Resultats de la cerca

Es formà a l’Ateneu Enciclopèdic Popular Milità al Partit Comunista Català 1928, al BOC 1931 i al PSUC 1936 Estudià als Estudis Universitaris Catalans i es distingí pel seu marxisme catalanista Exiliat el 1939, participà en la revista Pont Blau i impulsà el Partit Socialista Català 1942 Retornat el 1965, s’incorporà a l’editorial Muntaner i Simón fins a la seva jubilació 1977 Entre les seves obres de temàtica històrica destaquen Pere Fages, descobridor, cronista i governador de la Nova Califòrnia 1953 Pels camins d’utopia 1958 L’expansió dels cultius gavarrencs i la rompuda de…

Deixeble del pianista Alexandre Josep Ribó, del 1920 al 1926 fou director de l’Orfeó de Sants Aquest darrer any fundà l’Orfeó Canigó de Perpinyà i es feu càrrec de l’Orfeó Atlàntida de Barcelona, que dirigí fins el 1930 També fundà l’Orfeó Montsià d’Ulldecona 1930, al capdavant del qual romangué fins el 1936 Després de la Guerra Civil Espanyola, reprengué la direcció de l’Orfeó Atlàntida fins el 1955, any en què refeu l’Orfeó Canigó de l’Hospitalet de Llobregat Dirigí aquesta formació fins a la seva jubilació 1974 En el seu catàleg abunden les obres corals i les sardanes

Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, en l’especialitat de llengües semítiques 1960, dirigí la versió castellana de l’Enciclopedia Larousse El 1971 fou nomenat director de la Gran Enciclopèdia Catalana  i, en finalitzar-se l’obra 1983, continuà vinculat a l’empresa com a director editorial i posteriorment com a director cultural de la Fundació que n’era propietària fins a la jubilació També formà part de les juntes directives del Collegi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, del Gremi d’Editors de…

Graduat en matemàtiques a Cambridge el 1927, l’any següent s’incorporà a la London School of Econòmics, on desenvolupà tota la seva carrera com a professor d’estadística fins a la jubilació 1973 Fou un pioner en l’aplicació de models matemàtics a l’estudi de l’economia D’entre les seves contribucions destaca A Reconsideration of the Theory of Value 1934, amb J Hicks, i Family Expenditure 1935, amb AL Bowley És conegut també pels seus múltiples manuals sobre economia matemàtica, entre els quals destaquen Mathematical Analysis for Economists 1938, Mathematical Economics 1956 i…

Es formà a Llotja amb JMongrell Anà pensionat a Itàlia el 1927 Es presentà individualment el 1930 a Barcelona Conreà, sobretot, la figura i el retrat, dins un realisme acadèmic caracteritzat per un aire estàtic també féu muralisme El 1943 guanyà, amb Nu , la primera medalla a l’Exposición Nacional de Madrid Fou director de l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1945-48, on exercí de professor fins a la seva jubilació La seva muller, Teresa Condeminas i Soler Barcelona 1905, també pintora, es formà a Llotja, i ha sobresortit en el nu femení, d’una gran perfecció formal i basat en el…

Es graduà a la Universitat de Califòrnia 1951 i es doctorà a la de Chicago 1954, on fou collaborador de Harold C Urey En 1955- 60 ensenyà i feu recerca a la Universitat de Columbia, i posteriorment a la Universitat de Califòrnia fins a la jubilació Els seus experiments de la Universitat de Chicago, des del 1953, demostraren que una determinada excitació elèctrica d’una massa gasosa, semblant a la possible atmosfera primigènia de la Terra, provoca la síntesi dels aminoàcids que constitueixen la part fonamental de la matèria viva Els treballs subsegüents de Miller se centraren en l…

Estudià magisteri a València Participà amb una ponència sobre bilingüisme al Congrés de Primer Ensenyament de Barcelona del 1909 Després d’exercir a Cartagena, guanyà una plaça a Barcelona el 1920, on professà fins el 1939, quan passà a la situació de jubilació forçosa Regentà l’escola annexa a la Normal masculina i dirigí els grups escolars Baixeras i Pere Vila de l’ajuntament de Barcelona Més que no pas un teòric fou un divulgador dels corrents moderns de la pedagogia Publicà molts treballs, entre els quals Las escuelas rurales 1911, El trabajo manual en la escuela 1914,…

Fill de Domènec Giménez i Botey , fins l’any 2004, any de la seva jubilació, fou cap dels arxius de la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya i, des d’aquest càrrec, promogué la recuperació i restauració d’un gran nombre de films rodats a Catalunya, d’entre els quals les cintes de Segon de Chomon Expert en química del revelatge, fou un impulsor de l’associació Cinema Rescat, creada el 1996, per a la recuperació de cintes, de la junta directiva de la qual fou membre, i que promogué també el Festival Memorimage de Reus, que dirigí entre el 2006 i el 2009

Impulsà la Comunió Anglicana mitjançant el reforçament de la Conferència de Lambeth, que es reuneix cada deu anys per a afavorir la comunió interna de les esglésies locals També encoratjà la renovació de l’espiritualitat i de la reflexió ètica en el si de l’anglicanisme Treballà per l’ecumenisme Fou el primer primat de l’Església anglicana que acudí a l’entronització d’un papa Joan Pau II Durant la seva jubilació fou bisbe auxiliar de Canterbury i Winchester Entre el 1994 i el 1997 escriví una vintena de llibres, el darrer dels quals és Meet Paul An Encounter With The Apostle 1998

Acabà els estudis, cursats a Barcelona, l’any 1903 Fou deixeble de Cardenal i de Ribas i Ribas Exercí càrrecs docents a la Universitat de Barcelona encarregat de càtedra de terapèutica quirúrgica 1931, professor agregat per nomenament del patronat de la Universitat Autònoma i encarregat de càtedra de patologia quirúrgica 1939 Presidí el Novè Congrés de Metges de Llengua Catalana Perpinyà 1936 i el Primer Congrés Espanyol de Cirurgia Barcelona 1949 Fou fundador i primer director de la Colección Española de Monografías Médicas 1940 Des del 1942 fins a la jubilació fou cap del…