Resultats de la cerca

El seu pare, Arturo Virosque i Ortolà, creà el 1939 l’empresa de transports Virosque, en la direcció de la qual el succeí i a la qual donà un gran impuls des del final dels anys seixanta com a Grupo Virosque, en les branques del transport, la logística, grues i distribució Posteriorment els seus fills Arturo i Carlos Virosque Verdú el rellevaren en la direcció de l’empresa Ocupà també càrrecs de gran rellevància en institucions valencianes, molt especialment a la Cambra de Comerç de València, a la qual contribuí a donar una gran projecció i que presidí del 1995 al 2010 Fou també fundador del…

Conegut com Sisquillo , obrí una botiga de bicicletes a Barcelona el 1950 Fou mecànic dels equips Faema, RCD Espanyol, FC Barcelona, La Casera-Bahamontes, Ferris, Royal, Ford i Ignis Treballà en dinou edicions del Tour de França, en trenta de la Vuelta a Espanya, en catorze del Giro d’Itàlia i en nou Campionats del Món de carretera amb la selecció espanyola El 1982 fou president de la Unió Esportiva Les Corts, que a partir del 1995 es passà a anomenar Club Ciclista Sisquillo Entre altres guardons, rebé la medalla de bronze al mèrit esportiu 1965, la medalla d’honor de la Volta…

Es formà com a navegant a Sant Feliu de Guíxols i feu gran part de la seva carrera esportiva a Catalunya Dissenyà i construí un veler, el Gudrum IV, amb el qual creuà l’Atlàntic en solitari en la regata La Route du Rhum 1978 Dirigí el projecte Licor 43, embarcació que patronejà durant la volta al món Whitbreath entre l’agost del 1981 i l’abril del 1982 Membre de número i vicepresident segon de la Reial Acadèmia d’Enginyeria, presidí l’Autoritat Portuària de Barcelona 2004-06 L'any 2016 fou nomenat president de la Fundació Carulla i de l'Asociació Nacional d’Empresas Estibadores i…

El 1931 emergí simultàniament en tres facetes lligades al món de la natació com a nedador a la Travessia del Port de Barcelona, com a directiu cofundador del Club Esportiu Mediterrani i com a collaborador del diari Mundo Deportivo Com a directiu, el 1944 deixà el CE Mediterrani i s’implicà en la fundació del Club Natació Montjuïc, del qual fou president 1944-46 i 1956-64 Com a periodista, el 1959 passà de collaborador a redactor fins a la seva jubilació l’any 1979 Rebé el premi Narcís Masferrer 1975 i el premi d’honor de l’Agrupació de Periodistes Esportius de Barcelona 1980 la medalla al…

Membre del Club Natació Barceloneta, formà part de l’equip que l’any 1969 es proclamà campió de Catalunya després de vèncer el CN Barcelona i trencar així els seus seixanta-dos anys d’hegemonia També fou campió d’Espanya de primera categoria 1970, 1973, 1974 Estudià periodisme, i un cop retirat com a jugador professional, treballà en diversos mitjans, com el diari Sport i Televisió Espanyola 1976-2007, on fou director del programa Estadio 2  1984-2007 Des de l’any 2007 estigué vinculat a les directives del CN Atlètic-Barceloneta i de la Federació Catalana de Natació De la federació catalana…

L’any 1951 s’incorporà a la Comissió d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, on treballà fins el 1955 Fou membre dels comitès organitzadors dels Campionats del Món d’hoquei sobre patins del 1951 i el 1954, dels Jocs Mediterranis del 1955, dels Campionats d’Europa de natació del 1970 i del Campionat del Món d’hoquei sobre herba del 1971 Collaborà amb Joan Antoni Samaranch, especialment en la creació de la Residència Joaquim Blume i en l’impuls per a la construcció d’installacions i per a la fundació d’organitzacions esportives en la província de Barcelona Fou vocal del Comitè Olímpic Espanyol…

Fill del lingüista Jaume Vallcorba i Rocosa , estudià filosofia i lletres a Barcelona Expert en literatura medieval, fou professor de filologia romànica a la Universitat de Barcelona i, entre el 1994 i el 2004, feu classes de literatura de tradició europea a la Universitat Pompeu Fabra Impulsor d’activitats diverses en el camp artístic i literari d’avantguarda, el 1979 fundà l’editorial Edicions dels Quaderns Crema i la revista Quaderns Crema , publicada fins el 1984 Com a poeta és autor d’ Onades i estels 1973, d’inspiració pròxima a la cançó pop A l’hivern preus especials 1976, d’elaboració…

Fill de José Manuel Lara Hernández , es llicencià en ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona i des del 1968 estigué vinculat a l’ Editorial Planeta , de la qual fou nomenat conseller delegat el 1996 Després de la mort del seu pare 2003, accedí a la presidència del Grup Planeta Fou un dels principals artífexs de la diversificació de l’empresa als mitjans audiovisuals i a internet, i també de la consolidació del grup com a primera multinacional de la indústria cultural en llengua castellana Presidí algunes de les empreses en les quals participà el grup, entre d’altres, Antena 3 TV…