la frase després d’aquest Aquest tipus d’ària rep el nom d' aria motto o devisenarie , terme, aquest últim, creat per H Riemann En determinats contextos,…

El primer autor que utilitzà el terme com a nom per a una composició fou F Liszt, l’any 1854 Symphonische Dichtung , per a referir-se a Tasso obra composta cinc anys abans Posteriorment, ell mateix generalitzà el nom per a dotze de les seves obres orquestrals, totes elles amb un títol derivat de la literatura El poema simfònic representa una de les manifestacions més importants de la música programàtica , i durant la segona meitat del segle XIX molts compositors escriviren obres del gènere, encara que de vegades amb altres denominacions R Strauss, un dels més importants creadors de poemes…

Després d’estudiar medicina es traslladà al Brasil, on féu estudis sobre els crustacis i escriví nombrosos articles defensant les doctrines de Darwin i la idea que l’ontogènia és una recapitulació de la filogènesi, idea que fou desenvolupada més tard per Haeckel

La idea del progrés fou desenvolupada, a partir del s XVIII, per intellectuals entusiasmats aleshores amb les primeres grans descobertes científiques i confiats absolutament en les capacitats illimitades de la raó humana Partint de la idea d’evolució històrica, que modificava la visió tradicional de l’univers i accentuava alhora el poder de l’home sobre les forces naturals, hom començà de creure que la humanitat havia de progressar indefinidament i que cadascun dels estadis successius de la història havia d’ésser millor que el precedent Actualment la idea…

En síntesi, l’argument és el següent si tot allò que tenen en comú diferents individus és una idea —la qual és també una substància separada—, llavors per la mateixa raó que s’afirma que hi ha una idea, hom pot postular l’existència d’una metaidea que aplegui allò que és comú entre l’individu i la seva idea Evidentment aquesta argumentació es pot prosseguir fins a l’infinit En tot cas, allò que fonamentalment vol expressar l’argument és la superfluïtat de la multiplicació innecessària de les entitats Sembla que té el seu origen en argumentacions d’alguns…