Resultats de la cerca

Vida Membre d’una reconeguda família d’artistes napolitans, el 1835 obtingué el càrrec de productor i poeta oficial del Teatro San Carlo de Nàpols i inicià una fèrtil collaboració amb Gaetano Donizetti - Lucia di Lammermoor , L’assedio di Calais , Pia de Tolomei , Poliuto , entre altres títols-, que li reportà un gran prestigi De la cinquantena dels seus llibrets sobresurten els realitzats per a Giovanni Pacini - Saffo -, Saverio Mercadante - Elena da Feltre , La Vestale , Orazi e Curiazi - i Giuseppe Verdi, per al qual escriví els textos de les òperes Alzira , La battaglia di Legnano ,…

Fill de Luisa De Filippo i d’Eduardo Scarpetta, un dels actors italians més cèlebres del seu temps Al llarg de la seva vida treballà com a actor, primer en la companyia familiar De Filippo i posteriorment en companyies pròpies que tingueren gran èxit de públic a Itàlia Entre la seva extensa producció dramàtica destaquen les obres Natale in Casa Cupiello 1931, Questi fantasmi 1946, La grande magia 1948, La paura numero uno 1951, Mia famiglia 1953, Bene mio, core mio 1956, Sabato, domenica e lunedì 1959, L’arte della commedia 1964, Il contratto 1967, Il monumento 1970 o Gli esami…

Després d’estudiar direcció escènica i dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona, fundà amb Roger Bernat el collectiu General Elèctrica 1996-2000, en el qual collaborà també com a actor El 2001 fundà la Societat Doctor Alonso amb la coreògrafa Sofía Asencio, amb qui també fou codirector artístic del festival MAPA Maig, Art, Paisatge, Acció a l’Alt Empordà Com a coreògraf combina moviment, paraula i música en peces com Cruza cuando el hombrecito esté en verde 1997, By Natural Piety 1998, Night 1998, John Kovach, State of Emergency 1999, guardonat amb el Prix d’Auteur dels Rencontres…

Fou un dels primers autors que dedicaren la seva atenció a la sarsuela romàntica Es formà musicalment a Saragossa i, segons BS Saldoni, probablement formà part del cor de la seu aragonesa o del santuari d’El Pilar Posteriorment es traslladà a Madrid, on sembla que fou professor de música i arribà a esdevenir mestre de música honorari de la família reial Fou a Madrid que començà a interessar-se per la composició d’òperes i el 1831 estrenà Enrico e Clotilde , d’estètica italianitzant L’èxit li arribà el 1832 amb El rapto , amb llibret de MJ de Larra, obra que desencadenà la polèmica sobre el…

Estudià a Granada al taller d’Ade Mena 1638-46 El 1646 s’installà a Sevilla, on obrí taller propi, que aviat tingué una gran fama féu, entre altres, el Retaule de l’església de Santa Anna , a Montilla 1652, el de la Capilla de los Vizcaínos de Sevilla, avui a l’església del Sagrario 1666, el de l’Hospital de la Caridad, de Sevilla, i el Crist de la Caritat de l’església d’aquest hospital Del 1675 són quatre relleus de la façana de la catedral de Jaén A partir d’aquest moment les seves obres acusen un predomini de taller, amb repetició de tipus i inferior qualitat artística, bé que del 1680 és…

Estudià a l’Acadèmia de Santa Cecília de la seva ciutat natal i debutà a Viterbo el 1919 en el paper d’Arturo d' I Puritani , sota el pseudònim de Giacomo Rubini Un any després cantà Manon , de J Massenet, a Roma i el 1922 es presentà com a duc de Màntua Rigoletto al Teatro alla Scala de Milà, escenari on cantà al llarg de tres dècades En 1923-33 fou membre de la companyia de la Metropolitan Opera House de Nova York, on cantà vint-i-sis òperes al llarg de 232 representacions i on estrenà les versions americanes de Turandot 1926 i de Luisa Miller 1929 Actuà al Covent Garden de…

Deixeble de Marià Carreras i de Joan Ballester i Ayguals d’Izco Collaborà amb Soler i Rovirosa, de qui també aprengué noves orientacions Ells dos són pròpiament els creadors de l’escola catalana d’escenografia realista Ja més endavant passà a ésser escenògraf del Teatre del Liceu, on feu al seu taller —damunt el sostre de la sala— magnífiques decoracions que sobresortiren per la riquesa del seu colorit i la frescor de la seva composició Cal remarcar els dos telons panoràmics 80 m i 100 m que es desenrotllaren per simular el pelegrinatge de Parsifal en l’òpera homònima de R Wagner També és…

Comprenia Camarasa, Cubells, Llorenç, Montgai, Privà, Santa Linya, Alòs, Vilanova de Meià, Fontllonga, Llimiana, Vernet, Castelló de Meià, Anet, Fabregada Fou concedit per Alfons II, el 1330, al seu fill Ferran, a la mort del qual 1363 revertí a la corona el 1368 Pere III el lliurà al seu fill Martí, que el 1392, ja rei, el cedí a la seva muller Maria de Luna, la qual el vengué a la ciutat de Lleida el 1396 el marquesat tornà a la corona el 1414 Adquirida la senyoria per Francesc d’Avinyó, secretari d’Alfons IV, el 1428 la cedí a Joan II de Navarra, futur rei de Catalunya-Aragó, a canvi de la…

S’inicià a set anys al teatre Romea, del qual formà part del repartiment habitual fins a arribar a protagonista Durant la temporada 1929-30, a la Gran Companyia Catalana, coincidí amb l’actor Pere Gener, amb el qual es casà i el 1931 formaren la companyia Jofre - Gener El seu repertori fou interpretat per tot Catalunya, amb obres com ara Julieta, filla única 1931 de Josep Maria Folch i Torres Siete mujeres 1941 de Leandro Novarro i Adolfo Torrado i Un marido a precio fijo 1945 de Luisa María Linares A mitjan dècada del 1940 ingressà en el camp del doblatge, contractada pels…

El president moçambiquès, Armando Guebuza, va ser reelegit president del seu partit, el FRELIMO © Organització de les Nacions Unides / Maria Elisa Franco El president Armando Guebuza, en el poder des del 2004, sortí enfortit del congrés del FRELIMO, celebrat a la ciutat de Pemba al final de setembre En el congrés, els delegats confirmaren Guebuza en la presidència de la formació per cinc any més i barraren el pas al Buró Polític, el màxim òrgan del partit, a Luísa Diogo i Aires Ali, aspirants a ser el candidat del FRELIMO en les eleccions presidencials del 2014 La Constitució no permet un…