Resultats de la cerca

Amb la selecció catalana, assolí una medalla d’or 2005 i una de bronze 2006 als Campionats d’Espanya de la modalitat mar-costa

S’inicià en la Unió Atlètica Terrassa i aconseguí diversos títols catalans i estatals en categories de formació També competí amb el Barberà-Terrassa i, ja en categoria absoluta, amb el Futbol Club Barcelona 2000 i l’Agrupació Atlètica Catalunya 2001 Establí el rècord d’Espanya de 4 × 100 m amb la selecció catalana 2001 Es proclamà campiona de Catalunya i d’Espanya de 200 m a l’aire lliure 2001 i assolí dos títols catalans d’aquesta prova en pista coberta 2000, 2001 Amb la selecció espanyola, disputà la Copa d’Europa de primera divisió 2000

Al principi de la dècada de 1980 formà part del Gimnàs Mitre i poc després ingressà a l’Escola Gimnàstica Rítmica Barcelona, amb la qual competí al Campionat d’Espanya de conjunts Aconseguí diversos podis al Campionat de Catalunya Al final del segle XX i principi del XXI entrenà la selecció catalana de l’especialitat La temporada 2010-11 s’incorporà com a entrenadora de la secció de gimnàstica estètica del Club Esportiu INEF de Barcelona

Primera filla del comte Jaume II El 1412 el seu pare negocià de casar-la amb un fill de Ferran I, i es convingué que portessin ambdós els títols de ducs de Montblanc i comtes d’Urgell El 1415 fou separada de la seva mare i portada a Balaguer a casa de Ramon d’Empúries, que la dugué a València, on residia la cort, i després, per ordre del rei, a Castella Allà residí amb la vídua de Ferran I El 1428 fou casada, per procuració, al castell d’Alcolea de Cinca que ella aportà en dot i, en persona, a Portugal, amb l’infant Pere de Portugal, duc de Coïmbra El 1433 el seu marit segrestà l’infant Enric…

Es casà a Sevilla 1526 amb el seu cosí germà l’emperador Carles V, rei de Catalunya-Aragó i deCastella Durant les absències del seu marit exercí la governació dels regnes 1529, 1530-34 i 1535-38 Morí de sobrepart, i fou soterrada de primer a Granada, en presència de Francesc de Borja i d'Aragó , duc de Gandia, i després a El Escorial

Filla de Pere II del Brasil, fou regent durant les absències d’aquest 1871-72, 1876-77 i 1887-88 El 1888 acceptà l’abolició de l’esclavitud

El 1615 es casà amb el futur Felip IV de Castella, el matrimoni amb el qual fou consumat el 1619 Quan el rei anà a Catalunya 1642 actuà com a regent a Madrid S'oposà a la influència del comte duc d’Olivares, fins que n'aconseguí la destitució 1643

El 1489 es casà amb el seu cosí Joan Galeàs I Sforza, duc de Milà Visqué sota la pressió de l’ambiciosa Beatriu d’Este, muller de Lluís Sforza, dit el Moro —oncle del seu marit—, el veritable senyor del ducat i des del 1494 duc de Milà Vídua 1494, des del 1500 alternà la seva residència entre Bari i Nàpols i fou, amb la seva filla Bona Sforza , el centre de la vida cortesana napolitana En morir, deixà a la seva filla el ducat de Bari

Filla de Felip IV de França , i de Joana I de Navarra Es casà amb Eduard II d’Anglaterra 1308, però s’enfrontà als Despenser, favorits del rei 1320 Amb el seu amant, Roger Mortimer, i el seu fill, el príncep de Galles, fugí a França 1325 En tornar a Anglaterra 1326, aconseguí de deposar el rei 1327 i fou regent del seu fill, el futur Eduard III d'Anglaterra , fins que aquest la desterrà 1330

Fracassat el projecte de matrimoni amb el duc Joan de Neuburg, fill segon del rei Robert I de Germània 1401, es casà 1407 amb Jaume d’Urgell, que el 1408 esdevingué sobirà del comtat Jaume II En produir-se la revolta d’aquest 1413, adoptà, sense èxit, una actitud conciliadora obtingué que Ferran I no el condemnés a mort Els seus béns, però, entre els quals el dot, de 50000 lliures, li foren confiscats 1413 Des del 1414 residí a Saragossa, Sixena i Alcolea de Cinca, població que li fou lliurada 1417 per Alfons IV en retornar-li els béns que hom li havia segrestat