Resultats de la cerca

Hegel identificà la fi de la història amb la victòria de Napoleó a Jena, cosa que segons ell comportava el triomf definitiu dels ideals de la Revolució Francesa El concepte, present també en la filosofia de K Marx, fou actualitzat per Kojève a la fi de la Segona Guerra Mundial, el qual lassimilà a l' american way of life Fukuyama l’ha reactualitzat després de l’esfondrament dels règims comunistes, fet que ell interpreta com la mort de l’única ideologia capaç de fornir uns principis oposats als de la democràcia liberal

Utilitzada inicialment per a descriure el comportament dels gasos ideals, hom l’aplicà, per extensió, a l’estudi del gas electrònic dels metalls, on començà a fallar, pel fet que aquesta estadística ignora les lleis quàntiques per analitzar aquests casos han estat desenvolupades altres estadístiques, com la de Bose-Einstein i la de Fermi-Dirac L’estadística de Maxwell-Boltzmann ha permès, però, de construir un model, el de gas ideal, on es reflecteix completament el sistema formal de la termodinàmica clàssica i d’on hom pot extreure una interpretació probabilística de l'…

La seva actuació fou decisiva, en el terreny teòric i doctrinal, en la introducció dels ideals renaixentistes a Portugal Escriví la tragèdia A Castro 1587, sobre els amors d’Inês de Castro i Pere I Conreà la comèdia clàssica Bristo i Cioso 1622 La seva obra lírica fou aplegada sota el títol de Poemas lusitanos 1598 se'n destaquen els seus sonets, d’inspiració petrarquista, i les odes, gènere que introduí a Portugal Per la seva passió nacionalista i per la consciència del seu deure cívic com a poeta, s’anticipà a Camões

Entre els seus membres es troben el teòric francès Guy Debord 1931-94, l’artista italià Giuseppe Pinot Gallizio 1902-64, el pintor danès Asger Jorn 1914-73 i l’arquitecte holandès Constant Nieuwenhuys 1921 Destaquen les seves propostes urbanes que combaten els ideals productivistes i utilitaristes de l’urbanisme de la postguerra Els conceptes de deriva o psicogeografia , que tracten de modificar l’àmbit quotidià, s’apliquen a la creació d’un espai “ludicoconstructiu”, fruit d’un nou ordre social basat en la propietat collectiva de la terra i el control democràtic dels mitjans…

S'incorporà a la marina 1806-11 i viatjà per Europa 1826-33 Es féu conèixer amb la novella The Spy ‘L’espia’, 1821 i sobretot amb The Pioneers 1823, amb la qual inicià la sèrie Leather-Stocking Tales ‘Contes de mitges de cuir’ The last of the Mohicans ‘El darrer dels mohicans’, 1826, The Pathfinder ‘L’explorador’, 1840, etc Romàntic, la seva obra tipifica els ideals de l’Amèrica naixent i la lluita de l’home enfront de la natura salvatge i encara desconeguda Conreà també la novella històrica i és autor d’una història de la marina

Dedicat a la política i al periodisme, collaborà, a París, en diverses publicacions Els seus articles foren recollits en dos volums, Les réfractaires 1866 i La rue 1867 Partidari d’ideals revolucionaris, fou empresonat a Mazas 1870, i després d’haver estat alliberat fundà Le Cri du Peuple Intervingué activament en la lluita com a membre de la Comuna i, condemnat a mort, s’escapà a Londres, on féu de corresponsal Finalment tornà a França, el 1883 De la seva producció novellística cal destacar el cicle autobiogràfic Jacques Vingtras L’enfant 1879, Le bachelier 1881 i L’insurgé 1886

Autor d’un cançoner de sonets, en els quals, de manera realista, excellí a traduir els ideals burgesos de l’època Així, atacà la doctrina del stil nuovo i, en algun sonet a Dant, i a l’hora de cantar la seva estimada Becchina, veritable anti-Beatriu, ho féu amb un cinisme i una sensualitat que, a vegades, han fet pensar en una transposició autobiogràfica Tanmateix, la seva vida és poc coneguda, i més probablement cal cercar les fonts del gènere particular, que desenrotllà amb termes sovint desesperançats i violents, en la poesia goliàrdica i jocosa medievals

Guanyat des de jove pels ideals revolucionaris, sofrí confinament dins Rússia i a l’últim s’expatrià Residí a París el Viejo — on fou amic de Proudhon — , Londres, Niça i Ginebra Les seves publicacions periòdiques Pol’arnaja zvezda ‘L’estrella polar’ i Kolokol ‘La campana’ foren molt llegides a Rússia Delineà un socialisme inspirat per les comunitats camperoles russes a Russkij narod i socialism ‘El poble rus i el socialisme’, 1851 És autor de la novella Kto vinovat ‘Qui és el culpable', 1845-47 i també de les memòries Byloje i dumy ‘Passat i pensament’, 1852-68

Educat en la tradició sofística i en la socràtica, actuà com a logògraf a Atenes 390 i fundà després una escola en la qual l’eloqüència era la base de l’educació moral Entre els seus discursos es destaquen el Plataic ~373, el Panegíric 380, el Per la pau i l' Areopagític Maldà sempre per obtenir, en contra dels interessos particularistes de les ciutats, la unitat política de Grècia, conciliada amb autèntics ideals de llibertat Havent recorregut, sense èxit, a Filip de Macedònia, expressà la seva decepció en el Panatenaic ~342-339, on féu també el famós elogi d’Atenes

La primera llei de Fick diu que la velocitat de difusió és proporcional al gradient de potencial químic de les substàncies que es difonen, és a dir, del gradient de les concentracions d’aquestes substàncies en condicions ideals El factor de proporcionalitat és el coeficient de difusió de la partícula difosa, i augmenta amb la temperatura La derivada de la concentració de les substàncies que es difonen, en relació amb el temps, pot ésser deduïda a partir de la primera llei de Fick, i el resultat és expressat mitjançant una equació diferencial que constitueix la segona llei de Fick…