Resultats de la cerca
Es mostren 235 resultats
Lorenzo Campeggio
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i diplomàtic italià al servei dels papes Juli II, Lleó X, Climent VII i Pau III.
Havia estat professor de dret a Bolonya Vidu, el 1510 fou ordenat sacerdot i el 1517 fou fet cardenal Fou legat a les dietes de Ratisbona 1524 i d’Augsburg 1530, i el 1528 anà a Anglaterra amb el cardenal Wolsey per a intentar de resoldre el divorci d’Enric VIII Intervingué en les comissions preparatòries del concili de Trento
Quint Sertori
Història
General romà.
D’extracció sabina, fou tribú militar a Hispània 98 i legat durant la Guerra Social 91-88 Com que Sulla s’oposà a la seva elecció per al tribunat, entrà en el partit democràtic de Gai Mari , del qual fou el millor lloctinent, bé que no aprovà el seu terrorisme a Roma estiu del 87 Nomenat governador de la Hispània Citerior per les forces democràtiques 82, fou proscrit per Sulla i hagué de fugir a Mauritània 81, on desbaratà un exèrcit sullià Reclamat pels lusitans, tornà a Hispània, on arribà a establir, contra el poder d’Itàlia, un veritable estat romà, recolzat sobre l’amistat…
Prokop
Història
Capitost txec, anomenat el Rapat o el Gran
.
Comandant dels exèrcits taborites hussita a Bohèmia, causà la desfeta al legat papal Cesarini a Domazlice 1431 Diplomàtic excepcional, fou cap de l’ambaixada bohèmia en el concili de Basilea 1433 i continuà les tractacions amb els legats del concili a Praga Dividides les forces hussites, fou vençut a la batalla de Lipany per les forces nobles i burgeses, hussites i catòliques, i morí heroicament
Guardó Pau Casals
Entitats culturals i cíviques
Guardó atorgat biennalment, des del 2017, per la Generalitat de Catalunya per distingir les persones que han contribuït decisivament a la projecció internacional de la cultura catalana.
El premi, creat el desembre del 2016, pren com a referència l’obra i la figura de Pau Casals A banda de reconèixer la contribució del guardonat a la projecció de la cultura catalana al món, li atorga la condició de representant oficial durant dos anys amb el títol honorífic de legat d’honor de la cultura catalana Relació de guardonats 2017 Jordi Savall 2019 Jaume Plensa 2022 Núria Espert
Hilari
Cristianisme
Papa (461-468).
Ardiaca del papa Lleó I i legat seu al lladronici d’Efes Intervingué en els afers de l’arquebisbe Ascani de Tarragona, la jurisdicció del qual havia estat violada pel bisbe Silvà de Calahorra, i en els de Nundinari de Barcelona, el qual d’una manera poc canònica havia nomenat successor seu en la seu barcelonina Ireneu d’Ègara La seva festa se celebra el 28 de febrer
Esteve II de Sèrbia
Història
Gran jupan (1196-1217) i després primer rei de Sèrbia (1217-27).
Fill segon d’ Esteve I , fou expulsat de Sèrbia 1202 pel seu germà gran Vukan, però recuperà el tron 1203 amb l’ajut bizantí Canvià l’aliança bizantina per la veneciana amb aquest fi repudià la seva muller Eudòxia, filla de l’emperador Aleix III, i es casà amb Anna, filla del dux venecià Enrico Dandolo El 1220 fou coronat rei de Sèrbia per un legat del papa Honori III
Jaume Girard
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític.
Fou bisbe de Sogorb 1437-45 i de Barcelona 1445-56 Fou conseller de la reina Maria Tingué problemes amb la generalitat per un préstec, i en especial amb el capítol de Barcelona, amb el qual pledejà des del 1448, fins al punt que en morir no li feren exèquies El papa Calixt III el nomenà legat per a la reforma de monestirs, i morí a Poblet exercint aquesta missió
Pere Desvalls
Cristianisme
Cardenal, de família catalana, conegut a Itàlia amb el nom de D’Isvaglia o D’Isvaglies.
Protonotari apostòlic i governador de Roma, Alexandre VI el nomenà arquebisbe de Reggio de Calàbria 1497 i cardenal 1500 En 1500-08, fou legat a latere davant dels reis d’Hongria on li fou atorgada la diòcesi de Veszprén i de Polònia Fou també home de confiança de Juli II, el qual li concedí l’administració de la diòcesi de Messina 1510 i la legació de Bolonya, on deixà grat record
Gai Treboni
Història
Militar
Polític i general romà.
Tribú 55 aC, proposà la lex Trebonia , que assignà durant cinc anys la província d’Hispània a Pompeu i la de Síria a Cras Dives Legat de Cèsar a la Gàllia i a Britània, durant la guerra civil conquerí Marsella 49 aC i dirigí les tropes a Hispània 48 aC Nomenat cònsol sufecte 45 aC, s’uní a la conjura contra Cèsar 44 aC Fou assassinat per C Dolabella
Galceran Albert
Cristianisme
Bisbe d’Elna.
Fou monjo a Ripoll, d’on passà a ésser prior de Santa Maria de Meià L’any 1429, el legat pontifici, Pere de Foix, el nomenà bisbe de Mallorca, però el papa anullà el nomenament, conferint-lo a Gil Sanxis Munyós, que acabava de renunciar al títol papal de Climent VIII Galceran es negà a acceptar l’anullació fins que el 1431 el rei aconseguí per a ell la seu d’Elna
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina