En els esportistes, a més d’ésser necessari realitzar controls mèdics periòdics de caràcter rutinari, com els recomanats per al comú de la població, es realitzen també altres controls mèdics en què s’investiguen específicament les diferents capacitats físiques que es potencien per a la pràctica de l’esport competitiu.
Les proves de rendiment, que també s’anomenen proves d’alt rendiment quan són aplicades a esportistes d’elit, formen part de l’entrenament esportiu i s’efectuen habitualment en centres especialitzats en medicina de l’esport, ja que per a llur realització se solen requerir procediments i instrumental sofisticats.
Actualment hi ha un nombre important de proves de rendiment. Les capacitats físiques que s’investiguen mitjançant la majoria d’elles són, en termes bàsics, la capacitat aeròbica, la capacitat anaeròbica, la força, la velocitat, l’elasticitat i la coordinació psicomotora. Per tal d’avaluar la capacitat aeròbica d’un esportista es pot utilitzar, per exemple, una bicicleta fixa o una cinta rodadora, o bé enginys més complexos, com ara canoes en piscines, sobre les quals el subjecte efectua el treball muscular; mentrestant, el subjecte respira en un espiròmetre, aparell que analitza la quantitat i la composició de l’aire que l’esportista expira. Per tal d’avaluar la capacitat anaeròbica es pot utilitzar, per exemple, una prova en què es mesura la concentració dels metabòlits de l’àcid làctic en els capil·lars sanguinis, primer en repòs i més tard immediatament després d’efectuar un treball muscular molt intens. La força es pot avaluar sol·licitant a l’esportista que aixequi diferents tipus de pesos, o bé que apliqui un determinat segment del seu cos contra un objecte fix que porta un sensor especial. La velocitat es pot determinar per mitjà de diverses proves en què l’esportista efectua moviments en distàncies o períodes de temps preestablerts, com ara córrer 100 o 200 m, o efectuar flexions corporals durant 1 o 2 minuts. L’elasticitat s’investiga invitant l’esportista a executar els diferents moviments corporals assolint el màxim d’amplitud possible en cada un d’ells. La coordinació psicomotora s’avalua invitant l’esportista a realitzar diversos tipus de moviments en diferents posicions i afegint-hi dificultats, com és ara tancar els ulls.