Resultats de la cerca

Els jocs públics d’habilitat física foren molt populars a l’antiga Grècia hom els celebrava en honor d’algun déu, i comprenien curses, llançaments de discs, de javelina, etc Els més cèlebres foren els d’Olímpia Jocs Olímpics, els de Delfos i els de Nemea Els romans els feren a l’amfiteatre o al circ curses de carros, combats de gladiadors i eren, de fet, actes complementaris de festes i commemoracions jocs apollinis, jocs capitolins, etc Amb el cristianisme restaren arraconats, i no fou fins al s XVIII que tornaren a aparèixer i donaren origen al que hom ha anomenat esport

Formà part del Club d’Atletisme Nou Barris i guanyà més de vint-i-cinc Campionats d’Espanya de pes, disc i javelina Participà en els Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996, Sydney 2000 i Atenes 2004, on guanyà una medalla de bronze en llançament de disc 1996 i en llançament de pes 2000 Fou campió d’Europa 2001 i subcampió del món 1998, 2006 de llançament de pes També guanyà la medalla de bronze en llançament de disc en el Campionat del Món 1998 i en el Campionat d’Europa 2001 Es retirà l’any 2006

Fill de Joaquim Roca Laforga , com a atleta del Futbol Club Barcelona, es proclamà campió de Catalunya de llançament de javelina 1952, 1953, 1956, 1958 i salt de perxa 1957 Fou quatre vegades internacional amb la selecció espanyola d’atletisme Posteriorment, fou preparador físic i entrenador d’hoquei sobre herba del Reial Club de Polo dècada del 1960 i entrenador del Futbol Club Barcelona 1972-81, on creà l’escola d’aquest esport Retornà al Reial Club de Polo on continuà vinculat a la secció d’hoquei en diferents responsabilitats També fou preparador físic de la selecció…

Competí en diversos esports destacant en l’atletisme Formà part dels clubs Català Esport Club, SS Pompeia i Reial Club Deportiu Espanyol, entre d’altres Fou campió de Catalunya en llançament de javelina 1916 i recordista català en llançament de disc 1917, amb una marca de 33,03 m Per altra banda, fou campió d’Europa de rem a les files del Reial Club Marítim de Barcelona Practicà també la natació, el waterpolo i el tennis, i formà part del grup fundacional del club de tennis que posteriorment prengué el nom de Reial Club de Tennis Turó

Formà part del CA Laietània, l’Integra, el Playas de Castellón i l’ISS l’Hospitalet Fou quatre vegades consecutives campió de Catalunya 2005-08 i cinc del campionat català de llançaments d’hivern 2005-09

És fet en dues jornades consecutives i n'hi ha de dos tipus heptatló masculí, que es realitza en pista coberta 60 m llisos, salt de llargada, llançament de pes, salt d'alçada, 60 m tanques, salt de perxa i 1000 m i femení, que es realitza a l'aire lliure 100 m tanques, salt d'alçada, llançament de pes -4kg-, 200 m llisos, salt de llargada, llançament de javelina i 800 m Cada prova puntua segons la marca obtinguda, i la suma de totes plegades dóna el resultat final Els punts són atorgats segons unes taules adoptades per la Federació Internacional d’Atletisme

Membre de la Societat Esportiva Pompeia, compaginà la competició en diverses proves de llançaments, salts i curses Pujà al podi en set ocasions durant el Campionat de Catalunya del 1917, en el qual guanyà la prova de salt de longitud sense impuls Fou campió d’Espanya de triple salt 1919 amb una marca d’11,72 m, que suposava el rècord de Catalunya També establí el rècord català en salt d’alçada amb 1,60 m 1916 i l’espanyol en llançament de javelina amb 39,75 m 1917 i en 110 m tanques amb 18,9 s 1919 Exercí tasques directives com a integrant del comitè d’atletisme del RCD Espanyol

Fou una de les pioneres de l’atletisme femení català a les files del Club Esportiu Júpiter El 1933 guanyà la primera edició del Campionat de Catalunya de cros Aquell mateix any es proclamà campiona d’Espanya dels 600 m, prova en què superà en dues ocasions el rècord d’Espanya i de Catalunya En el mateix campionat i edició fou tercera en el salt d’alçada El 1934 guanyà cinc proves en el campionat català 80 i 150 m, salt d’alçada i de llargada i llançament de javelina i fou segona en el rànquing espanyol dels 80 m, 300 m i 600 m i en salt de llargada, i tercera en els 150 m

Hom pot cercar els orígens de l’atletisme fonamentalment a l’antiga Grècia, on diverses llegendes d’origen mitològic relacionen les quatre manifestacions esportives més importants Jocs Olímpics , pitis, ístmics i nemeus amb cerimònies religioses d’una gran importància a les ciutats estat Desapareguts els Jocs Olímpics al segle IV, l’atletisme pràcticament desaparegué fins al segle XIX, que hom en reprengué la pràctica sistemàtica als colleges i universitats anglesos, especialment Oxford i Cambridge El 1861 fou fundat a Anglaterra el primer club d’atletisme, el Mincing Lane Athletic Club Per…

Després d’un pas efímer per la natació, s’inicià en l’atletisme al Club Natació Barcelona CNB guiat per Nemesi Ponsati Posteriorment, passà a entrenar-se amb Clemente Ruíz de Porras i aviat demostrà les seves possibilitats Es proclamà campió de Catalunya de decatló 1958, 1960, 1961, salt d’alçada 1956, salt de llargada 1961, triple salt 1961 i llançament de pes 1968, disc 1968 i javelina 1959 També fou campió d’Espanya júnior de triple salt 1958, 1959 i de llançament de pes 1958, i de decatló en categoria absoluta 1958 Un cop retirat exercí d’entrenador, i fou durant molts anys…