Resultats de la cerca
Es mostren 1067 resultats
Henry Bracton
Història del dret
Jurista anglès.
Fou un dels primers escriptors anglesos en matèria jurídica Cal destacar el seu tractat De Legibus et consuetudinibus Angliae 1256
promesa
Dret
Dret canònic
Compromís d’un novici a lligar-se a una comunitat religiosa i a complir-ne la regla i les constitucions.
Categoria jurídica no acceptada encara en el dret canònic, però recollida en diverses constitucions religioses, on substitueix la professió simple professió
alou
Dret
Domini ple, absolut i lliure, franc de serveis i de tota prestació real o personal, sobre béns immobles, que diferia, així, del que hom tenia en feu o en emfiteusi.
Prové del mot franc alôd , que significa domini íntegre Els juristes medievals digueren que el qui posseïa en alou, no tenia altre senyor superior sinó Déu Per costum, al Principat de Catalunya hom considerava que les terres posseïdes per vassalls dins el terme de qualsevol castell o feu pertanyien al domini directe del senyor jurisdiccional, llevat que els seus propietaris poguessin destruir aquesta presumpció jurídica provant que posseïen en alou, contradient en això el criteri dels romanistes italians que partien de la presumpció que en cas de dubte els béns s’havien de…
Dolors Feliu i Torrent

Dolors Feliu i Torrent
© ANC
Dret
Política
Advocada i activista política.
Llicenciada en dret 1987 per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB, amb un postgrau en Hisenda Autonòmica i Local a la Universitat de Barcelona 1990-91 i un màster en Dret Autonòmic a la UAB 1987 Exercí com a tècnica superior de l’Administració de la Generalitat 1989 i, posteriorment, fou cap de Secció de Recursos de l’Assessoria Jurídica del Departament d’Indústria i Energia 1990-94 Des del 1994 ha estat advocada de la Generalitat de Catalunya davant del Tribunal Constitucional i participà en la defensa de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 Professora associada de…
Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya
Edifici del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, obra de Xavier Busquets i Sindreu
© Fototeca.cat
Arquitectura
Corporació de dret públic creada el 1931 amb personalitat jurídica pròpia que té com a objectius vetllar pel correcte exercici de la professió d’arquitecte i dels interessos dels seus associats en l’àmbit de Catalunya.
Els òrgans rectors són l’Assemblea General i la Junta de Govern i és presidit pel degà elegit democràticament Territorialment consta de sis demarcacions amb competències pròpies Barcelona, on hi ha també la seu central, Comarques Centrals, Girona, Lleida, Tarragona i Ebre i delegacions Alt Empordà, Barcelona, Ebre, Garrotxa-Ripollès, Girona, Osona, Pirineu, Manresa, Tarragona i Vallès Forma part del Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España i, a través d’aquest, del Conseil d’Architectes d’Europa i de la Union Internationale d’Architectes Té el precedent en l’Escola d’…
pertinença
Dret civil
Cosa accessòria que pertany jurídicament o moralment a un domini.
Tractant-se d’una relació jurídica, cal que en totes les vicissituds del domini principal venda, lloguer, alienació, hipoteca, etc hom especifiqui si en resta afectada cadascuna de les pertinences
acord administratiu
Dret administratiu
Decisió de l’administració pública, adoptada preferentment per un òrgan col·legiat (consell de ministres, consell executiu, òrgans dels ens locals, etc.).
Les lleis estableixen si aquests acords han d’ésser adoptats per majoria o per un altre règim de votació, àdhuc els altres requisits per a llur validesa jurídica acte administratiu
efecte retroactiu
Dret
Efecte segons el qual es produeix la submissió a una nova llei d’un fet nascut abans que fos promulgada.
Correntment totes les legislacions tenen una declaració general d’irretroactivitat, com a salvaguarda de la seguretat jurídica No obstant això, el dret penal admet la retroactivitat només quan és favorable al reu
furt
Dret penal
Acció delictiva consistent a apoderar-se, amb ànim de lucre, d’un bé moble d’altri contra la voluntat del propietari, sense violència o intimidació en les persones ni fent força en les coses furtades; altrament, hom ho considera robatori.
En dret català, seguint l’esperit del dret romà, no existia la distinció jurídica moderna entre furt i robatori els autors de furt eren sotmesos a pena corporal d’assots, generalment per fustigació
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina