Resultats de la cerca

A l’antiguitat clàssica, la retòrica, disciplina literària per excellència, dividí la gramàtica en dues parts principals, la que ensenya a parlar correctament i la dedicada a l’explicació dels poetes i a l’ensenyament de la lectura dels autors Aquesta segona part és l’origen de la concepció moderna de la literatura però cal assenyalar que, com succeí al principi en les llengües modernes, aquesta explicació dels poetes, aquesta lectura dels autors, fa més aviat referència a un fet subjectiu, a allò que hom podria anomenar la cultura d’una persona Literatura, en canvi, designa més aviat,…

Fundat el maig del 1994, està vinculat a l’Associació Prominusvàlids de la comarca de les Garrigues, constituïda a l’octubre del 1976 Practica atletisme, futbol sala, bàsquet, natació, ciclisme, tennis de taula i petanca Participa en els campionats que organitza la Federació Catalana d’Esports per a Disminuïts Psíquics–ACELL i en els Special Olympics

Membre del Consell Català de l’Esport des del 1996, és un dels socis fundadors de la Federació Catalana d’Esports per a Disminuïts Psíquics ACELL Des del 1988 participa en competicions d’àmbit català, així com en competicions d’àmbit estatal i internacional organitzades per l’Special Olympics o per altres entitats Practica atletisme, natació, bàsquet, futbol sala, tennis de taula i bàdminton El 2010 rebé el premi Esport-Q en reconeixement a la seva tasca

La doma clàssica és la modalitat hípica que es contempla com a esport paralímpic Des dels Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996 forma part del programa de competició, en la qual tots els esportistes participen conjuntament –independentment del tipus de discapacitat que presentin, dividits en quatre classes en funció d’una valoració establerta sobre les capacitats funcionals de cada persona A Catalunya, la Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals realitza grups d’entrenament i ha adaptat un reglament de competició La Federació Catalana d’Esports per a Cecs i Deficients Visuals i la…

Als Països Catalans la tradició dels certàmens literaris arrenca de la baixa edat mitjana els dos organismes principals promotors, l’escola poètica de Tolosa Sobregaya Companhia dels Set Trobadors de Tolosa 1324-1484 i el Consistori de la Gaia Ciència de Barcelona, creat pel rei Joan I el 1393, els donaren un gran prestigi i acceptació les poesies concursants s’havien d’adaptar a les regles de la gaia ciència, i de bon començament llur tema era principalment amorós Des de la fi del s XV, els certàmens poètics prengueren, però, un caràcter religiós, i el nucli promotor més important fou el de…

Creat l’any 1987 com a part del programa Comett de la Comunitat Econòmica Europea, i situat al Parc Científic de la Universitat de Barcelona, la seva tasca principal és la de protegir mitjançant patent els resultats de la recerca a la universitat i a les institucions i fundacions que en formen part, a més d’assessorar tant els sectors especialitzats com el públic en general sobre qualsevol tema o gestió referits a la propietat industrial i intellectual En aquest sentit, organitza cursos i seminaris informatius i permet l’accés al seu fons documental, constituït per més de tres milions de…

L’existència d’un corrent nacional com la Renaixença ho consolidà definitivament des del s XIX, i la presència del catalanisme –amb la importància que conferí a la reivindicació cultural i lingüística– donà continuïtat i presència social a l’estudi d’aquest sector social Més tard, retrats com els de Josep Pla, les semblances d’un Rovira i Virgili o les recents monografies escrites per M Batllori o les sèries d’A Manent, entre molts d’altres, han acabat de consolidar aquest subgènere i un prestigi cultural En el camp de la literatura i, en menor grau, en la filosofia i el dret, també hi ha…

La reflexió, la meditació i un cert esforç ascètic han estat generalment considerats com a condicions que possibiliten la contemplació Aquesta, practicada des d’antic en totes les grans religions, és un element important de l’hinduisme, on adquireix una forma metòdica a partir, sobretot, del sistema iogui, del budisme Zen, que insisteix en el caràcter espontani i com natural de la illuminació contemplativa, i del taoisme, per al qual l’objecte de la contemplació és de configurar imaginativament les realitats divines que habiten el propi cos, el qual és preparat, així, per assolir la…