Resultats de la cerca
Es mostren 351 resultats
analfabetisme funcional
Educació
Incapacitat per a utilitzar la lectura i l’escriptura a un nivell bàsic que permeti el desenvolupament normal dins la societat, malgrat haver après a llegir.
Les causes immediates de l’analfabetisme funcional són la deserció o el fracàs escolars, una escolarització insuficient o un entorn poc estimulant, que sovint comporta la manca de pràctica de la lectura i l’escriptura Factors associats són la pobresa i la discriminació, que mantenen amb l’analfabetisme una relació de retroalimentació Les persones que són analfabetes funcionals ho són per a les activitats més necessàries de la vida quotidiana La UNESCO considera funcionalment analfabeta la persona que no pot desenvolupar activitats necessàries per a seguir valent-se de la lectura, l’escriptura…
Joan Bosch i Roura
Economia
Periodisme
Empresari.
Abandonà els estudis de batxillerat i es dedicà a oficis diversos El 1964 establí amb un soci un obrador d’embotits que, amb el temps, es convertí en una de les primeres empreses del sector carni de Catalunya Sant Dalmai SA El 1971 fou cofundador de Metalquimia, empresa per a la fabricació de maquinària per a l'elaboració de productes carnis L’any 1980 esdevingué accionista majoritari d' El Punt , publicació que contribuí a rellançar i expandir territorialment El 2009 Hermes Comunicacions, editora d' El Punt , adquirí el 100% de les accions de la Corporació Catalana de Comunicació SL, editora…
hidrur
Química
Combinació de l’hidrogen amb un element, gairebé sempre metàl·lic.
Els hidrurs iònics foren preparats per H Moissan i els seus collaboradors per unió directa dels components llur examen als raigs X ha permès de determinar la distribució dels ions presents Els hidrurs alcalins tenen una estructura cristallina de cares centrades, mentre que els alcalinoterris tenen una estructura cúbica de cares centrades Els hidrurs moleculars són substàncies d’enllaç covalent del tipus B 2 H 6 , PH 3 , AsH 3 , obtingudes fent reaccionar l’hidrogen atòmic sobre el metall Els hidrurs són emprats com a agents reductors, com a carburants molt energètics i com a intermediaris de…
Tercer Món
Història
Terme emprat en referència amb el conjunt de països sotmesos a condicions de subdesenvolupamet
.
Es generalitzà després de la Segona Guerra Mundial, quan els economistes dels països capitalistes desenvolupats es plantejaren les noves relacions econòmiques que calia establir en els antics països colonitzats o en els que la descolonització semblava inevitable El terme, però, juntament amb el de països preindustrialitzats o productors de primeres matèries o endarrerits no explica per ell mateix les causes del desenvolupament Recorda, per analogia, l’anomenat tercer estat , a l’època de la Revolució Francesa, i, per tant, pot ésser aquella classe de països diferenciats tant dels països…
El que cal saber de l’epicodilitis (colze de tennista)
Patologia humana
L’epicondilitis és una distensió muscular que provoca esquinçaments en el punt d’inserció dels músculs extensors de l’avantbraç i la mà en una prominència de l’húmer dita epicòndil L’origen de l’alteració és una sobrecàrrega muscular provocada perla repetició de moviments sobtats i intensos del canell És anomenada també colze de tennista, perquè sovint afecta les persones que practiquen aquest esport, sobretot quan no s’està gaire entrenat i s’utilitza una raqueta de mànec massa gruixut en relació amb la pròpia mà, de manera que l’acció muscular en resulta forçada L’epicondilitis és…
ortòstic
Botànica
En fil·lotaxi, línia recta imaginària que uneix els punts d’inserció de les fulles superposades.
epèntesi
Lingüística i sociolingüística
Inserció en un mot d’un fonema no etimològic (per comoditat articulatòria, per analogia, etc).
Són casos d’epèntesi la b de cambra < llat CAMERA i la segona r de murtra < llat MYRTA
Maria Assumpció Raventós i Torras

Maria Assumpció Raventós i Torras
© Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintora, gravadora i tapissera.
Formada a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, de la qual fou professora de dibuix Després d’una etapa en el camp del gravat, es lliurà a la creació tapissera com a membre preeminent de l’Escola Catalana de Grau-Garriga i Susanna Rolando, s’inicià en la tècnica de l’alt lliç, el teler i els materials tèxtils i experimentà tècniques no habituals que la dugueren, mitjançant la inserció de relleus, volums, serrells, nusos, talls, protuberàncies, etc, a una expressió tridimensional propera a l’escultura Els anys noranta es decantà per la pintura, consistent en masses…
radiodifusió d’àudio digital
Electrònica i informàtica
Sistema digital de radiodifusió d’àudio que consisteix en la transmissió d’àudio d’alta qualitat en format totalment digital, tant a receptors fixos com a mòbils.
Aquest sistema canvia el plantejament del que fins aaleshores eren les emissions radiofòniques, en les quals per a cada programa analògic s’utilitzava una freqüència radioelèctrica diferent Amb el sistema DAB cada centre emissor emet un senyal digital anomenat múltiplex, que consisteix en un flux de dades a una velocitat d’1,5 Mbps Aquest senyal múltiplex està format a partir de la inserció de sis programes estereofònics d’àudio, que s’han digitalitzat i comprimit utilitzant el sistema de codificació Musicam, que en funció del nivell de qualitat desitjat pot generar un flux de…
empelt
Diversos tipus d'empelt: de fenedura (dalt esquerra), anglès (dalt dreta) i d'escut (baix)
© Fototeca.cat
Agronomia
Acció d’ajuntar dues o més parts (tija, tronc, branca, etc) de plantes diferents de manera que el conjunt es comporti com una sola planta.
El cas més freqüent és la unió de dos trossos de plantes, anomenada pua, agulla o també empelt la part superior, i patró, portaempelt o peu la inferior La pua sol ésser un tros de branca proveït d’una o més gemmes, que és el que formarà el tronc i les branques de la nova planta El patró o peu és format per la part baixa arrels i part del tronc de l’altra planta, i és el que desenvoluparà el sistema radicular Aquest procediment és molt emprat, tant en jardineria com en fructicultura, per a aconseguir el desenvolupament ràpid i vigorós de plantes de reproducció per llavor lenta i poc segura, o…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina