Resultats de la cerca

Inicià els estudis musicals en l’especialitat de guitarra a la seva ciutat natal, i posteriorment els amplià a Alacant amb José Tomás El 1970 es traslladà a Barcelona, on estudià contrapunt i composició amb J Soler i direcció amb A Ros Marbà Parallelament estudià filosofia, i realitzà una tesi de llicenciatura, dirigida per Emili Lledó, sobre l’obra d’A Schönberg Al final dels anys setanta es traslladà a Viena i Salzburg per continuar els estudis de composició amb F Cerha i els de direcció amb O Suitner, D Epstein i F Leitner Com a director fou fundador i titular de l’Orquestra…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ JMNunes Barcelona GUIÓ JMNunes FOTOGRAFIA Jaume Déu i Casas blanc i negre, normal MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Antoni Ros i Marbà INTERPRETACIÓ Carlos Otero, Marta Mejías, Antonio Betancourt, Maria Quadreny Sinopsi Unes quantes noies fan autoestop davant d’alguns símbols revolucionaris, uns quants caràcters xinesos i una presó Aquestes imatges s’alternen amb notícies sobre conflictes internacionals i introdueixen els personatges, dues noies i dos homes, dins d’un món envaït per la publicitat, el consum i la política Producció Animat per l’èxit de…

A l’edat mitjana, el cant gregorià exigia un director que guiés els executants amb senyals convencionals de la mà quironomia La varietat rítmica de les obres polifòniques exigí també un director que portés el compàs amb la mà, amb cops de peu o amb una vara amb què picava a terra La pràctica del baix continu permetia que la direcció fos a càrrec d’un executant, normalment el clavecinista en les representacions d’òpera, el director guiava els cantants des del clavicèmbal En l’orquestra simfònica, solia dirigir el primer violinista —això es manté encara avui en molts conjunts de cambra—, però…

Les seves produccions, nascudes al taller teatre de Sant Esteve de Palautordera, són majoritàriament adaptacions de rondalles, cançons, llegendes i mites de la tradició popular catalana, si bé han tractat també altres temes, especialment en els muntatges per a adults Actuen a Catalunya i arreu de l’Estat espanyol i han participat en festivals nacionals i internacionals Entre els seus espectacles destaquen Romanços de lluna plena 1980, Interludi per a un laberíntic amor 1981, De com sant Francesc va amansir el llop 1986, A l’ombra del Canigó sobre el poema de Jacint Verdaguer, 1987, Tirant lo…

La coral assolí aviat un alt nivell artístic i organitzà, al seu local social i a d’altres indrets, un gran nombre de concerts, no sols de música coral, especialment la tradicional catalana, sinó també de cambra i simfònica, amb participació d’artistes destacats, catalans i estrangers, i actes culturals diversos El 1914 el Teatre Íntim d’Adrià Gual actuà al seu local social La incorporació d’Ernest Cervera i Pere Jordà com a sotsdirectors donà un nou impuls a l’Orfeó El 1917 inicià la publicació de la revista musical Orfeó Gracienc , que assolí un nivell elevat, amb collaboracions d’interès…

Orquestra de referència a l’Espanya de la segona meitat del segle XX, l’Orquestra Simfònica de la RTVE debutà el 1965 dirigida per Odón Alonso al Festival Internacional de la Societat Internacional per la Música Contemporània, si bé la seva presentació oficial la feu alguns dies més tard al Teatro de la Zarzuela sota la batuta del seu director i fundador, Igor Markevitch A més del mateix Markevitch, n’han estat directors titulars Antoni Ros Marbà 1965-67, Enrique García Asensio 1966-84 i des del 1998, Odón Alonso 1968-84, Miguel Ángel Gómez Martínez 1984-87, Arpad Joó 1988-90 i Sergiu…

La primera actuació de l’Orquestra Nacional d’Espanya ONE tingué lloc el 31 de març de 1942 al Teatre María Guerrero de Madrid, en un concert dirigit pel portuguès Pedro de Freitas Branco A partir d’aquí, Bartolomé Pérez Casas 1942-47, Ataúlfo Argenta 1947-58, Rafael Frühbeck de Burgos 1962-78, Antoni Ros Marbà 1978-81, Jesús López Cobos 1984-89 i Aldo Ceccato 1991-94 s’han succeït com a directors titulars de l’orquestra Des del gener del 1998, Rafael Frühbeck de Burgos n’és director emèrit El 1966 el Teatro Real es convertí en la seu de l’ONE, emplaçament que abandonà el 1988…

Creat el 1963, se’n feren tretze edicions impulsades des de l’Ajuntament per Esteve Bassols i Pere Martínez Ticó, primer, i Vicente Villar Palasí, després, i des de Joventuts Musicals per Jordi Roch i Manuel Capdevila, que en fou el director Els principals criteris a l’hora de fer la programació eren la participació d’artistes joves catalans en collaboració amb orquestres i conjunts de gran renom internacional, l’estrena d’obres de compositors catalans, amb una dedicació especial a les noves generacions, i l’oferta de preus especials per al públic jove Entre el 1963 i el 1975, s’estrenaren…

En fou el principal impulsor i inspirador Oriol Martorell  Martorell i Codina, Oriol Fou creada amb l’objectiu de conrear amb rigor la música coral, especialment la catalana, i difondre-la arreu de Catalunya, amb un fort accent pedagògic i patriòtic, especialment en el context del franquisme Successivament dirigida per Oriol Martorell 1947-91, Jordi Noguera 1991-95, Xavier Sans 1995-2000 i per Lluís Vila des del 2000, formen també part de l’agrupació les corals infantils L’Esquitx 1962, L’Espurna 1966 i el Cor Jove 2006 Ha collaborat en l’escenificació d’obres teatrals i simfonicocorals i ha…

L’Ajuntament de Barcelona li atorgà el títol Cobla Ciutat de Barcelona el 1997 Dirigida inicialment per Jordi León amb l’assessorament de Manuel Oltra com a conseller artístic, fou rellevat el 1991 per Concepció Ramió, i dos anys després León tornà a ocupar el càrrec fins el 2007, succeït per Xavier Pagès Des del febrer del 2011, Tomàs Grau és al capdavant de la formació Des dels seus inicis manifestà el seu compromís d’interpretar música de concert per a cobla, tant pel que fa a obres de referència com a peces poc conegudes i composicions de nova creació Al llarg de la seva trajectòria, la…