Resultats de la cerca

Dins d’aquest subdialecte es caracteritza pel tancament sistemàtic de o àtona en u /plurá/ ‘plorar’, /kulóm/ ‘colom’, com en el català central i a les altres illes, l’absència de les palatals k i g, la desaparició de la iod intervocàlica /sées/ ‘celles’, /burbáes/ ‘burballes’, la profusió de la r uvular en un bon nombre de sollerics deguda a les freqüents relacions comercials amb França, la variació fonètica de certs vocables /bẹlánses/ ‘balances’, /puvíl/ ‘pubill’, així com certs mots peculiars aubaïna 'roïna’, babaiana 'papallona’, beta 'pastera’, tipus d’embarcació

Dirigit successivament per Joan Estelrich, que en fou fundador, Joaquim Domènech i Nicolau Brondo, la seva línia liberal s’oposà sovint a la Dictadura i a la premsa conservadora local, amb la qual polemitzà Defensà un regionalisme moderat, que anà minvant amb la Segona República Hi collaboraren, entre altres, Josep Pla, Gabriel Alomar, Miquel Ferrà, Llorenç Villalonga i Bartomeu Rosselló-Pòrcel, sovint en català Parallelament, els seus principals redactors —Joan Alomar, Miquel AColomar, Ernest MDethorey— i Jacob Sureda hi propugnaren un art i una literatura d’avantguarda Significà una…

Professor mercantil, treballà a Veneçuela 1954-63 Fou director general del Grup d’Hotels del Mediterrani i president de la patronal mallorquina ASIMA 1970-83 Senador de UCD per Mallorca 1977-79 i president regional de l’esmentat partit, el 1978 ocupà la presidència del Consell General Interinsular de les Illes Balears, l’organisme preautonòmic balear, i el 1979 la presidència del Consell de Mallorca, càrrecs que renuncià el setembre del 1982 per tal de crear un nou partit de centre autonomista, Unió Mallorquina Després d’un pacte postelectoral amb Alianza Popular, ocupà de nou, en 1983-86,…

A Caimari creà la fundació el 1979 a Búger, Mallorca Des dels inicis ha estat gestionada per un patronat format per artistes, intellectuals, entitats del món cultural illenc i també per institucions públiques com el Govern Balear i el Consell Insular de Mallorca El 1979 la fundació creà el segell discogràfic UM Unió de Músics, amb el qual s’han editat diverses colleccions de CD La principal activitat ha estat fins avui el Festival Encontres de Compositors, que s’ha celebrat anualment des del 1980 L’Àrea de Creació Acústica ha organitzat altres cicles musicals, entre els quals,…

Desenvolupà part de la seva trajectòria esportiva a Catalunya Competí com a professional entre el 1945 i el 1968 Formà part dels equips Alycon de França, Lube, Faema, Ignis i Teka S’especialitzà en la varietat darrere moto Fou campió del món de mig fons sis vegades 1955, 1959, 1960, 1962, 1964, 1965 i dos cops subcampió 1956, 1958 En la mateixa especialitat, assolí catorze títols estatals, el darrer, el 1984 Pel que fa al ciclisme de pista, es proclamà diverses vegades campió d’Espanya de velocitat, a l’americana i en persecució Rebé les medalles d’Or de la Ciutat de Palma 1964 i de Consell…

L’afinitat amb el català oriental iodització, neutralització de a e àtones, incoatius en -eix no en -ix , etc s’explica per la procedència dels colonitzadors Dins el vocalisme tònic es destaca la gran obertura de e i o obertes cel, cor i el predomini geogràfic de la fidelitat a la vocal neutra /é/ ceba En el vocalisme àton cal remarcar la reintroducció en certes condicions, de ẹ tancada en lloc de e penar pẹná, la distinció de o i u topar/tupar , neutralitzada quan segueix u o i tòniques cuní 'conill’, la pèrdua de -a en els esdrúixols acabats en -ia gabi 'gàbia’ i la singular…

Algunes característiques que el separen del mallorquí convergeixen amb el català central pas sistemàtic de o àtona a u truná , tronar, fins i tot de ua precedit de velar aigu, aigua mall aigo estabilitat de la -a dels esdrúixols en -ia gàbia mall gabi epèntesi de d en el grup N'R gendre mall genre articulació de r- final, a voltes reforçada corr , cor, en els monosíllabs ús progressiu de les desinències -és, essis , etc, de l’imperfet de subjuntiu ordre datiu-acusatiu dels pronoms te'l don mall el te don D’altres trets diferenciadors respecte al mallorquí, però que no coincideixen…

Coneguda també amb el nom de Terra de Graham, península de Palmer o Terra d’O'Higgins, té 1 500 km de longitud i culmina a 4 171 m Tectònicament i petrogràficament és continuació de la serralada andina, que es prolonga per sota l’oceà pel Scotia Ridge Part d’aquest territori podria ser de caràcter insular, avui soldat per inlandsis Aquesta península ha sofert plegaments i falles i té tres alineaments muntanyosos La costa és molt retallada, amb nombrosos fjorder , illes i canals, on afloren algunes roques eruptives i basàltiques Tocant a la mar de Weddell s’estén la Terra de Coats…

Llicenciada en econòmiques i empresarials a la Universitat de les Illes Balears, el 1990 fou elegida diputada al Parlament balear pel PP El 1995 fou designada portaveu del grup parlamentari, i també fou secretària de la junta insular del partit 1995-99 Continuà essent diputada fins el 2003, any que esdevingué regidora d’Hisenda de l’Ajuntament d’Inca Elegida diputada al Congrés, el 2004 passà a ser la portaveu adjunta del grup popular al Parlament estatal El 2011 deixà el Congrés i, en aconseguir el PP majoria absoluta en les eleccions per al Consell de Mallorca, passà a presidir…

Dirigí un bufet d’advocats a Barcelona Participà en la fundació de la revista El Ciervo 1951 Presidí l’Associació de Bibliòfils de Barcelona 1989-93, de la qual era membre des del 1972 El 1969 començà a adquirir llibres relacionats amb Menorca, tant nous com antics, amb els quals constituí la Biblioteca Montobbio o Blbiloteca Son Vives, pel nom de la finca de Ciutadella on estava installada Es tracta d’una de les colleccions especialitzades sobre l’illa més importants, formada per uns 6000 volums i uns 400 documents Fou adquirida pel Consell Insular i l’Ajuntament de Ciutadella…