Resultats de la cerca
Es mostren 556 resultats
Lasse Hallström
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic suec.
Treballà a Suècia durant més de deu anys dirigint telefilms i pellícules, entre les quals un documental sobre el grup Abba, fins que obtingué un gran èxit internacional amb Mitt liv som hund ‘La meva vida com un gos’, 1985, que estigué nominada als Oscar al millor director i al millor guió El ressò d’aquesta pellícula li obrí les portes de la indústria americana, on ha realitzat, gairebé sempre en to melodramàtic o tragicòmic, Once Around 1991, What's Eating Gilbert Grape 1993, Something to Talk About 1995, The Cider House Rules 1999, Chocolat 2000, The Shipping News 2001, An…
Donació de la vila de Perpinyà i del comtat de Rosselló
Art romànic
Data 10 de juny de 1151 El comte Gausfred III dóna la vila de Perpinyà i, després de la seva mort, el comtat de Rosselló al seu fill Guinard, futur Girard II "In nomine Domini Notum sit omnibus hominibus, tam futuris quam presentibus, quod ego, Gaufredus, comes Russilionis, dono tibi, Ginardo, filio meo, meam villam que vocatur Pirpiniano et omnes habitantes eiusdem ville et totum honorem quem habeo in adiacencia Sancti Iohannis, erma et condirecta, totam, sine enganno, et totas iusticias de predicta villa et totum senioraticum quem habeo in predicta villa, sicut habeo et teneo Et amplius…
Contracte entre el mestre d’obres anglès Reinard Fonoll i l’abat i l’obrer del monestir de Santes Creus
Art gòtic
Data 3 de febrer de 1332 Nota Aquest document ha estat molt sovint citat i fins i tot publicat com del 1331 En realitat, el document és datat el dia tercer de les nones de febrer de l’any del Senyor de l’Encarnació, segons l’estil florentí 1331, any que es correspon al 1332, segons el còmput per a l’any de la Nativitat que s’empra actualment Reinard Fonoll, lapicida anglès, acorda amb l’abat Pere Alegre i l’obrer Guillem de Lillet que serà mestre major de l’obra del claustre i el refetor del monestir de Santes Creus durant el temps de la seva vida "Dia tres de les nones de l’any abans dit, jo…
Bernard Zweers
Música
Compositor holandès.
Rebé la primera formació musical a la seva ciutat natal i inicià l’activitat compositiva molt jove -a catorze anys compongué una missa que fou interpretada en diverses esglésies- Continuà els estudis amb S Jadassohn a Leipzig del 1879 al 1882 De nou a Amsterdam, es dedicà a la direcció coral, i a partir del 1895 fou professor de composició al conservatori d’aquesta ciutat Les seves obres, tot i mostrar sovint influències clares de la música germànica tant del cromatisme wagnerià com del formalisme de R Schumann o J Brahms, tenen un estil eclèctic amb constants referències al folklore i el…
András Kovács
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic hongarès, d’origen romanès.
Format com a guionista i influït pel documentalisme, la seva obra afronta la problemàtica de l’intellectual socialista Nehéz emberek ‘Els intractables’, 1964, Hideg napok ‘Dies gelats’, 1966, Falak ‘Els murs’, 1968, Labirintus ‘Laberint’, 1976, A ménesgazda ‘La quadra’, 1978, Októberi vasárnap ‘Un diumenge d’octubre’, 1979, A vörös grófnő ‘La comtessa roja’, 1985 i Valahol Magyarországon ‘En algun lloc d’Hongria’, 1987 Després de la caiguda del règim comunista continuà qüestionant la societat hongaresa a Az álommenedzser ‘L’administrador de somnis’, 1994, Egy nehéz ember Kaliforniában ‘Un…
Ferenc Juhász
Literatura
Poeta hongarès.
S'inicià els darrers anys quaranta amb volums caracteritzats per una reelaboració molt personal de la poesia folklòrica Els anys cinquanta els seus poemes prengueren tons meditatius i filosòfics En les seves imatges recorre molt sovint a les associacions d’idees Entre els seus volums destaquen Tékozló ország ‘El país pròdig’, 1954, poema èpic, A Nap és a Hold elrablása ‘El rapte del Sol i de la Lluna’, 1954 faules en vers A virágok hatalma ‘El poder de les flors’, 1955, Harc a fehér báránnyal ‘Lluita amb l’ovella blanca’, 1965, Anyám ‘La meva mare’, 1969, A halottak királya ‘El…
Mercè Mallarach i Berga
© Família Batallé-Mallarach
Literatura catalana
Escriptora.
Des de la dècada de 1950 publicà poesia i prosa als setmanaris olotins Olot Misión i La Comarca d’Olot És autora de les obres en prosa Retalls de la meva infantesa 1995, inèdita i Un temps que fou 2012, amb dibuixos del seu marit Juli Batallé i Murlà , que relaten les vivències de la seva infantesa, i de l’assaig Tres poetesses olotines M Concepció Carreras, Maria Mercè Devesa, Rosa Sacrest 1993 En poesia publicà, entre d’altres, Pensaments 1966, Pel pendís de la poesia 1979, Antull poètic Proses poètiques originals de Mercè Mallarach i Berga 2012, Afluvis de poesia 2013…
Alfred Andersch
Literatura alemanya
Escriptor alemany, un dels fundadors del Grup 47 i creador de nombroses revistes literàries, entre d’altres Texte und Zeichen
(1954-57).
Cofundador del Grup 47 i creador de nombroses revistes literàries, entre les quals Texte un Zeichen 1954-57, escriví novelles i narracions de gran èxit, sobretot l’autobiografia Die Kirschen der Freiheit ‘Les cireres de la llibertat’, 1952 i la novella Sansibar oder der letzte Grund ‘Zanzíbar o el darrer fonament’, 1957, crítica del totalitarisme que anulla la llibertat individual De gran èxit, si bé amb la crítica dividida, foren les novelles Die Rote ‘La pèl-roja’, 1960 i Efraim 1967 Entre les seves obres destaquen els nou relats publicats sota el títol de Mein Verschwinden in…
László Németh
Literatura
Escriptor hongarès, representant destacat del realisme psicològic.
Caracteritzat pel seu intellectualisme, s’inicià amb les novelles Gyász ‘Dol’, 1935 i Bün ‘El pecat’, 1936, on descriu l’ambient camperol amb un accent peculiar Seguiren Iszony ‘Fàstic’, 1947, Égeto Eszter 1957 i Irgalom ‘Pietat’, 1965, on manifesta una marcada voluntat estètica i una gran preocupació social Excellí també com a dramaturg en Történeti drámák ‘Drames històrics’, 1956-63 en dos volums i Társadalmi drámák ‘Drames de la societat’, 1958-64 en dos volums Escriví importants assaigs culturals i polítics, reunits en els reculls A minoség forradalma ‘La revolució de la qualitat’, sis…
Castell i vila medieval de Santa Coloma de Queralt
Art romànic
Situació Vista aèria de la vila, on es remarca el recinte emmurallat medieval, ara desaparegut, i el seu castell a la part esquerra de la fotografia ECSA - J Vidal La torre del castell, única resta romànica, és a l’extrem septentrional de la població de Santa Coloma de Queralt, al costat de la muralla i prop del Gaià Resta inclosa dins les construccions d’un palau fet en època gòtica o ja durant l’edat moderna Mapa 34-15390 Situació 31TCF655996 Des de la Plaça Major d’aquesta població de Santa Coloma de Queralt podem accedir amb facilitat al palau o castell La torre és a l’interior JBM…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina