Resultats de la cerca

Actiu entre el 1370 i el 1381 No resten obres que se li puguin atribuir amb certesa, però gaudí de consideració El consell de la ciutat de València li encarregà de caplletrar, rubricar, complir i lligar el Llibre nou dels privilegis 1370 i el capítol de la seu li encomanà, juntament amb Llorenç Neia, un missal per a la capella de Santa Maria Magdalena 1381

Es formà a París sota el mestratge de Denis Lambin Obtingué la segona càtedra d’oratòria de la Universitat de València 1565-72 i contribuí a l’apogeu filològic d’aquest centre al segle XVI Coincidí en les càtedres de llatinitat amb humanistes com Joan Baptista Pineda i J Lorenzo Palmireno, i tingué com a deixeble Gaspar Guerau de Montmajor Escriví una refutació a la retòrica de Pierre de la Ramée i publicà unes Institutiones oratoriae 1566

Notari i escrivà de la porció temporal Deixà 17 protocols amb diferents anotacions sobre notícies contemporànies seves En aquests noticiaris, escrits en català i llatí, es descriuen fets civils i eclesiàstics compresos entre el 1372 i el 1408, com el desbordament de sa Riera 1403, o l’assalt al call de Palma 1398, entre d’altres Se’n conserven diferents còpies dels segles XVIII i XIX Ha estat publicat per Jaime Villanueva 1851, Tomàs Aguiló i Forteza 1870 i Àlvar Campaner 1881 Terrassa inclogué les notícies als seus Anales de Mallorca Tingué dos fills, Jaume i Vicenç, tonsurats el 1377 i 1380…

Germà del pintor Pasqual Hortoneda , Pere Huguet, oncle de Jaume, fou el seu procurador Actiu a Tarragona 1403-33, i documentat des del 1417,, creà una important escola local sota l’influx de Borrassà També té semblances amb Ramon de Mur, amic i parent seu El seu estil es basa en un notable domini del moviment del cos, gust per la profusió de personatges de sensible i emotiva expressió i recerca d’esquematisme El 1418 hom li encarregà una taula per a l’església de l’hospital de Sant Joan de Reus el 1419 decorà l’altar per a la confraria dels pagesos de Tarragona, i el 1423 feu el retaule dels…

Fill hereu de Pere de Montcada i de Luna, baró de Vilamarxant, i de Joana de Vilaragut El 1443 es casà amb la seva cosina germana Orfresina i aconseguí que el pare d’aquesta, Guillem Ramon III de Montcada i de Luna, en morir ~1456, els deixés l’herència i els títols baronials d’Aitona, Mequinensa, Artesa i Seròs, tot i que tenia un fill baró, Llorenç de Montcada i de Lioro Ambdós consorts tingueren els seus béns en indivís Llorenç s’hi oposà, fet que inicià una bandositat entre ell i Mateu i Orfresina, que no vacillaren a pressionar les autoritats de Lleida perquè els fessin…

Especialitzada en papallona, pertanyé al CN Sabadell fins el 1986, que passà al CN Montjuïc Fou set vegades campiona de Catalunya dos cops en 100 m papallona 1982, 1984, dos cops en 200 m papallona 1982, 1984, dos cops en 200 m estils 1982, 1984 i un cop en relleus 4 × 100 m estils 1984 Fou set vegades campiona d’Espanya quatre cops en 100 m papallona estiu del 1983 i 1984, hivern del 1984 i 1985 i tres cops en 200 m papallona estiu del 1986, hivern del 1983 i 1986 Establí quatre rècords estatals 100 m i 200 m papallona en piscina de 50 m 1983 i els mateixos en piscina de 25 m 1984 Participà…

S’inicià en la gimnàstica al Club Esportiu La Salle Gràcia i més tard passà a formar part del grup d’entrenament de la federació catalana de la Foixarda Campió de Catalunya en categories inferiors, es proclamà subcampió d’Espanya 1984 Formà part de l’equip espanyol 1984-91 Participà en el Campionat del Món 1989 Amb l’equip de la Houston Baptist University, aconseguí diversos llocs de finalista a la Lliga universitària dels Estats Units Té els títols d’entrenador i de jutge de gimnàstica artística L’1 d’agost de 2000 fou elegit president de la Federació Catalana de Gimnàstica i fou reelegit…

En categoria juvenil fou campió d’Espanya 1978 i disputà el Campionat del Món Com a absolut, guanyà el Campionat de Catalunya 1981, l’Obert Internacional de Badalona 1983 i el Circuit Internacional d’Escacs 1985 Mestre de la FIDE, ha jugat al Club d’Escacs Sitges

Amb el Club Natació Barcelona es proclamà campió de Catalunya 1941, 1942, 1943 i campió d’Espanya de primera categoria 1944 Fou vint-i-quatre vegades internacional amb la selecció espanyola Com a dirigent, formà part del comitè organitzador dels Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 i presidí la Federació d’Esgrima de Catalunya 1956-60, càrrec des del qual impulsà la celebració del Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona Fou president de la Federació Catalana de Natació 1957-67 després d’haver ocupat, també, la vicepresidència de la federació espanyola 1966-67 Rebé la medalla al mèrit esportiu…