Resultats de la cerca

Així, es parla de la família del vent-fusta, de la família dels instruments de llengüeta senzilla, etc

Comprèn els instruments en els quals l’aire que genera la vibració inicial no està tancat a l’interior del ressonador de l’instrument, és a dir, a l’interior d’un tub acústic, sinó que, generalment, és una pertorbació de l’estat de repòs de l’instrument o d’una de les seves parts la que excita la vibració de l’aire exterior Segons la manera com els generadors de so interactuen amb l’aire circumdant per a produir el so es divideixen en tres categories aeròfons lliures per desplaçament, si la vibració és produïda per l’instrument en desplaçar-se ràpidament per l’aire espetec del fuet, remor d’…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta senzilla Consisteix en un tub de forma bàsicament cilíndrica, proveït de vuit forats i dues claus, diametralment oposades, situades a la part superior del tub El seu nom deriva del llatí calamus , que vol dir ’canya', i aparegué cap a la fi del segle XVII Té la mateixa forma que la flauta de bec d’aquesta època, però amb una llengüeta senzilla lligada a l’embocadura o bec amb un cordill fi en lloc de bisell L’extensió és pràcticament de dues octaves i es presentava en quatre mides, la més petita de…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta senzilla i tub cònic La família dels saxòfons comprèn instruments de diverses mides, que van del sopranino al contrabaix, concebuts per a ser usats en bandes militars i en l’orquestra i que actualment s’empren en estils de música molt variats música clàssica, jazz , rock , etc La patent original d’A Sax incloïa catorze instruments dividits en dos grups orquestrals i de banda Els instruments d’orquestra s’afinaven en fa i do alternativament, mentre que els de banda ho feien en mi♭ i si♭ El grup orquestral tingué una…

Té cinc forats, i la llengüeta se sol fer en un tubet de canya dit xeremió , que per un cap és tancat i per l’altre obert, i s’introdueix en el tub sonor dit encaix

Els jocs de boca, anomenats també jocs labials, formen juntament amb els jocs de llengüeta llengüeteria les dues categories principals de classificació dels jocs de l’orgue Comprenen els jocs de flautes, flautats o principals, gambes, bordons, etc

N'hi ha dues grans classificacions La classificació més tradicional, que es basa en criteris com ara la forma de produir el so, les característiques de certes parts de l’instrument i el tipus d’execució, en deriva tres grups principals corda, vent i percussió Dins cada grup hi ha subdivisions així, els instruments de corda poden ésser d’arc, de cordes polsades i de tecla els de percussió poden ésser autòfons quan hom percudeix el cos de l’instrument o de membrana El grup més variat és el d’instruments de vent, que, al marge de la distinció entre els de fusta i els de metall, poden ésser de…

Es fan passar les malles de la passada anterior per sobre el bec de l’agulla de premsa o la llengüeta de l’agulla selfactina, fins que cauen en trobar el buit, moment que les malles són retingudes per les recollides formades un moment abans i és formada una nova filera de malles

Les oscillacions produïdes es filtren, s’amplifiquen i s’emeten amb altaveus En la classificació Hornbostel-Sachs ampliada per Mantle Hood 1971, és considerat un instrument electròfon Els orgues de generació mecànica del so se subdivideixen en electromagnètics o inductius Hammond, electroestàtics o capacitius Wurlitzer i electroòptics Welte-Lichtton L’orgue Hammond, creat pel nord-americà Laurens Hammond el 1933, fa servir un eix que gira sincrònicament, on es troben muntats noranta-un discos metàllics semblants a rodes dentades, la qual cosa correspon a set octaves i mitja Aquests discos són…