Resultats de la cerca
Es mostren 1024 resultats
Mare de Déu del Roser
Capella
Capella del municipi de Sant Quirze Safaja (Moianès), situada dalt d’un serrat, prop del mas Barnils.
Fou erigida el 1701, amb una valuosa imatge de marbre que la presideix i altres d’estil barroc
Pietrasanta
Ciutat
Ciutat de la província de Lucca, a la Toscana, Itàlia.
Tenen importància l’agricultura i els treballs en marbre, procedent de la vall de Seravezza Conserva una església del 1330
Marbella

Carrers del nucli antic de Marbella
© MPG
Municipi
És un port pesquer, i hi ha salaó i pedreres de marbre S'ha desenvolupat com a centre turístic de residència permanent
Mare de Déu de Puig del Ram

Façana principal del santuari de la Mare de Déu de Puig del Ram
© Patrimonifunerari.cat
Santuari
Santuari del municipi de Veciana (Anoia), prop del poble de Segur.
Edifici auster i rectangular, de molt valor espiritual per a la contrada Conserva una imatge de marbre d’uns 30 cm, de l’inici del segle XVII
el Veïnat d’Amunt
Llogaret
Llogaret del municipi de Fullà (Conflent), a l’esquerra de la riera de Saorra.
L’església de Sant Joan, romànica construïda, però, al s XIV, conté el sarcòfag de marbre de Jaubert de Fullà mort el 1335 És esmentat ja el 1051
Fivizzano
Ciutat
Ciutat de la província de Massa-Carrara, a la Toscana, Itàlia.
És situada al nord de Carrara, al vessant meridional dels Apenins Toscans És un nucli industrial indústria alimentària, del ciment, tèxtil, del paper Té a prop pedreres de marbre
Pentèlic
Serra
Cadena muntanyosa de l’Àtica, Grècia, que s’estén des del mont Parnes fins a la costa oriental.
Ateny una altura màxima de 1100 m i és cèlebre pel marbre que, a l’antiguitat, extreien de les seves pedreres i que serví per a l’Acròpolis d’Atenes
Empoli
Ciutat
Ciutat de la província de Florència, a la Toscana, Itàlia, situada a la vora esquerra de l’Arno.
Nucli industrial indústria alimentària, tèxtil, química, paperera Els seus principals monuments, com la collegiata fundada el 1093, amb façana de marbre típicament toscana, foren greument perjudicats durant la Segona Guerra Mundial
Els materials lapidaris emprats en escultura
Art gòtic
Martiri de sant Llorenç, escena de la predella del retaule major de La Seo de Saragossa, obra de Pere Joan, que rebé l’encàrrec de l’arquebisbe Dalmau de Mur el 1434 Pere Joan hi utilitzà l’alabastre de Gelsa Aragó Enciclopèdia Catalana – JGarrido En el present capítol tractarem dels materials lapidaris emprats en l’escultura gòtica fent un èmfasi especial en allò que els romans denominaren marmora Aquest terme designava tot un seguit de roques geològicament distintes, que es caracteritzen perquè es poden polir marbre estricte o metamòrfic, calcàries, pòrfirs, granits, basalts, alabastres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina