Resultats de la cerca
Es mostren 84 resultats
rudistes
Exemplar del grup dels rudistes (Hipurites castroi)
© Fototeca.cat
Paleontologia
Grup de lamel·libranquis de closca robusta i asimètrica, que aparegueren al Juràssic superior i foren particularment abundants al Cretaci, a la fi del qual s’extingiren.
Una de les valves tenia habitualment forma de paperina i es fixava al fons marí L’altra servia d’opercle Aquests animals es troben agrupats en colònies en companyia de coralls i algues i sembla que, en molts casos, formaven edificis semblants als actuals esculls barrera o esculls de franja Algunes famílies són particularment importants al vessant sud dels Pirineus regió de Tremp
aspergil
Malacologia
Gènere de mol·luscs lamel·libranquis de la subclasse dels eulamel·libranquis, que tenen la conquilla allargada en forma de tub, l’extrem superior del qual és tapat per una làmina perforada.
Viuen enterrats perpendicularment en fons de sorra Són propis de les mars càlides
Els bivalves
La fauna de bivalves dels Països Catalans conté un bon nombre d’espècies apreciades gastronòmicament, a les quals sovint s’afegeixen, als mercats, d’altres d’importades pel seu valor comercial La lamina en recull les principals 1 ostra Ostrea edulis 2 musclo Mytilus edulis , cultivat i procedent de l’Atlàntic 3 petxinot de sang Callista chione = Cytherea chione 4 escopinya verrucosa Rudicardium tuberculatum = Cardium tuberculatum 5 ou o escopinya de frare Mactra corallina 6 escopinya gravada Venus verrucosa 7 cloïssa fina Venerupis decussata = Tapes decussatus 8 tellerina Donax…
venèrids
Malacologia
Família de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels eulamel·libranquis, amb la closca ovoide, peu ben desenvolupat, sifons llargs, recoberts de papil·les i soldats a la base i mantell obert ventralment.
Habiten a la mar sobre fons arenosos o fangosos, gairebé colgats Inclou un gran nombre de gèneres i espècies, entre les quals destaquen l’escopinya gravada Venus verrucosa , la rossellona Vgallina , el petritxol de sang Cytherea chrone , la cloïssa Tapes decussatus , l’escopinya de llet Ttexturata i la cloïssa llisa Artemis exoleta , comunes a les aigües dels Països Catalans i comestibles
sifó
Anatomia animal
Cadascun dels dos tubs que s’originen a la vora posterior del mantell en els mol·luscs lamel·libranquis; es troben a la cavitat pal·lial i serveixen per a l’intercanvi d’aigua.
protobranquis
Malacologia
Ordre de mol·luscs lamel·libranquis que tenen les brànquies bipinnades i ctenidials, encarregades únicament de les funcions respiratòries, de manera que la captura de l’aliment és efectuada per mitjà dels palps labials.
També són anomenats taxodonts, perquè la xarnera de la conquilla té dents més o menys nombroses i similars, i dimiaris, pel fet de posseir gairebé sempre dos músculs adductors Les principals famílies del grup són la dels nucúlids, la dels nuculànids i la dels solenòmids
septibranquis
Malacologia
Ordre de mol·luscs lamel·libranquis caracteritzats pel fet de tenir llurs brànquies reduïdes a un septe perforat i unit al mantell, per una part, i al peu i a la massa visceral, per l’altra.
Aquest septe separa la cavitat pallial de la cambra suprabranquial Presenten dos músculs adductors similars i dos sifons Comprèn unes poques espècies marines carnívores, distribuïdes fins a grans profunditats
escopinya
Escopinya
© C.I.C. Moià
Malacologia
Gènere de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels cardítids, amb la closca molt convexa, formada per dues valves iguals, recorregudes per costelles radials que poden portar costelles o espines.
En conjunt la closca adopta la forma d’un cor N'hi ha en gran nombre a les aigües litorals i enterrats en fons fangosos Entre les principals espècies es destaquen l' escopinya de gallet C edule , d’uns 3 a 5 cm de diàmetre, l' escopinya de costelles amples C pancicoslatum , d’uns 3 a 4 cm de diàmetre, l' escopinya gran C echiratum , d’uns 6 a 8 cm de diàmetre, l' escopinya punxenca C aculeatum , d’uns 6 a 8 cm de diàmetre i closca amb peus, i l' escopinya verrucosa C tuberculatum , d’iguals dimensions que les espècies anteriors però amb berrugues a la closca Totes elles són comestibles,…
El cicle triàsic als Pirineus
El terrenys del cicle triàsic dels Pirineus i, en particular, dels Pirineus catalans, presenten un desenvolupament força semblant a l’observat a la vora oriental d’Ibèria El límit inferior del cicle és marcat per una discordança regional, poc perceptible i pràcticament només subratllada per un conglomerat allà on els terrenys triàsics segueixen les fàcies saxonianes del Permià, i més aparent allà on en desborden els límits per reposar sobre un substrat més antic, al llarg d’una superfície d’alteració subaèria El límit superior és constituït per una discontinuïtat sedimentària al sostre d’una…
ganivet
Malacologia
Mol·lusc de l’ordre dels lamel·libranquis, de la família dels solènids, d’uns 12-13 cm i de cos molt allargat, cobert per dues valves de forma cilíndrica molt primes i que no tanquen als extrems.
Habita, colgat, en els fons llimosos en profunditats d’1 m, com a màxim És comú als Països Catalans, on hom en fa un gran consum, tant en fresc com en conserva