Resultats de la cerca

  Inscrita en la línia simbolista de Rusiñol, recrea un dels seus temes recurrents el divorci irreversible i programàtic entre l’individu a la recerca de l’ideal i la societat materialista que el margina Tot i això, l’efectiva combinació en l’obra d’elements de la modernitat simbolista amb elements de connexió amb la tradició dramàtica catalana —com el costumisme, l’humor o el pintoresquisme— permeté que l’obra s’erigís en un model de regeneració per a l’escena catalana Amb música d’Enric Morera, L’alegria que passa és una obra lírica amb voluntat de contribuir a la construcció d…

Descendent de la coneguda família d’argenters i artistes Masriera , germà de l’escriptor Artur Masriera i Colomer Es formà musicalment amb els mestres Carles Vidiella, amb qui estudià piano, Francesc Alió i Anselm Barba Molt jove, als 15 anys, publicà la seva primera obra per a piano Dansa ideal Promotor de la música, fundà l’Associació Musical Catalanista al Foment de la Producció Nacional i posteriorment l’Associació Musical de Barcelona 1888, de la qual fou el primer president, per a la difusió de la música simfònica en una Barcelona mancada llavors de temporades de concerts…

Compaginà la seva feina d’oficinista de banca amb la d’escriptor La seva primera novella Lemonodasos ‘Bosc de llimoners’, 1930 descriu la vida en una ciutat rural En general, però, la seva obra té un caràcter més líric i fantasiós que no pas realista Altres novelles seves són Eroica 1938 i Stou Khatzifrangou ‘A Khatzifrangou’, 1963

Influïda per VHugo, escriví llibres de poesia Le coeur innombrable 1901 L’ombre des jours , 1902 Les vivants et les morts , 1913, novelles de caràcter líric i accent romàntic La nouvelle espérance , 1903 Le visage émerveillé , 1904 La domination , 1905, amb elements autobiogràfics, i Le livre de ma vie , 1932 Fou membre de l’Académie Française

Poeta líric, irònic però tolerant i alhora internacionalista humanitari, contribuí al triomf del neoromanticisme sobre el realisme al seu país juntament amb la seva obra cabdal, Helkavirsiä ‘Cants Helka’, 1903-06, recull de balades i llegendes populars, cal destacar Bellerophon ‘L’arpa del vent’, 1919 Excellí també com a dramaturg Naamioitia , ‘Màscares’, 1905-11, crític literari i cronista polític

Després d’estudiar a Moscou entrà a l’escena internacional el 1989 en guanyar els concursos de Tolosa de Llenguadoc i de la BBC Alterna el repertori rus amb els principals títols per a baríton líric de Bellini, Donizetti, Verdi i Mozart Ha cantat en els principals teatres d’Europa i dels EUA Debutà al Liceu el 1992

Jesuïta, fou professor de moral a Paderborn, Colònia i Trèveris Confessor de moltes dones condemnades a mort per bruixeria, la seva obra Cautio criminalis 1631 inicià la lluita contra la persecució de les bruixes a Alemanya És considerat com el líric religiós més important de la primera època del barroc, amb una obra notable Trutznachtigall ‘El rossinyol altívol’, 1649

La seva pintura té un realisme líric i vital, amb una gran riquesa de colors, la qual revela una gran vitalitat existencial en qualsevol dels temes conreats retrats, paisatges, escenes de la vida de Montparnasse i particularment en les figures de noies i ballarines i en l’anàlisi minuciosa dels moviments i de les races dels cavalls

Poden ésser classificades, des de les més agudes fins a les greus, en soprano, mezzosoprano , contralt, tenor primer, tenor segon, baríton, baix primer i baix segon Hi ha encara algunes tessitures específiques del teatre soprano de coloratura , soprano dramàtica, soprano lírica lleugera, tenor líric, tenor buf, tenor heroic, baríton Martin , baríton “Verdi”, baix cantant i baix profund

Cultivà una visió plana, de factura impersonalitzada, d’objectes de la vida quotidiana, presos com a significat de situacions socials Estudià al costat d’Ignasi Mundó i fins l’any 1967 treballà en un paisatgisme intimista de caràcter líric Posteriorment, anà estilitzant la seva pintura, que tendí a la reducció geomètrica de les formes naturals Són característiques les seves tonalitats suaus