Resultats de la cerca

La seva mandíbula inferior és notablement més llarga que la superior i el seu cap no presenta apèndixs dèrmics D’aspecte semblant al dels serrànids, habita fins a uns 500 m de profunditat als fons sorrencs i dins la plataforma continental de l’Atlàntic i la Mediterrània És comú als Països Catalans, on té interès econòmic

Té la pell mancada d’escates i d’un color verd oliva en el dors, argentada pels costats i blanca per sota, i la mandíbula inferior prògnata i punxeguda Habiten a la zona pelàgica, bé que a la primavera apareixen vora la costa formant grans bancs per fer-hi la fresa La carn és de baixa qualitat, però hom els troba freqüentment als mercats

Són animals de grans dimensions, de cap aplanat i ample, amb la mandíbula superior més curta que la inferior les barbes són més curtes i rígides que les dels balènids Tenen les primeres vèrtebres cervicals lliures Les aletes pectorals són llargues, i en tenen una de molt característica, l’aleta dorsal, present també en altres cetacis Sota el coll i el pit tenen uns grans plecs longitudinals

Es caracteritzen per la presència de dues aletes dorsals ben espaiades, les aletes pelvianes en posició toràcica, el perfil cefàlic molt inclinat, dues barbetes a la mandíbula, i els ulls molt grossos i en posició molt alta Inclou unes 40 espècies marines, de petites dimensions i de colors sovint vistosos i variables Habiten a les mars tropicals i temperades Es destaquen Mullus barbatus i Mullus surmulletus , coneguts com a molls i freqüents als Països Catalans

Els mascles tenen els ullals summament desenvolupats i encorbats endarrere, per davant de la cara, els de la mandíbula superior no surten per la boca sinó que perforen la cara Les babirusses, com els porcs, tenen el musell allargat, i grufen el terra cercant l’aliment arrels, tubercles, fruits tenen costums nocturns i viuen en petits grups familiars, en boscs alts Són animals tímids, propis de les Cèlebes i illes pròximes Llur carn és excellent

La llargada del cos oscilla entre 10 cm les espècies més petites i 12 m les més grosses Gairebé no hi ha escanyament entre el tronc i el cap, i la regió caudal es caracteritza per una reducció progressiva del gruix de la secció Tot el cos és recobert per un estrat d’escates còrnies Les escates del cap adopten generalment una disposició regular i característica de cada espècie Les del dors són petites, allargades i disposades en diverses fileres, i les del ventre, anomenades plaques , són amples, rectangulars i disposades en una sola filera Tres o quatre vegades l’any l’animal renova tot l’…

La forma de la cara és determinada per la relació entre l’amplada i la llargada índex facial, per la forma d’inserció dels cabells en el front i pel contorn de la cara mateixa, contorn que varia segons la conformació i el desenvolupament de la mandíbula, del mentó, dels arcs zigomàtics i del front Rudolf Pöch establí una sèrie de deu tipus facials als quals hom pot referir totes les variacions individuals La forma de la cara té un valor racial notable

La roca es presenta en blocs cairats, separats per grans esquerdes, coves i passadissos és l’anomenat Palau de les Fades produïts pels moviments del sòl i per la disminució de volum en perdre humitat el terreny La tova, utilitzada com a pedra de construcció, presenta sovint impressions de vegetals o animals fou en aquestes toves que Pere Alsius recollí la famosa mandíbula de Banyoles Cada any, el diumenge després de Pasqua, s’hi celebra un aplec dit el Roser de les Estunes