Resultats de la cerca
Es mostren 252 resultats
pantomima
Música
Representació dramàtica muda que utilitza la mímica com a mitjà d’expressió.
Fou una tècnica estesa a la Roma antiga, on usualment l’actor, amb una màscara de llavis closos, era acompanyat per instruments i cor Al Renaixement ressorgiren diversos tipus de pantomima Durant els segles XVIII i XIX esdevingué una forma popular d’entreteniment a Europa i Anglaterra, prenent elements i personatges de la Commedia dell’Arte italiana i utilitzant notables efectes escènics a més de cançons, peces instrumentals i danses Fou introduïda al ballet i a l’òpera, com ara en els ballets d’action , de JG Noverre, i en La muette de Portici , de DFE Auber Actualment és una forma d’…
rinomanometria
Prova emprada per a la determinació del fluix i la pressió de l’aire que travessa les fosses nasals durant la respiració.
És un mètode eficaç per al diagnòstic de les alteracions que provoquen obstrucció nasal Hom efectua la rinomanometria anterior , útil per a determinar la permeabilitat de cada fossa nasal per separat, collocant en els dos vestíbuls nasals uns dispositius que permeten mesurar el fluix i la pressió de l’aire, un dels quals es manté obert al pas de l’aire i l’altre connectat amb un aparell mesurador que detecta variacions segons quina sigui la pressió existent a la part posterior de les fosses nasals Hom efectua la rinomanometria posterior , amb la qual examina la permeabilitat d’ambdues fosses…
Slavko Osterc
Música
Compositor eslovè.
Després d’iniciar els estudis al seu país, els completà al Conservatori de Praga 1925-27, amb KB Jírak, V Novák i A Hába De retorn a Ljubljana, feu classes al conservatori de la ciutat Tot i les primeres obres de caràcter postromàntic, aviat introduí en la seva música, per influència de l’escola contemporània txeca, noves fórmules harmòniques amb ús lliure de dissonàncies i poc desenvolupament temàtic Aplicà al món operístic la línia expressionista amb inclusions neoclàssiques, introduint l' opéra-minut de D Milhaud, d’un sol acte, amb títols com Medea 1931, Salomé 1929 o Dandin v vicah '…
Sant Andrèu de Salardú
Art romànic
Situació L’església és situada a la part alta de la població, sobre una terrassa aixecada entre la Garona i l’Unhòla, a l’indret on s’havien desplegat les dependències del castell, del qual encara es conserven algunes restes Mapa 149M781 Situació 31TCH283306 S’hi arriba fàcilment per la carretera del port de la Bonaigua C-142 El recorregut des de Vielha és d’uns 10 km aproximadament Església Planta, a escala 1200, de l’església, una construcció amb un pla basilical amb tres naus paralleles, capçades a llevant per sengles absis semicirculars A Mazcuñan-F Junyent Aquesta església és un magnífic…
Santa Maria d’Arties (Salardú)
Art romànic
Situació Una vista de conjunt de l’esglesia des del costat de llevant F Junyent-A Mazcuñan L’església presideix el nucli antic d’Arties, població estesa a ambdues ribes de la Garona, a l’indret on desemboca el riu de Valarties i a redós de l’im pressionant tuc de Montarto Mapa 149M781 Situació 31TCH258296 S’arriba fàcilment a Arties per la carretera del port de la Bonaigua C-142 El recorregut des de Vielha és d’uns 7 km aproximadament FJM-AMB Església L’edifici adopta un pla basilical de tres naus que, originàriament, eren culminades vers llevant per sengles absis semicirculars Actualment hi…
esparriot
Folklore
Personatge, generalment estrafet i grotesc, que obre pas al seguici de la imatgeria festiva entre els curiosos que van a presenciar-lo.
La seva funció essencial és la de delimitar l’espai suficient perquè els gegants i la resta d’entremesos puguin ballar i exhibir-se Es tracta d’una persona disfressada amb una màscara o capgròs, que li cobreix la cara, i amb un vestit estrafolari, i generalment armat d’algun element que utilitza per a aconseguir el seu objectiu, ja siguin unes xurriaques, un fuet o bé fins i tot una bufeta d’animal inflada Sobresurten per la seva singularitat els capgrossos esparriots Lligamosques d’Olot Garrotxa —ja documentat el 1809 i amb antecedents que es remunten al 1673—, Merma de Vic Osona i Berruga…
Jacques Lecoq
Teatre
Actor, director i pedagog francès.
Format a Grenoble i a Pàdua dins la tradició de la commedia dell’arte i la màscara, el 1952 fundà amb GStrehler i PGrassi el Piccolo Teatro di Milano El 1956 creà a París la seva famosa escola internacional de mim i de teatre, que deixa enrere l’austeritat anterior de mims com Copeau i Dasté per treballar situacions on predomina més la psicologia i també diferents estils teatrals, així com el so, la paraula i la llum El 1958 creà la seva companyia i collaborà amb el Théâtre National Populaire de Vilar, la Comédie-Française i, a partir del 1969, amb el Consell d’Europa Des del mateix any…
esclerodèrmia
Patologia humana
Malaltia del grup de les col·lagenosis, de causa desconeguda i de patogènia immunològica, que afecta la pell, les articulacions, els músculs i algunes vísceres com l’esòfag i la resta del tub digestiu, el pulmó, el cor i el ronyó.
La lesió consisteix en un augment de les fibres de collagen del teixit connectiu, amb edema i inflamació, que després porta a l’atròfia de les estructures afectades Aquesta forma generalitzada de la malaltia s’anomena també esclerosi sistemàtica progressiva i els seus símptomes principals són malaltia de Raynaud , esclerodactília , artràlgies, telangièctasis , calcificacions subcutànies o calcinosi , afectació de la cara, que es torna com una màscara, i trastorns funcionals de les vísceres danyades El procés pot romandre un temps limitat a la pell i provocar-hi una forma clínica…
mascarat | mascarada
Heràldica
Dit del salvatge, o de l’animal, generalment el lleó, amb el cap cobert per una màscara o caputxa.
Ricardo García Cárcel
Historiografia
Historiador.
Catedràtic d’història moderna a la Universitat Autònoma de Barcelona Ha collaborat a les revistes Estudis i Saitabi i participà en la fundació de Manuscrits el 1985 Entre les seves publicacions destaquen Moriscos i agermanats 1974, amb ECíscar, Las germanías de Valencia 1975, Población, jurisdicción y propiedad del obispado de Girona, siglos XIV-XVII 1976, amb MVMartínez Ruiz, Orígenes de la Inquisición Española El tribunal de Valencia, 1478-1530 1976, Herejía y sociedad en el siglo XVI La Inquisición en Valencia, 1530-1609 1979, Pau Claris La revolta catalana 1980, Las culturas del siglo de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina