Resultats de la cerca
Es mostren 935 resultats
respiració branquial
Biologia
Zoologia
Respiració aquàtica duta a terme per mitjà de les brànquies.
Presenten aquest tipus de respiració els animals aquàtics que respiren l’oxigen dissolt a l’aigua poliquets marins, molts molluscs, crustacis aquàtics, larves d’amfibis, peixos
nereidiformes
Helmintologia
Ordre de poliquets de la subclasse dels poliquets errants que inclou un gran nombre de famílies d’aspecte divers, amb el prostomi molt desenvolupat, proveït sovint d’apèndixs mandibulars.
Són tots marins, depredadors o fitòfags Hi ha unes quantes espècies planctòniques del gènere Tomopteris Molts d’aquests cucs són emprats com a esquer per a la pesca
misidacis
Carcinologia
Ordre de crustacis del superordre dels peracàrides, de mida petita i proveïts d’apèndixs toràcics bífids amb el primer parell transformat en maxil·lípedes.
Els segments toràcics són recoberts per la closca tenen els ulls pedunculats i els uropodis i el tèlson formen una aleta caudal La majoria són marins i pelàgics
heteronemertins
Zoologia
Ordre de nemertins de la subclasse dels anoploides, caracteritzats pel fet de presentar tres capes musculars a la paret del cos, l’externa i la interna de fibres musculars longitudinals i la mitjana de fibres anulars.
Presenten les glàndules en paquet enfonsades en els teixits subepidèrmics Inclou nombrosos gèneres i espècies marins, alguns dels quals són comuns a la zona litoral dels Països Catalans
plana
Plana
JC Schou (cc-by-nc)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels pleuronèctids, de 40 cm, que és molt semblant a la palaia però amb una sèrie de formacions dèrmiques òssies tot al llarg de les aletes dorsal i anal i de la línia lateral.
Habita als fons marins fins a 25 m de profunditat, a les desembocadures dels rius i en aigües salines de tota la Mediterrània i de les costes atlàntiques europees
estatge
Geologia
L’estatge es defineix a partir d’un estrat tipus estratotip de sediments ben datats, marins i fossilífers, situat en una localitat tipus Hom l’anomena també pis estratigràfic
nerita
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes de l’ordre dels monotocardis, de la família dels natícids, d’uns 4-5 cm de llargària, de forma arrodonida, amb un peu molt ample i extensible.
Habiten els fons marins sorrencs, i s’alimenten de lamellibranquis, la conquilla dels quals poden dissoldre gràcies a una secreció àcida produïda per llur ràdula Són comuns a la Mediterrània
bloc de cilindres
bloc de cilindres d’un motor de motocicleta
© Fototeca.cat
Tecnologia
Peça de fosa, eventualment d’alumini, on han estat mecanitzats els cilindres del motor o els allotjaments de les camises (motors encamisats).
En els grans motors marins, és independent i va collada a la bancada amb espàrrecs, però en els motors per a automoció acostuma a constituir un sol bloc amb aquesta
Sant’Antioco
Illa
Illa de la Mediterrània, al SW de Sardenya.
Hi està unida per una llenca de terra de 5 km formada per sediments marins Hi ha quatre poblacions, Sant'Antioco, Cussorgia, Cannai i Calasetta Conreu de la vinya i pesca
poliplacòfors
Malacologia
Classe de mol·luscs amfineures, constituïda per animals primitius de cos allargat i conquilla dividida en vuit plaques més o menys articulades.
Comprèn els quitons , bentònics i marins, que habiten sobre les roques del fons i brostegen algues als Països Catalans, les espècies més comunes són Chiton corallinus, Acanthochiton communis i Lepidopleurus cajetanus