Resultats de la cerca
Es mostren 440 resultats
electrofisiologia
Biologia
Part de la fisiologia que estudia les propietats i l’activitat elèctrica de les cèl·lules, dels teixits i dels òrgans i llur relació amb les funcions fisiològiques de l’organisme.
Investiga els fenòmens elèctrics de la membrana cellular, les respostes als estímuls elèctrics, l’efecte del camp elèctric sobre grups de cèllules, etc, i també l’activitat elèctrica del cor, del cervell, dels músculs, dels nervis, etc bioelectricitat, electrocardiografia, electroencefalografia
anticòs monoclonal
Biologia
Anticòs induït per cultiu in vitro
d’una cèl·lula híbrida —o per la línia cel·lular per ella generada— constituïda per la fusió d’un limfòcit sintetitzador d’anticossos específics amb una cèl·lula procedent d’un mieloma ( hibridoma
).
Els hibridomes de cada línia determinada produeixen un únic tipus d’anticossos de gran puresa i especificitat, per la qual cosa han suposat una gran millora en les anàlisis immunològiques actualment s’investiga la seva utilitat en el tractament del càncer
Augusto Righi
Física
Físic italià.
Estudià les ones hertzianes centimètriques mitjançant un oscillador esfèric, construí un micròfon i investigà la reflexió i propagació de les ones elèctriques Publicà L’ottica delle oscillazioni elettriche 1897 i La moderna teoria dei fenomeni fisici 1904, entre altres obres
Olaf Kristian Birkeland
Física
Físic noruec.
Professor de física a la Universitat d’Oslo Investigà el magnetisme terrestre i les aurores boreals elaborà una teoria cosmogònica fonamentada en el magnetisme solar Juntament amb Samuel Eyde, desenvolupà un procediment d’oxidació de nitrogen atmosfèric mitjançant l’arc voltaic
Alfred Landé
Física
Físic nord-americà d’origen alemany.
Investigà la teoria quàntica i l’estructura atòmica Entre les seves obres cal destacar From Dualism to Unity in Quantum Physics 1960 i New Foundations in Quantum Mechanics 1967 Establí el factor que du el seu nom factor de Landé
G-CSF
Medicina
Substància que regula al moll de l’os la maduració dels granulòcits i el seu alliberament al corrent sanguini perifèric.
Se sintetitza mitjançant tècniques de biologia molecular, i s’utilitza per a tractar els episodis neutropènics febrils i per a reduir la durada de les agranulocitosis Hom investiga el seu possible ús per a millorar la resolució de determimades malalties infeccioses
Otto Wallach
Química
Químic alemany.
Estudià amb Wöhler i Hofmann i fou ajudant de Kekulé Investigà els composts aromàtics, els azo i diazo, els que contenen carboni asimètric, els terpens i llur importància en les vitamines i hormones El 1910 rebé el premi Nobel de química
Herbert Hall Turner
Astronomia
Astrònom britànic.
Fou professor de la Universitat d’Oxford i director de l’observatori i del departament de sismologia Investigà l’ús i la coordinació de mètodes fotogràfics en astronomia Escriví, entre altres obres, Modern Astronomy, Astronomical Discovery i The Great Star Map
Leonardo Fioravanti
Història
Química
Metge i alquimista italià i comte Fioravanti.
Estudià i practicà la medicina a Palerm 1548-50, i féu viatges per Espanya i Àfrica Descobrí un bàlsam per a la guarició dels enverinats amb arsènic i investigà sobre productes químics Escriví diferents llibres sobre medicina, cirurgia i alquímia
Robert Hofstadter
Física
Físic nord-americà.
Investigà la dispersió elàstica dels electrons en un medi atòmic, en el cas de les altes energies, i la determinació de l’estructura interna de l’electró El 1961 li fou concedit, juntament amb RMössbauer, el premi Nobel de física
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina