Resultats de la cerca

S'inicià com a aprenent a la Casa Riba, i més tard fou el cap de laboratori de la Casa Cuyàs Membre de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, participà en diversos concursos nacionals i internacionals, on obtingué importants guardons Fou un pioner dels reportatges mèdics, i del seu llegat destaca la collecció de macrofotografies d’animals i plantes feta els anys trenta Ha estat considerat el màxim representant de la Nova Objectivitat a Catalunya, tendència artística centreeuropea de la dècada del 1920 que proposava abandonar la subjectivitat i de restituir la realitat de manera rigorosa

Es formà en el servei del Dr Josep M Vilarrubias a l’Institut Universitari Dexeus 1987-92 El 1995 fou fundador i soci de l’Institut de Medicina de l’Esport del Centre Mèdic Teknon IMESPORT És membre del servei mèdic de la FIFA 1993, de la Federació Espanyola de Futbol 1998 i de la UEFA 2007 per a assumptes de dopatge Des del 2004 és metge del Marfil Santa Coloma de futbol sala i, des del 2014, cap dels serveix mèdics de la Unió Esportiva Sant Andreu Fou president de la Societat Catalana de Medicina de l’Esport 2011-16

És metge de la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya i responsable de la Secció de Ciències de l’Esport de la mateixa secretaria des de l’any 1998, cap dels serveis mèdics del CN Sabadell des del 1982, metge de la secció d’handbol del FC Barcelona des del 1993 i de la selecció espanyola d’handbol des del 2009 És membre de la Comisión Antidopaje del Consejo Superior de Deportes des del 1997, i coordinador general de la Comissió Antidopatge de Catalunya des de l’any 2002 Dirigí la revista Apunts Medicina de l’esport 1998-2005

Ingressà al Reial Club Deportiu Espanyol l’any 1979 i, després de jugar amb l’equip amateur , fou cedit al Sabadell 1980-81 i el Granada 1981-82 La temporada 1982-83 passà al primer equip espanyolista, amb el qual jugà fins a l’edició 1987-88 Jugà 61 partits de Lliga, marcà 8 gols i fou subcampió de la Copa de la UEFA 1988 Posteriorment jugà a la UE Figueres 1988-90 Llicenciat en Medicina, l’any 1997 passà a ser el cap dels serveis mèdics de l’Espanyol i, més endavant, exercí de metge de la selecció de Qatar

La conducció nerviosa resta temporalment interrompuda per tal de facilitar una intervenció mèdica, quirúrgica, diagnòstica o terapèutica Les drogues emprades són els anestèsics locals Segons l’indret on té lloc aquesta interrupció hom parla d’anestèsia raquídia, peridural, paravertebral, intercostal, plexal, troncular i terminal o per infiltració Les mateixes tècniques s’utilitzen per al tractament del dolor intractable , que es refereix a l’abolició o control del dolor independentment de la seva etiologia, en pacients que no siguin susceptibles a d’altres tractaments mèdics o quirúrgics d’…

Fou metge militar a la guerra del Marroc 1909 i posteriorment de la família reial Professor de patologia i clínica quirúrgica de la Universitat de Madrid 1928, fundà la Sociedad Española de Cirugía Ortopédica y Traumatología Durant la guerra de 1936-39 fou cirurgià a l’hospital sueconoruec d’Alcoi i a l’hospital de la Vila Joiosa, a la zona republicana Acabada la guerra, fou condemnat a dotze anys de presó, però el 1943 pogué establir-se a Barcelona És autor de tractats mèdics Patología quirúrgica, 1932 i d’unes memòries De las guerras coloniales a la guerra civil , 1969

Es formà com a metge de l’esport al Centre d’Estudi d’Alt Rendiment Esportiu És responsable dels serveis mèdics de la Federació Espanyola d’Hoquei des del 1993 Durant tres temporades fou metge del primer equip de futbol del Futbol Club Barcelona 2004-07, i la temporada següent passà al primer equip de bàsquet del club Ha exercit la seva feina als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, Atlanta 1996 i Sydney 2000 Ha publicat nombrosos articles, sobretot d’aspectes que fan referència a l’adaptació del múscul esquelètic a l’exercici físic, així com d’aspectes relacionats amb la genètica, la salut i el…

Filòsof i teòleg, conegut amb el nom de Petrus Hispanus , estudià a París, on obtingué tots els graus universitaris Perfeccionà els estudis mèdics a l’Escola de Salern i professà en medicina a l’Estudi de Siena Fou metge del papa Gregori X, bisbe de Bragança i cardenal de Túsculum Intervingué en el segon concili de Lió 1274 i procurà la unió amb l’església grega Nomenat papa, reorganitzà les finances pontifícies, féu reformar la Universitat de París i afavorí Carles I de Nàpols en la seva rivalitat amb Rodolf d’Habsburg Aprovà l’erecció del collegi missioner de Miramar Mallorca És autor d’…

Pot tenir coneixements mèdics de tipus empíric, o bé pretendre la guarició de malalts per mitjans màgics o religiosos saludador Molts es dediquen especialment a guarir els “espatllats” amb massatges i estirades dels braços L’ofici és exercit sovint pels pastors Alguns esdevingueren cèlebres, com, al segle XIX, el curandero de Sants —al qual el comediògraf popular Jaume Piquet dedicà una obra de teatre—, el del Pedró i, més tard, el Moreu de Darnius, que guaria ossos, el Noi de Tona, que arrencava queixals, etc Malgrat els progressos de la medicina actual, l’ofici manté la seva vigència àdhuc…

En els esportistes, a més d’ésser necessari realitzar controls mèdics periòdics de caràcter rutinari, com els recomanats per al comú de la població, es realitzen també altres controls mèdics en què s’investiguen específicament les diferents capacitats físiques que es potencien per a la pràctica de l’esport competitiu Les proves de rendiment , que també s’anomenen proves d’alt rendiment quan són aplicades a esportistes d’elit, formen part de l’entrenament esportiu i s’efectuen habitualment en centres especialitzats en medicina de l’esport, ja que per a llur realització se solen requerir…