Resultats de la cerca

La seva activitat musical s’inicià com a cantor a la catedral de Salamanca el 1498 El 1502 marxà a Roma i ingressà a la capella papal d’Alexandre VI com a soprano Allí obtingué diversos càrrecs i títols com el de notari apostòlic i el de degà del collegi de xantres pontificals que li concediren els papes Lleó X i Climent VII, respectivament Gaudí de diversos beneficis a moltes catedrals castellanes Restà a Roma fins l’any 1539 i retornà a Salamanca La seva obra conservada és bàsicament religiosa i inclou un magníficat, unes lamentacions de Setmana Santa, un motet i una antífona mariana També…

Hi ha versicles fixos tant a l’inici de cada hora canònica com també al final El més característic, però, és el versicle propi de cada hora i de cada festa, que es canta a mig ofici, amb una melodia, en dues variants molt semblants, consistent en una recitació en do fins a la darrera síllaba, que és un melisma molt ornamentat que acaba en la En les matines es canta entre la salmòdia i les lectures en les hores menors i completes, després de la lectura breu Abans de la reforma de l’ofici diví 1970, també es cantava en els oficis de laudes i vespres, entre l’himne i el càntic del benedictus o…

Destacà com a clavecinista des de molt jove Cursà estudis jurídics, però aviat es decantà per la música Fou nomenat clavecinista de cambra de Frederic II de Prússia 1740, càrrec que no li resultà mai plaent En morir el seu padrí, el compositor Georg Philipp Telemann 1767, sollicità i obtingué la seva plaça de “director de música” a Hamburg, la qual li donà més independència Fou el més admirat dels Bach al seu temps És autor del Versuch über die wahre Art, das Klavier zu spielen ‘Assaig del veritable art de tocar el clavecí’, instrument per al qual té prop de dues-centes obres Té també un…

El seu pare fou el seu primer mestre de música El 1633 era organista a Jindrichuv Hradec, l’únic càrrec oficial que tingué al llarg de la seva vida Del conjunt de la seva obra, només s’ha conservat aproximadament una tercera part La seva música religiosa -amb textos en llengua vernacla i en llatí- comprèn misses, himnes i un magníficat En algunes de les seves composicions s’aprecien trets musicals provinents del folklore del seu país natal L’obra en estil italià més important de Michna és Sacra et litaniae 1654, en la qual usà entre quatre i sis veus solistes i dos cors amb una instrumentació…

Probablement cantà al cor del monestir de Klosterneuburg entre el 1731 i el 1732, i fou organista de l’església de Sant Carles a Viena Tot i que mai no gaudí d’un gran reconeixement en l’àmbit europeu, la seva reputació local fou especialment notable, ja que la seva música s’interpretava assíduament a la cort imperial de Josep II i als monestirs d’Àustria i Eslovàquia Juntament amb el també compositor GCh Wagenseil, obtingué al seu país una considerable rellevància musical, com la que posseïa Johann Stamitz a Mannheim Monn compongué, el 1740, la primera simfonia coneguda en quatre moviments…

Fou mestre de capella de Sant Felip Neri de Madrid El 1769 entrà de vicemestre a la capella reial, ocupant la vacant de José de Nebra, i hi romangué fins al seu traspàs A diferència d’altres músics de la capella, estigué casat, primer amb Magdalena Beltrán, de la qual tingué dos fills, i en segones núpcies amb María Antonia de Llana Entre les seves obres destaquen Seis fugas para órgano y clavicordio 1773, Versos de órgano sobre el cántico "Magnificat" 1773, Doce minuetos para clavicordio 1774 i una Colección de piezas de música para clavicordio, forte-piano y órgano 1790 Home…

Començà de ben petit els estudis musicals, que continuà de forma més organitzada a partir del seu ingrés al Seminari Caputxí a Altsasu Fou ordenat de sacerdot el 1954 Estudià cant gregorià a Madrid i Montserrat, i orgue i composició al Conservatori de Sant Sebastià Perfeccionà els estudis de composició a Lucerna, Siena i Darmstadt Com a organista collaborà amb diferents grups de cambra i corals Com a compositor destaquen les seves obres de música coral com Set cançons catalanes 1964 i Jai-abestiak 1974, i composicions litúrgiques com Magnificat 1986 i Te Deum 1998 També escriví …

Entre el 1592 i el 1596 estudià amb Filipe de Magalhães a la catedral d’Évora El 1599 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Viseu La seva producció musical és exclusivament litúrgica i consta de salms, himnes, magníficats, motets i responsoris Els seus himnes foren molt populars fins al segle XVIII A l’igual del seu mestre Magalhães i els seus contemporanis portuguesos, M Cardoso i D Lobo, el seu estil és conservador, ja que no s’aventura en l’ús de cromatismes, tot i que aconsegueix brillants efectes dramàtics Malgrat la tècnica depurada que mostra en el triple cànon que tanca el…

La primera notícia biogràfica el situa a Sicília cap al 1553 L’any 1558 ocupà el càrrec de mestre de capella del virrei de Nàpols Fernando Álvarez de Toledo, càrrec que continuà exercint durant diversos anys sota successius virreis Dos llibres constitueixen el seu llegat musical El primer i més important és el Tratado de glosas sobre cláusulas y otros géneros de puntos en la música de violones nuevamente puestos en luz Roma, 1553, dedicat a Pedro de Urriés, baró de Riesi Sicília Es tracta d’una obra sobre l’ornamentació o glossa en la música per a violes, en què s’explica la manera d’…

Estudià a Barcelona i s’especialitzà en música litúrgica i oratori Del 1948 al 1978 fou solista tenor de la Missa de les Santes de Mataró L’any 1954 participà en l’estrena, al Palau de la Música Catalana, de Jeanne d’Arc au bûcher , d’Arthur Honegger, al costat de l’actriu belga Marte Dudard Interpretà obres tan importants com el Magníficat de Bach, El amor brujo , de Manuel de Falla, o El giravolt de maig , de Toldrà, i fou Monostatos a La flauta màgica , de Mozart Com a filòleg, formà part de les oficines lexicogràfiques de la Gran enciclopèdia catalana , i cal esmentar també la tasca que…