Resultats de la cerca
Es mostren 738 resultats
passió
Literatura
Teatre
Representació de la passió de Crist provinent del drama litúrgic
medieval ( misteri
) i, en darrer terme, del cant litúrgic de la pàssia
.
Entre les més conegudes hi ha la d'Oberammergau, a Baviera Als Països Catalans, ja en dates molts reculades hi ha petits drames en llatí sobre la resurrecció que originaren aviat peces breus en llatí i català o en català sol, alguna de les quals s’ha conservat fragmentàriament Al s XIV hi ha notícies de representacions de la Passió, i confirmen la seva popularitat dos fragments contemporanis, escrits en un català bastant aprovençalat, conservats a Mallorca i al Rosselló No es conserven texts passionístics del s XV, bé que hi ha referències com més va més abundoses de representacions de la…
acolitat
Cristianisme
A l’Església Llatina, darrer dels quatre ordes menors que precedien el sacerdoci.
Des del 1972, juntament amb el lectorat, constitueix un ministeri litúrgic, no exclusiu dels clergues, que habilita per a ésser ministre extraordinari de l’eucaristia
Adam de Saint-Victor
Literatura
Cristianisme
Escriptor en llengua llatina, probablement d’origen bretó, canonge de l’abadia de Saint-Victor de París.
Perfeccionà la poesia rítmica medieval, escriví seqüències adaptades a la forma estròfica de l’himne i compongué proses per a cada temps litúrgic de l’any
amartiocentrisme
Cristianisme
Dins el cristianisme, tendència a reduir la vida del creient a la preocupació d’evitar tota mena de pecat.
Ha impregnat notablement la pastoral i la catequesi dels darrers segles Darrerament ha estat contrarestat pels moviments recents bíblic, litúrgic, promoció del laicat, presència al món, etc
triòdion
Música
En la litúrgia bizantina, conjunt de tres odes (oda), en lloc de les nou habituals del cànon de l’ofici del matí, propi del temps de quaresma.
És el vestigi d’un ús antic, en què només es cantaven tres odes Per això rep també aquest nom el llibre litúrgic que conté els oficis del temps de quaresma
typikón
Cristianisme
Dret
En el món bizantí, regla o norma codificada en un llibre.
N'hi ha de dues menes el monàstic, que regula la vida dels monjos, i el litúrgic, que estableix la manera de celebrar els oficis, els texts que cal llegir o cantar, etc
bàcul
bàcul
© Fototeca.cat
Cristianisme
Crossa o gaiata que porten els bisbes, abats i algunes abadesses a les cerimònies litúrgiques, com a símbol d’autoritat.
A l’Occident té un acabament en forma corbada ornamentat sobretot a partir del gòtic, mentre que a l’Orient acaba en forma de tau Fou introduït com aobjecte litúrgic al s VII
píxide
Arts decoratives
Cristianisme
Copó.
A l’antic món grecoromà era una capseta de fusta, ivori o argila, per a contenir-hi objectes preciosos L’ús litúrgic és antic ~s IV La forma normal, amb peu, hom la troba al s XIII
prefaci
Cristianisme
Part de la missa amb què comença la pregària eucarística i que precedeix immeditament el cànon.
És dit sempre en to solemne o cantat pel celebrant i acaba amb la invitació a l’assemblea a unir-se al cant del Sanctus El text és variable d’acord amb el temps litúrgic o circumstàncies diverses
miserere
Cristianisme
Salm cinquantè, anomenat així pel seu començament, en llatí (Miserere mei Deus).
És emprat per la litúrgia a l’ofici del matí, a l’ofici de difunts, en els períodes penitencials de l’any litúrgic, etc Ha estat tractat musicalment per molts compositors en polifonia vocal o a gran cor i orquestra