Resultats de la cerca
Es mostren 1456 resultats
Girón
Llinatge castellà de rics homes, un dels més importants d’aquell regne, que fa remuntar la seva filiació a Pelayo Fruela el Diaca, ric home d’Alfons V de Lleó.
El seu quadrinet fou anomenat també Rodrigo I González Giron , mort a la batalla d’Alarcón 1195 El quadrinet d’aquest, Gonzalo IV Girón el Dolent , es casà amb María Téllez de Meneses, que vinculà el seu cognom als descendents Llur besneta Teresa Téllez-Girón , hereva del llinatge, es casà amb Martín Vázquez de Acuña, primer comte de Valencia de Don Juan Llur fill gran fou l’hereu de la mare, i es digué Alfonso III Téllez-Girón és casà amb María Pacheco, hereva d’aquest llinatge, i tingueren dos fills Pedro Girón y Pacheco, que formà la línia dels ducs d’Osuna, i el…
Llull

Armes dels Llull
Llinatge de ciutadans honrats i cavallers barcelonins testimoniat des de mitjan segle XIII entre la classe dirigent del municipi.
El 1248 un Ramon Llull es casà amb Elisabet de Malla Un Bernat Llull mort el 1348, fill de Berenguera, fou el primer ardiaca de Santa Maria del Mar on fundà la capella del Santíssim Cos de Crist, canonge i vicari general de Barcelona Foren consellers en cap Guillem Llull 1306, 1320, Joan Llull 1467, Joan Llull 1489 i Joan Llull 1508 Llur fortuna era considerable rendes, cases i terres, la torre d’Horta, les vinyes de Montjuïc, etc Establerts a la Vilanova de la Mar, donaren nom al pla d’en Llull ara, el Born, i llur sepulcre era a la capella de Santa Agnès de l’església del convent de Santa…
Czartoryski
Llinatge principesc lituà establert a Polònia, sortit d’un fill del primer gran duc de Lituània, Guedymin I (mort el 1341).
El nom ve de la possessió de Czartorysk Volínia que adquiriren vers el 1400 Foren creats ducs de Klewan i de Zukow, possessions que havien adquirit vers el 1430, i senyors de l’ordinariat de Goluchów Entre els membres d’aquest llinatge destacaren el príncep Casimir Czartoryski mort el 1741, gran canceller de Lituània i castellà de Wilna, i el seu fill i successor en els títols, príncep Frederic Miquel Czartoryski mort el 1775, starosta de Gradzik i de Luck, vicecanceller de Lituània el 1724 i gran canceller el 1752 El seu nebot, el príncep Adam Casimir Czartoryski mort el 1823,…
Manuel
Llinatge de la baixa edat mitjana castellana, que tingué origen en l’infant Manuel, fill petit de Ferran III de Castella-Lleó i de Beatriu de Suàbia.
El patrimoni familiar dels Manuel tenia el centre a les comarques orientals de Castella la Nova, frontereres amb la corona d’Aragó Alarcón i Villena Tingué la màxima vitalitat a la segona meitat del s XIV, amb Joana Manuel Joana II de Biscaia , en la qual, a més del ric patrimoni de la seva família paterna, revertiren, per part de la seva mare, els antics i poderosos llinatges de Lara i de Biscaia Una branca collateral del llinatge, que descendia de Sanç Manuel, fill de l’infant Manuel, ostentà el títol de comte de Carrión i d' adelantado del regne de Múrcia
baronia de Navata
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell homònim i la parròquia de Sant Pere de Navata, al comtat de Besalú, que pertanyia al llinatge de comdors del mateix nom ja al s XI.
Pel matrimoni 1249 de la pubilla Ermessenda de Navata, baronessa de Navata i senyora de Peralada, amb el vescomte Dalmau de Rocabertí, passà a aquest llinatge El 1645 fou concedit el marquesat de Navata al vescomte de Rocabertí, però pocs dies després el despatx reial fou lliurat amb la denominació de marquesat d’Anglesola El 1698 Navata era també centre de la batllia de Navata , que comprenia, a més, Ordis, Espinavessa i la Palma
Goscons

Escut de la família Goscons
© Josep Regas Ardevol
Llinatge originari de la vall de Goscons, situada en el Montnegre i actualment inclosa en el terme municipal d’Arenys de Munt.
Els membres d’aquest llinatge hi posseïren una antiga casa forta i ostentaren drets jurisdiccionals sobre una extensa zona del Maresme i el Vallès Oriental Està documentat que ostentaren la castellania de la fortalesa de Montpalau, sota el domini dels vescomtes de Cabrera, i que posseïren els senyorius de Sacreu i de la quadra de Goscons La branca troncal d’aquesta estirp s’extingí al segle XIII amb Brunissenda de Goscons, filla de Tomàs i Ferrara de Goscons, en emmanillar l’any 1266 Pere d’Arquer Els seus descendents passaren a anomenar-se Arquer de Goscons , assumint els…
Perapertusa

Armes dels Perapertusa
Llinatge noble originari del Perapertusès, que posseí el castell de Perapertusa, que li donà el nom, i s’establí al Rosselló.
El genearca conegut és Amell , casat amb Ermengarda i pares de Seguer I de Perapertusa , senyor del dit castell, que el 1017 assistí a la fundació del bisbat de Besalú, i de Pere I de Perapertusa , el qual fou pare de Ramon I de Perapertusa i de Berenguer I de Perapertusa , els quals, el 1073, signaren l’acta d’unió de l’abadia de Cubieras a la de Moissac El darrer fou avi de Berenguer II de Perapertusa , que el 1140 era senyor dels castells de Perapertusa, Montalbà i Querbús, la Torre de Triniac i les forces de Rufiac i Cucunhan Amb el seu fill Berenguer III de Perapertusa mort després del…
Roís de Corella

Armes dels Roís de Corella
Llinatge noble originari de la vila i castell de Corella (Navarra), que passà al Regne de València arran de la conquesta, amb els germans Sanç Roís de Corella, que fou alcaid del castell de Buey i batlle de Gandia (on rebé béns, així com a Ondara), ascendent, tal vegada, de Joan Roís de Corella.
Els Roís de Corella Adquiriren també les senyories d’Almussafes i Gata i Pardines i exerciren els principals càrrecs de govern municipal La importància del llinatge adquirí el seu grau més alt durant la dinastia dels Trastàmara, principalment amb Eiximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma Fill i segon comte fou Joan Roís de Corella i Llançol de Romaní La successió masculina del llinatge s’extingí amb la desena comtessa, Antònia Roís de Corella i Dávila , que heretà de la seva mare el marquesat de Las Navas i es casà amb Diego de Benavides, marquès de Solera i…
Caboet
Llinatge originari i senyor de la vall de Cabó
(antigament Caboet
), a l’Alt Urgell, documentat des de la segona meitat del segle X.
Al començament del s XI regia la comdoria de Caboet Isarn, que la transmeté al seu fill Guitard, mort vers el 1095 Continuaren el llinatge Guillem Guitard, Miró Guitard, Ramon i Arnau mort el 1170, pare d’Arnaua de Caboet morta en 1201/03, amb la qual s’extingí la línia masculina, incorporada, mitjançant el seu enllaç matrimonial amb Arnau de Castellbò a 1177, a la casa vescomtal de Castellbò El 1199 Arnaua renuncià a favor del seu consort tots els seus béns i els drets que posseïa en feu de l’església d’Urgell, a les valls de Cabó, de Sant Joan i d’Andorra Els Caboet es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina