Resultats de la cerca
Es mostren 1230 resultats
Seth
Mitologia
Déu egipci d’Ombos i senyor de tot l’Alt Egipte en època predinàstica, oposat a Horus, déu del Baix Egipte.
Malgrat que la unificació del país per Menes 3100 aC significà llur reconciliació en la religió oficial hom els adoptà com a patrons de la monarquia, no per això desaparegué el record d’aquesta pugna, la qual s’agreujà arran de la incorporació de Seth a la llegenda osiríaca com l’assassí d’Osiris i com l’usurpador dels drets d’Horus al tron del seu pare Primitiu déu de la tempestat, adquirí aspectes temibles a causa no solament de la llegenda osiríaca, sinó també per haver estat la principal divinitat dels hikses hikse amb el nom de SutekhVenerat per la dinastia XIX…
Cabrils
Masia
Masia del municipi de Talau (Conflent), situada a 872 m d’altitud, prop d’Orellà, dins de la vall de Cabrils
.
Una llegenda molt popular al Conflent fa el papa sant Lli fill d’aquesta masia
coves de Ribes

Entrada a les coves de Ribes a Campelles (Ripollès)
© Fototeca.cat
Cova
Grans coves del municipi de Campelles (Ripollès), obertes a la paret occidental de l’estret de les Coves, prop dels banys de Ribes.
Segons la llegenda, s’hi refugiaren i feren forts els cristians durant la invasió islàmica
batalla de Calatañazor

Vista del castell de Calatañazor
Patronato de Turismo de Soria
Història
Militar
Batalla que tingué lloc el 30 de juliol de l’any 1000 prop de Calatañazor (al nord de la vall del Duero, dins l’actual província de Sòria) entre les forces del comte castellà Sanç Garcia (coalició de tropes navarreses, lleoneses i castellanes) i les musulmanes d’al-Manṣūr.
El comte castellà sofrí una derrota greu, però la llegenda la convertí en una desfeta musulmana
làmia
Mitologia
Monstre fabulós amb cap de dona i cos de drac.
Sembla que, a l’antiguitat, les dides feien servir la seva llegenda per a espantar els infants
batalla de Clavijo
Història
Militar
Combat llegendari en el qual aparegué l’apòstol sant Jaume, muntat sobre un cavall blanc, per a ajudar Ramir I d’Astúries, en lluita contra ‘Abd al-Raḥmān III.
La llegenda, sense cap fonament històric, s’originà en confondre aquesta suposada batalla amb la batalla d’Albelda
Britomartis
Mitologia
Divinitat cretenca femenina.
Segons la llegenda, fugint de Minos, es llançà a la mar i fou salvada per una xarxa de pescadors
els Dioscurs
Mitologia
Nom donat als bessons Càstor i Pòl·lux, fills de Leda, la qual, la mateixa nit que s’uní amb Zeus, ho feu també amb el seu marit humà Tíndar; fruit d’aquestes dues unions nasqueren dues parelles de bessons, Pòl·lux i Helena, fills del primer, i Càstor i Clitemnestra, fills del segon.
La llegenda fa els Dioscurs partícips de l’expedició dels argonautes Venerats també a Roma, hom els dedicà un temple
anvers
Numismàtica i sigil·lografia
Cara principal del segell on són gravades l’efígie, armes, divises o emblemes de la persona o corporació als quals pertanyen.
Cal distingir-hi dos elements el model o tipus, i la llegenda, que és la inscripció circular que envolta el primer
florí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda medieval d’or encunyada a Florència des del 1252 fins al 1533 any que Alessandro de Mèdici, elegit duc, la substituí per l’escut d’or.
Pesava 72 grans florentins 3,528 grams i portava a l’anvers el lliri amb la llegenda Flor-entia i al revers la figura de sant Joan Baptista i la llegenda S Ioha-nnes B Originàriament valia 20 sous, però les alteracions del seu valor foren freqüents, bé que mantingué les característiques de pes i de llei Aquesta immutabilitat del florí i el prestigi de la república de Florència en feren una de les espècies monetàries més caracteritzades i més populars en els moments que el comerç internacional prenia una forta arrencada Això explica que fos molt imitat Al s XIV molts…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina