Resultats de la cerca

Fou un dels fundadors del prerafaelitisme La seva pintura, naturalista, s’inspirà en temes històrics i, arran del seu viatge al Pròxim Orient 1854-56 religiosos Rienzi jura d’aconseguir justícia per la mort del seu germà 1849 coll EM Clarke, Londres, La llum del món 1851-56 City Art Gallery, Manchester, El cap de turc 1854 Lady Lever Art Gallery, Port Sunlight, El triomf dels innocents 1844 Tate Gallery, Londres Exposà la teoria del prerafaelitisme a Pre-Raphaelitism and the Pre-Raphaelite Brotherhood 1905

Després d’un inici brillant a Alemanya Carmen, 1918 Madame Dubarry , 1919 Anna Boleyn , 1920, fou cridat a Hollywood, on s’installà el 1923 Hi començà una carrera que el situà com un dels millors realitzadors de la comèdia lleugera i d’humor, que de vegades incloïa una sàtira política Durant aquest període dirigí Lady Windermere's Fan 1925, The Love Parade 1929, The Smiling Lieutenant 1931, Angel 1937, Ninotchka 1939, la sàtira antihitleriana To be or not to be 1942 i Heaven can Wait 1943

Escriví composicions de circumstàncies per a aristòcrates i obres de teatre amb Dekker, Rowley i Webster The Witch of Edmonton 1658, The Lover’s Melancholy 1628 i ’Tis Pity She’s a Whore 1633 El teatre de Ford, influït per Burton, té un cert caràcter elegíac i es caracteritza per les anàlisis psicològiques i les passions dels personatges, sobretot les amoroses La resta de la seva obra conservada és The Broken Heart 1628, Love’s Sacrifice 1633, Perkin Warbeck 1634 i The Lady’s Trial 1639

Fill d’un petit funcionari, la vida del poble rus i la dels religiosos foren els temes fonamentals de les seves obres Ledi Macbet Mcenskogo ujezda ‘Lady Macbeth del districte de Mcensk’, 1865, sobre la qual Šostakoviz compongué l’òpera homònima 1934, Sobor'ane ‘Gent d’església’, 1872 Reelaborà llegendes populars i escriví relats i novelles polèmiques contra els nihilistes Per raó de la seva actitud ideològica independent i eclèctica, l’atacaren els progressistes, els conservadors i les autoritats Estilista qualificat, posteriorment ha estat revalorat

Format al Conservatori de Barcelona, debutà professionalment el 1965 Collaborà, entre d’altres, amb Maria del Mar Bonet, Raimon, Quico Pi de la Serra, Paco de Lucía, Rosario Flores, Ana Belén i, molt especialment, Joan Manuel Serrat Compongué sintonies, dirigí orquestres en programes de televisió molts dels quals dirigits per Angel Casas i feu nombrosos arranjaments És també autor de bandes sonores, entre les quals Le journal de Lady M 1992, d’A Tanner De la seva discografia destaca Bardagí interpreta a Serrat 1998

Germana de la també actriu Joan Fontaine , amb qui mantingué una intensa rivalitat, fou descoberta per Max Reinhardt, que li facilità el debut teatral en El somni d’una nit d’estiu , de W Shakespeare, i en la versió cinematogràfica dirigida per ell 1935 Posteriorment, aconseguí la popularitat en formar parella amb Errol Flynn en una desena de films d’aventures, entre d’altres  Captain Blood 1935, de Michel Curtiz L’any 1940 fou nominada a l’Oscar per l’actuació a Gone with the Wind 1939, de Victor Fleming i George Cukor, nominació que es repetí el 1942 amb Hold Back the Dawn , de Michel…

Treballà a Suècia, a Alemanya i sobretot als EUA, a Hollywood Actriu sensible, encarnà el tipus de “dona fatal” misteriosa i enigmàtica La seva retirada en plena fama i la seva vida apartada en feren un mite que encara perdura Participà en les pellícules Gösta Berlings Saga ‘La llegenda de Gosta Berlings, 1923, Die freudlose Gasse ‘El carrer sense alegria’, 1925, Flesh and the Devil 1926, The Mysterious Lady 1928, Anna Christie 1930, Mata-Hari 1931, Queen Christina 1933, Anna Karenina 1935, Camille 1936, Ninotchka 1939 i Two-Faced Woman 1941

Biografia S'inicià d’infant en el gòspel , i al final dels anys seixanta començà a cantar professionalment El 1968 anà a Munic com a membre de la companyia del musical Hair S'establí a Alemanya i posteriorment a Àustria, on el 1973 es casà amb l’actor austríac Helmut Sommer, el cognom del qual adaptà a l’anglès per al seu nom artístic Aquests anys conegué el productor i pioner italià del sintetitzador Giorgio Morodone, amb el qual enregistrà el primer LP l’any 1974, Lady of the Night , i, l’any següent Love to Love You Baby , cançó amb la qual aconseguí projecció mundial L’…

Formada en el gòspel  —a dotze anys formava part del cor que acompanyava el seu pare, un pastor baptista itinerant—, a l’inici de la seva carrera rebé el suport de Mahalia Jackson i altres destacades representants d’aquest gènere, com també del seu pare, que l’encoratjà a enregistrar el primer disc, Songs of Faith , als 14 anys A partir del 1960 decidí cantar música no religiosa i, contractada per la discogràfica Columbia, publicà diversos àlbums amb repertori molt variat, entre els quals destacà  Today I Sing the Blues , que li donaren un gran renom El 1966, amb el segell Atlantic,…

El 1993 dirigí The Piano , film que obtingué tres Oscars millor actriu, millor actriu secundària i millor guió original i la Palma d’Or al Festival de Canes entre d’altres La seva sensibilitat s’ha revelat també en Sweetie 1989, An Angel at my Table 1990, filmada originàriament per a la televisió, The Portrait of a Lady 1996, Holy Smoke 1999,  In the Cut 2003, Bright Star 2009 i The Power of the Dog 2021, premis Bafta 2022 a la millor direcció i a la millor pellícula i Oscar 2022 a la millor direcció L’any 2021 fou guardonada amb el Prix Lumière