Resultats de la cerca
Es mostren 2186 resultats
bufera
Intensitat del buf.
polarografia
fototeca.cat
©
Química
Branca de l’electroquímica que estudia la variació de la intensitat de corrent en funció del potencial aplicat a un microelèctrode en unes condicions en les quals la velocitat d’electròlisi és determinada per la difusió de l’espècie oxidable o reductible cap a l’esmentat elèctrode.
En les determinacions polarogràfiques hom empra una cella electrolítica consistent en un elèctrode d’àrea petita o microelèctrode El microelèctrode més comunament emprat és el de gotes de mercuri, consistent en un tub capillar molt fi a través del qual flueix lentament mercuri, que es desprèn en forma de gotes petites, les quals cauen sobre una gran superfície del mateix element, que constitueix l’altre elèctrode Quan hom aplica un voltatge variable a la cella, l’elèctrode de gran superfície resta inalterat, mentre que el microelèctrode experimenta un canvi de potencial, és a dir, es…
accent
Fonètica i fonologia
Major intensitat, elevació de la veu o augment de durada amb què és pronunciada una síl·laba o un fragment d’una síl·laba anomenat mora (d’un mot o grup de mots) i que li dóna prominència sobre les síl·labes o mores adjacents.
Fonològicament, l’accent és un fenomen que, dins el marc d’un segment de la frase, definible gramaticalment, anomenat unitat accentual, té la funció d’establir un contrast entre diferents segments definibles fonològicament, anomenats unitats accentuables En català, l’accent és un fet formal aplicat a un mot romaní, dinar o a un grup de mots a la casa, portar-me-la que marca el contrast entre una síllaba anomenada síllaba accentuada o tònica i l’altra o altres, anomenades síllabes inaccentuades o àtones Els procediments d’accent per a establir aquest contrast són de dues menes…
microtraumatisme
Patologia humana
Traumatisme d’intensitat feble.
La seva repetició sostinguda pot provocar lesions inflamatòries de parts toves, necrosis òssies o fractures per sobrecàrrega
radiació cosmològica de fons
Astronomia
Radiació electromagnètica provinent de totes les direccions de l’espai, que presenta la mateixa intensitat en qualsevol d’elles, i la distribució d’energies de la qual és similar a la que emet un
cos negre
a la temperatura de 3K.
És composta per ones la longitud d’ona de les quals va d’unes dècimes de millímetre fins a uns 75 cm, i presenta el pic d’intensitat en la longitud d’ona d’1 mm Hom considera actualment que aquesta radiació és l’emissió residual del big-bang que segons el model cosmològic estàndard donà lloc a l’actual Univers cosmologia Fou descoberta inesperadament per AA Penzias i RW Wilson el 1964 quan aquests cercaven, amb una antena molt sensible especialment dissenyada al Bell Telephone Laboratory, la causa dels paràsits soroll que interferien les radioemissions terrestres Posteriorment, R…
geomagnetisme
Mapa del camp magnètic terrestre. La intensitat del color representa el flux del camp magnètic que entra (blau) a la superfície o en surt (vermell i groc). A l’esquerra, flux magnètic exterior i interior al nucli
© Fototeca.cat
Geologia
Estudi dels fenòmens relatius a les propietats magnètiques de la Terra ( camp magnètic terrestre
).
El geomagnetisme és conegut des de temps ancestrals, però no fou fins al s XIX, amb Gauss, que hom el plantejà d’una manera científica A partir d’aleshores hom té coneixença que la Terra es comporta com una gran dinamo i que la seva part més interna, de natura metàllica, s’ha transformat en un gran imant per inducció dels corrents elèctrics existents en les zones perifèriques A la Terra es desenvolupen dos camps magnètics diferents un camp intern permanent, que comprèn el 92% del moment magnètic terrestre, i un camp extern, denominat magnetosfera , que és molt variable i només comprèn el 8%…
audició
Representació esquemàtica de les característiques d’intensitat i de freqüència de l’oïda humana (nivell de referència: -73,8 dB rerefit a 1 din/cm2)
© Fototeca.cat
Biologia
Percepció d’ones sonores per un animal.
Implica sempre l’existència d’uns òrgans receptors, d’uns nervis auditius i d’uns ganglis o centres nerviosos que transformen l’estímul mecànic de les ones en sons acústica Només els animals més evolucionats insectes i vertebrats posseeixen òrgans diferenciats capaços de percebre ones sonores i transmetre'n l’excitació als centres nerviosos superiors els òrgans receptors del so van sempre associats als òrgans de l’equilibri En els insectes hom troba òrgans timpànics situats a diferents parts del cos, especialment a les tíbies i a les bases de les antenes la percepció sovint és limitada a les…
disc d’Airy
Corva d’intensitats relatives I | I (O) del disc d’Airy. I(O) és la intensitat del centre de la taca imatge, k=2∏|λ el nombre d’ona, al diàmetre de l’obertura circular del sistema òptic, i δ el radi angular determinat des del punt emissor fins al punt del pla imatge considerat
© Fototeca.cat
Física
Patró d’intensitats lluminoses corresponent a la imatge d’un punt fornida per un sistema òptic amb obertura circular.
El fet que la imatge d’un punt no sigui exactament un punt si no una taca és conseqüència de la difracció originada pel diàmetre limitat de les lents i muntures dels instruments