Resultats de la cerca
Es mostren 285 resultats
Francesc Castanys i Solà
Història
Història del dret
Jurista i polític.
Fou catedràtic de jurisprudència a Barcelona i a Salamanca Elegit diputat a corts per Girona 1840, fou nomenat ministre interí de governació per la Junta Central de Barcelona 1843 Es retirà de la política el 1845 i residí en una casa, que es féu construir a Sant Martí de Provençals, origen del barri del Poble Nou Fou redactor d’"El Constitucional”, de Madrid, i escriví un Alegato en defensa de la constitución de los hereus y pubillas en Barcelona
Dimiteix el president del Kirguizistan
Després de més d’una setmana de disturbis postelectorals, el president del Kirguizistan Sooronbay Jeenbekov anuncia la dimissió La crisi va començar amb les eleccions del 4 d’octubre, que van atiar nombroses protestes que denunciaven un frau generalitzat El dia 16 el nacionalista Sadyr Japarov, condemnat a onze anys de presó per segrest, és nomenat president interí fins a la celebració de noves eleccions Jeenbekov és el tercer president del Kirguizistan a dimitir a causa de protestes des del 1991
Francesc Xavier Lluch i Gros

Francesc Xavier Lluch i Gros
© Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa
Indústria tèxtil
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant i expert tèxtil.
Estudià a Llotja, a Barcelona, on més tard fou professor de dibuix El 1859 fou nomenat catedràtic interí de teoria i pràctica dels teixits, a l’Escola Industrial de Barcelona i, en propietat, el 1863 Fou un dels primers investigadors científics de la fabricació de teixits Publicà Tratado teórico-práctico de la fabricación de tejidos amb Francesc Miralles, 1852, Arte de armonizar los colores 1858, Breves apuntes sobre el curso de teoría y práctica del tejido 1872 i altres tractats
Enric d’España i de Taverner
Història
Militar
Militar, quart marquès d’Espanha (1838) i primer baró de Ramefòrt.
El 1811 ingressà a l’exèrcit i lluità contra la invasió francesa El 1823 participà en el setge absolutista de Tarragona, i el 1827 lluità amb el seu oncle, el comte d’Espanya, contra els malcontents de Catalunya Lluità a Portugal a favor dels miguelistes 1833, però reconegué Isabel II com a reina d’Espanya i lluità contra els carlins El 1850 fou ascendit a mariscal de camp El 1850 fou capità general interí de Puerto Rico, i el 1854 era governador de Santiago de Cuba
Charles-Pierre de Lamer
Història
Militar
Militar francès.
Lluità a les ordres del general Dagobert a la Guerra Gran, al Rosselló Ascendit a general 1793, fou cap interí de les forces franceses fins a l’arribada de Dugommier Acabada la guerra, restà al Rosselló i s’hi casà 1794 Durant el domini napoleònic tornà a la vida activa fou diputat del cos legislatiu 1807 i participà en la campanya de Rússia com a inspector de la reserva de cavalleria de la Grande Armée Desaparegué durant la retirada, en el pas del riu Berezina
Lluís-Alexandre Procopi Bassecourt i du Pire
Història
Militar
Militar, fill de Procopi Francesc de Bassecourt i de Contes, segon marquès de Bassecourt i nebot del primer comte de Santa Clara.
Fou tinent de governador militar i polític de Trinidad Cuba del 1797 al 1799 Capità general interí de València 1810-11, reorganitzà les forces valencianes després de la desfeta d’Alcalà de Xivert i sofrí una important derrota a Ulldecona 1810 davant les tropes franceses, que els permeté d’ocupar Tortosa Deixà actuar lliurement la Junta d’Observació i Defensa del Regne de València, que convocà, i formà, una Junta-Congrés El 1815 fou nomenat tinent general, i el 1824 era corregidor i governador militar i polític de Barcelona
Salvador Noguera
Música
Contralt i mestre de capella valencià.
Fou escolà de cant, noi cantor i acòlit de la catedral de València, on es formà musicalment amb el mestre de capella Pere Rabassa El 1729 fou mestre de capella de l’església parroquial dels Sants Joans, també de València El 1743 ingressà com a contralt a la capella musical del collegi del Corpus Christi, i l’any següent fou mestre de capella interí de l’esmentat collegi La seva producció, conservada majoritàriament a l’arxiu del Corpus Christi, inclou obres religioses tant en romanç com en llatí
Pedro de Vargas-Maldonado-López de Carrizosa y Perea
Història
Militar
Militar andalús.
Lluità en l’exèrcit filipista durant la guerra de Successió es destacà a la batalla d’Almansa 1707 i al setge de Barcelona 1713-14 i assolí el grau de mariscal de camp Sufocà una revolta a Cuba 1721 i lluità a Itàlia durant la conquesta del regne de Nàpols pel futur Carles III d’Espanya 1734 Fou governador de Ceuta 1735-41 i, durant l’absència del marquès de La Mina, capità general interí de Catalunya 1746 En 1753-58 fou membre del Consejo Supremo de la Guerra Era marquès consort de Campo Fuerte
Joan Baptista Soler Seuba
Esport general
Dirigent esportiu.
Formà part del grup que fundà la Secció de Ciclisme de la Unió Esportiva de Sants, que presidí 1929-36 Ocupà la secretaria del Comitè Català de la Unió Velocipèdica Espanyola Fou àrbitre pioner de la Volta a Catalunya Fou membre de la Federació Espanyola de Ciclisme i president de la Federació Catalana 1945-47 Com a representant espanyol a la Unió Ciclista Internacional UCI, ocupà el càrrec de vicepresident a partir del 1951 En 1957-58 fou president interí de la UCI En el seu record se celebrà el Trofeu Joan Baptista Soler
Marià de Quintana i Ramon
Història
Política
Polític.
Cap dels progressistes illencs a partir del 1856, fou regidor des del 1858 i després alcalde de Palma en 1861-62 Participà en la fracassada conspiració progressista del juny del 1866 i per l’octubre del 1868 encapçalà la Junta Provisional de Govern de les Balears, fou governador civil interí i president de la diputació Diputat a corts el 1869, seguí Ruiz Zorrilla el 1871, fou de nou diputat en 1872-73 i l’11 de febrer de 1873 votà la proclamació de la Primera República Fou governador civil de Balears del juny del 1872 al febrer del 1873
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina