Resultats de la cerca
Es mostren 247 resultats
apilament
Tecnologia
Acció i efecte d’apilar materials.
Els apilaments de materials granulats, deixats caure des d’una altura, tenen forma de con d’eix vertical l’angle entre el pla del sòl i la generatriu del com varia segons el producte entre 30° i 40° d’aquí que el diàmetre de la base de la pila sigui de 2,40 a 3,50 vegades més gran que l’altura del con Piles massa grosses poden provocar massissaments, escalfaments interns, etc així, tractant-se de carbó fragmentat, lespiles no passen de 5 m d’alçària, a fi de no provocar-ne la combustió espontània
parell voltaic
Química
Sistema format per dos elèctrodes immergits en un electròlit (o bé en dos electròlits comunicats), capaç de produir una força electromotriu.
Constitueix el fonament de lespiles
màquina desfibradora
Tecnologia
Màquina que té per objecte de separar les fibres unitàries d’un material fibrós.
El seu principi és l’erosió del material per fricció contra elements rotatoris més durs o bé tallants En són tipus característics les moles de sauló de quars per a la desfibració de la fusta en la fabricacició de paper, el tambor amb fulles tallants emprat en lespiles holandeses, i els cilindres rotatius de pues d’acer o de dents de serra, que giren inversament l’un de l’altre a diferents velocitats, per a separar fibres tèxtils
piler | pilera
Oficis manuals
Persona que fa les piles de carbó i les de fang a les rajoleries.
Santa Llúcia de Torlanda
Art romànic
L’antic poble de Torlanda, originat a redós del seu castell i avui dia totalment despoblat, es troba enlairat dalt d’un turó, a la dreta de la carretera de Rocafort de Queralt a Conesa En la documentació del segle XI el seu castell és anomenat Segura Posteriorment, ja al segle XII, aquesta fortalesa s’esmenta amb el nom de Torlanda, com és el cas d’una escriptura datada el 1178, per la qual Bernat de Piles, la seva esposa Sibilla i Berenguer Company la cediren al rei Alfons I segons aquest document, els mencionats personatges feren donació al dit monarca del “ castrum de…
Vicent Zarzo i Pitarch
Música
Trompista valencià.
Vida Fou alumne del Conservatori de València, on finalitzà els estudis amb el títol de professor de trompa Fou trompa solista de les orquestres de València i del Gran Teatre del Liceu de Barcelona i, durant vint-i-cinc anys, de la Residentie Orkest de la Haia, ciutat on, a més, fou professor del conservatori També impartí classes al Conservatori Nacional de Mèxic, a la Universitat Autònoma de Mèxic i a l’Institut per a Estudis Musicals Avançats de Montreux Com a solista actuà en nombrosos països europeus, als Estats Units, al Canadà i a Mèxic Entre els compositors que li han…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina