Resultats de la cerca
Es mostren 1594 resultats
Aeròdrom de Terramar
Esports aeris
Antic camp de vol integrat dins l’autòdrom de Terramar, a Sant Pere de Ribes.
Propietat de la societat Ricart-España, fou construït el 1930 al centre de l’autòdrom de Terramar El camp d’aterratge feia uns 200 m de longitud i el manteniment de les installacions depenia de la societat Aeròdrom Canudas El 1931 hi tingué lloc una competició aeronàutica
Evesey David Domar
Economia
Economista nord-americà.
Estudià la problemàtica de la teoria del creixement i la seva compatibilitat amb el manteniment de la plena ocupació Elaborà, amb Roy F Harrod, el model de creixement Harrod-Domar La seva obra és recollida, en gran part, en Essays in the Theory of Economic Growth 1957
qualificació
Economia
Nivell de coneixements i aptituds que hom reconeix a un individu determinat per a l’acompliment de cada treball específic.
La qualificació de la mà d’obra és un element decisiu per a al selecció i classificació del personal tant a l’hora d’ésser contractat com, em la seva promoció i el seu manteniment en el treball La catagoria de personal no qualificat es refereix generalment al peonatge
rellotge mecànic
Esquema d’un rellotge mecànic de pèndola: òrgan motriu (1, pes; 2, corda; 3, barrilet; 4, cadell; 5, roda de cadell): Òrgan de transmissió : (6, roda de barrilet; 7, roda de temps; 8, roda de centre; 9, roda de primera; 10, pinyó de minuts; 11, roda de minuteria; 12, roda d’hores); escapament (13, roda d’escapament; 14, àncora); òrgan regulador (pèndola); (15, llentia; 16, femella d’afinació; 17, tija; 18, suspensió de làmina flexible)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Rellotge proveït d’una base de temps integrada per un oscil·lador mecànic (foliot, pèndola, volant).
L’oscillador constitueix l’òrgan regulador que ha d’ésser complementat per un òrgan motor pes o molla que forneix la força necessària per al funcionament del rellotge, un òrgan de transmissió engranatges i un òrgan de compte i de manteniment de les oscillacions del regulador anomenat escapament
Schiltigheim
Ciutat
Ciutat d’Alsàcia, al departament del Baix Rin, França.
Situada a l’àrea suburbana d’Estrasburg, a la riba de l’Ill, és centre industrial de la cervesa alsaciana Té una gran refineria de petroli a les proximitats Fabrica equips de manteniment industrial, frigorífics, canonades d’acer, maquinària d’obres públiques, productes alimentaris i treballs de la fusta
laberint
Anatomia animal
Conjunt d’estructures que constitueixen l’orella interna i que consta d’un component ossi excavat a l’os temporal (laberint ossi) i d’un component membranós (laberint membranós), ple de l’endolimfa i separat de les estructures òssies per la perilimfa
.
En el laberint hom distingeix tres parts l’anterior, dita cargol per la seva forma en espiral, que vehicula l’audició la mitjana o vestíbul, composta per l' utricle i el sàcul i la posterior, constituïda pels canals semicirculars , que participen en el manteniment de l’equilibri corporal
picard
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del grup lingüístic francès (llengua d’oïl) parlat a la Picardia i en una part de la província belga de l’Hainaut.
Respecte el francès presenta diverses particularitats, entre les quals el manteniment de la c llatina davant a picard, canter , cose francès, chanter , chose , ambdós del llatí cantare , causa l’article femení la i les formes pronominals mon , ton , son prenen la forma le i men , ten , sen , respectivament
equilibri pressupostari
Comptabilitat
Igualació comptable dels ingressos i les despeses.
Les finances públiques clàssiques consideraven que aquesta situació s’havia de complir estrictament al llarg d’un exercici comptable, la qual cosa li donava una rigidesa considerable enfront de les necessitats conjunturals Actualment, hom accepta el manteniment, a curt termini, d’un dèficit en el pressupost de l’estat
assimilació
Sociologia
Procés pel qual una minoria immigrada és absorbida per la societat que l’ha rebuda.
L’assimilació implica sempre la dispersió ecològica de la minoria i la fusió amb les estructures socials de la collectivitat receptora El manteniment de collectivitats immigrades amb llurs trets culturals no és assimilació, tot i que visquin permanentment com a part aparent de la societat on s’han installat aculturació, adaptació
junta
Història
Al regne d’Aragó, des del segle XII, associació de caràcter transitori i voluntari de diverses poblacions o municipis per a la defensa mútua, regida per un sobrejunter, que des del segle XIII esdevingué un funcionari reial.
Ferran II de Catalunya-Aragó decretà que fossin organitzades en tot el regne, obligatòriament, per al manteniment de la pau pública, fet que dóna lloc a unes noves demarcacions que comprenien els termes municipals de les poblacions que integraven la junta, la qual esdevingué, així, un òrgan de l’administració reial