Situació
Vista aèria de la vila, on es remarca el recinte emmurallat medieval, ara desaparegut, i el seu castell a la part esquerra de la fotografia.
ECSA - J. Vidal
La torre del castell, única resta romànica, és a l’extrem septentrional de la població de Santa Coloma de Queralt, al costat de la muralla i prop del Gaià. Resta inclosa dins les construccions d’un palau fet en època gòtica o ja durant l’edat moderna.
Mapa: 34-15(390). Situació: 31TCF655996.
Des de la Plaça Major d’aquesta població de Santa Coloma de Queralt podem accedir amb facilitat al palau o castell. La torre és a l’interior. (JBM)
Història
Com tot aquest sector extrem del comtat i bisbat d’Osona, sembla que ja fou ocupat pel comte Guifré el Pelós al final del segle IX, però no fou organitzat de forma efectiva fins una generació més tard. La família Gurb-Cervelló és la primera que surt com a senyora del lloc. El castell de Santa Coloma és documentat des de l’any 1018, en què Hug de Cervelló, fill d’Ansulf de Gurb, en cedí la meitat al seu fill Alemany. Tanmateix, el castell de Santa Coloma no restà a mans dels Cervelló, sinó que referències posteriors el vinculen a la línia principal de la família Gurb, senyors del castell de Queralt. El 1033 Bernat Sendred de Gurb s’intitulava senyor dels castells de Santa Coloma i de Queralt. A la mort de Guillem Bernat de Queralt, fill de Bernat Sendred, ocorreguda entre el 1083 i el 1084, el domini eminent dels castells de Queralt i de Gurb restà a mans del primogènit, Bernat de Queralt. El castell de Santa Coloma passà a un dels fills cabalers de la família, Berenguer, que el posseí en franc alou. Tanmateix, sembla contradir això el fet que el 1087 un tal Ramon Adalbert encomanés o cedís en feu a Berenguer Guillem (versemblantment Berenguer, fill de Guillem Bernat de Queralt) el castell de Santa Coloma. Sigui com sigui, el que es pot afirmar és que en aquest moment aparegueren dues línies de la família Gurb-Queralt, els Queralt senyors de Gurb i Queralt i els Queralt senyors de Santa Coloma. Els Queralt de Santa Coloma, a més de ser senyors de Santa Coloma, tenien infeudat pels Gurb-Queralt el castell de Queralt. L’any 1167, en testar Pere de Queralt (de Santa Coloma) quan es feu monjo de Poblet, donà els castells de Queralt i Santa Coloma al seu nebot Gombau d’Oluja i, si aquest moria sense fills, a un altre nebot seu anomenat Guillem de Timor (fill d’un altre Guillem de Timor i d’una germana de Pere de Queralt). Establí també que Pere de Banyeres, castlà del castell de Santa Coloma, tingués el castell per Gombau d’Oluja, amb els cavallers corresponents, i que sempre que fos requerit li’n donéspotestat.
Testament de Pere de Queralt en fer-se monjo de Poblet (3 de març de 1167)
"In Christi nomine. Ego Petrus de Cheralt, relinquens seculum et pro salute anime mee relïgiosam vitam inquoans, sanus et incolumis in plena potestate mea facio testamentum meum et distribuo res meas sicuti in hac carta scriptum est inferius, ut nulla pro honoribus meis vel pro debitis meis inter propinquos meos remaneat contentio. Et hoc testamentum facio in manu Stefani, Oscensis episcopi, et Vitalis, abbatis Fontis Frigidi, et Petri, abbatis Vallis Lauree, et Ugonis, abbatis Populeti, et Raimundi de Cerveira. Inprimis, relinco Domino Deo et pauperibus Hospitalis Iherusalem kastellum de Roderico cum medietate mee dominicature et omnium reddituum que mihi inde proveniunt; et Gombaldus de Uluga habeat ipsum kastellum pro fratribus eiusdem Hospitalis; Guillem autem de Timor habeat ipsum iamdictum kastellum pro Gombaldo, cum alia medietate mee dominicature et omnium reddituum, et Berengarius de Aquilone habeat ipsum kastellum pro Guillem de Timor, salva fidelitate prenominati Gombaldi; fratres vero Hospitalis extrahant ipsum kastellum de pignore pro LX morabetinis de B. de Aquilone. Dimitto Domino Deo et monasterio de Populeto vineas meas quas habeo in Ripera subtus Mediano, sicuti sunt a molinis meis infra ex amababus (sic) partibus aque, plantate et planta[n]de, usque ad aquam de Cheralt. Relinquo item eidem monasterio molinum meum coperium de Spelunca, ita quod abbas eiusdem monasterii persolvat CC solidos his quibus ego mandavero. Dimitto monasterio Vallis Lauree pariliatam meam de Pilis. Relinquo Domino Deo et ecclessie Terrachonensi et domno archiepiscopo totum decimum meum de Spelunca ut deprecetur Deum pro anima mea et pro ea ipsum faciat deprecari, verum domnus archiepiscopus persolvat pro hoc decimo L morabetinos his quibus ego mandavero. Relinquo ecclesie Sancte Columbe campum meum de Petregosa, qui est versus Figerolam, et decimum de Mediano, ut statuatur ibi unus presbiter qui deprecetur Deum pro anima mea et omnium parentum meorum. Relinquo ecclesie de Cheralt meum dominicum de Condaminis sicuti est a gradu Sancti Michaelis infra, ita ut statuatur ibi unus presbiter qui oret pro anima mea et omnium parentum meorum. De duobus milibus solidorum quos Barchinonensis episcopus mihi debet, relinquo mille ad ecclesiam Sancte Tecle faciendam, alios mille inter ecclesiam Vicensem et Miticiam Templi Salomonis. Dimitto G. de Uluga, nepoti meo, castellum de Cheralt, cum omnibus pertinentiis suis, sicuti ipsum habeo vel habere debeo, excepto eo quod pro anima mea inibi relinquo. Et relinquo et iterum kastellum de Sancta Columba sicuti habeo ipsum et habere debeo, excepto eo quod relinquo inibi pro anima mea. Et Petro de Banneriis habeat ipsum kastellum de Sancta Columba per G. de Uluga cum militibus solidament, et dominicaturam de Candela, et accipiat ibi totum servitium quod mihi faciunt homines de Candela; kastellanus autem de Sancta Columba donet potestatem ipsius kastri predicto Gombaldo quotienscumque eam voluerit accipere, ita quod non querat licentiam a predicto Petro. In hostis, in cavalcatis, in quibus non poterit esse Petrus de Banneriis cum Gombaldo, sit cum eo semper kastellanus de Sancta Columba. Raimundus autem Petrus sit paccatus de omni debito quod ei debeo pro hac laxatione quam ei et uxori sue et filio suo facio. Dimitto autem Guilelmo de Timor ipsum Codon cum omnibus pertinentiis suis per alodium franchum, et cum kastello quod ibi factum erit. Et Raimundus de Timor ipsum Codon habeat per G. per (sic) fratrem suum, cum medietate dominicature et cum militibus solidament. Relinquo iterum Gonbaldo de Uluga kastellum de Montclar, sicuti ipsum habeo per Gerallum Alaman. Petrus autem de Figerola habeat ipsam fortitudinem et casam de Valle Ursaria per eundem Gombaldum sicuti pro me habet. Raimundus vero de Timor habeat totum aliud kastrum de Montclar, excepta casa de Valle Ursaria, per supradictum Gonbaldum, cum medietate omnium reddituum qui mihi exierint, et cum kastellano qui sit suus solidus. Relinquo quoque Gonbaldo de Uluga kastellum de Conesa, sicuti habeo per R. de Cervaria, et R. de Timor habeat ipsum kastellum per Gonbal, cum duabus partibus mee dominicature et militibus solidament. Item dimitto eidem G. ipsum kastellum de Spelunca, sicuti habeo ipsum per Raimundum de Cervaria, excepti eo quod dedi ibi pro anima mea; et Guilelmus de Timor habeat ipsum kastrum pro eodem Gonbaldo cum duabus partibus mee dominicature et militibus solidament. Domos vero meas quas ibi habeo dividant per medium Gombaldus et Guilelmus. Dimito iterum eidem Gonbaldo kastellum de Montblanc, sicuti habeo ipsum per Raimundum de Cervaria, et Guilelmus de Timor habeat ipsum kastellum per eundem Gonbaldum cum militibus solidament. Dimitto Ermesendi filie mee omnes pannos de camera mea excepto maiori tapeti, quod relinquo Sancte Marie de Populeto. Et relinquo ei duo milia solidorum, quos persolvant ei predictus Gombaldus de Uluga et Guilelmus et Raimundus de Timor in caballis et mulis; quos si non persolverint ei, teneat ipsa tandiu dominicaturas de Spelunca et Conesa et Cheral, exceptis his que pro anima mea ibi dedi, quousque persolvant ei duo milia solidorum. Et relinquo eam et omnes alias meas res in potestate Dei et eorum providentia, ut ipsi habeant inde bonam considerationem et bonum cosimentum. Precipio et mando ut totum expletum de Codon huius futuri anni solummodo et medietatem illius de Sancta Columba faciat apprehendi dominus archiepiscopus usque ad IIII annos, et faciat inde consecran ecclesiam de Sancta Columba, et desuper habundanti faciat persolvi omnia debita que debeo in Sancta Columba et in Cheralt. Si vero aliquid superhabundaverit detur ibi ubi ego precepero. Dimitto sorori mee Dulcie kastellum de Godda per alodium franchum, sicuti habeo ipsum vel habere debeo. Dimitto sorori mee Pontie et filio suo Petro de Banneriis et Raimundo Petro kastellum de Fiol per alodium franchum, sicuti habeo ipsum et habere debeo. Si autem decesserit Gombaldus sine infante de legitimo coniugii, honor supradictus revertatur ad Guillem de Timor. Si Guilelmus decesserit, revertatur similiter ad Raimon de Timor. Si Guilelmus et Raimundus decesserint, honor eorum revertatur ad Gonbaldum. Si ipsi sine legitima prole decesserint, supradictus honor revertatur ad sorores meas. Sorores autem mee non habeant potestatem vendendi, alienandi, impignorandi alicui homini ea que eis superius dimisi, nisi prius per XXX dies requisierint Gonbaldo de Uluga aut Guilelmum de Timor aut Raimundum fratrem suum, si ea sicuti alius homo voluerint retinere. Hoc testamentum, sicut suprascruptum est, laudo et confirmo ego Petrus de Cheralt hoc pacto et hoc tenore quod Guilelmus de Timor et frater eius Raimundus pagen CCL morabetins ad Berengario de Aquilone et fratribus suis, et redimant campum q(uem) tenet Gueral de Iorba de me in pignore ad Pilas de XXX mo(rabetins), quem campum ego dimitto libere et absolute sicut supra scriptum est ad Sancte Marie Vallis Lauree. Et pagen de omnibus [debitis meis] quod ego precipiam pagar medietatem ex integro. Quod si facere noluerint et tenere noluerint istud testamentum sicut supra scriptum est, et debita mea non persolverint sicut ego precipio, dimitto Gonbaldo totos meos acaptes, hoc est: Spelunca, Montbla
Actum est hoc V nonas marcii, anno dominice incarnationis MCLXVI.
Sig+num Petri de Cheralt, qui hoc testamentum facio et firmo testesque firmare rogo.
Si (crismó) gnum Stephani, Oscensis episcopi. Si+gnum V. abbatis Fontis Frigidi. Si+gnum Petri, abbatis Vallis Lauree. Sig+num Ugonis, abbatis Populeti. Sig+num Gonbaldi [de Uluga], Sig+num Berengarii de Aquilone. Sig+num Petri de Banneris. Sig+num Bernardi de Barbera, nos qui hoc laudamus et firmamus.
Sig+num Bernard de la Guardia. Sig+num Bonet, presbiter de Sancta Columba. Sig+num Raimon de Cerveira.
Arnaldus, monachus, qui hoc scripsit, cum litteris rasis et emendaticis in ipsa pagine, die et anno quo (signe) supra."
O: AHN, carpeta 2011, perg. 4, esquinçat verticalment fins a la ratlla 15.
A: Còpia del segle XIII: BPT, ms. 241, folis 152v-155v.
B: Còpia del s. XIII: AHN, Còd. 992 B, folis 196v-197r.
a: Pons: Cartulari de Poblet. Edició del manuscrit de Tarragona, Barcelona 1938, doc. 234, pàgs. 140-143, ex A.
b: Santacana: El monasterio de Poblet (1151-1181), doc. 62, pàgs. 505-509, ex O.
c: Altisent: Diplomatari de Santa Maria de Poblet, vol. I (anys 960-1177), Barcelona 1993, doc. 306, pàgs. 236-238.
Traducció
"En nom de Crist. Jo, Pere de Queralt, deixant el segle i recercant la vida religiosa per la salut de la meva ànima, sa i estalvi, amb la meva plena capacitat, faig el meu testament i distribueixo els meus béns tal com en aquesta carta està escrit dessota, perquè cap dels meus honors i també perquè cap dels meus deutes no produeixi conflicte entre els meus parents. I faig aquest testament en la mà d’Esteve, bisbe d’Osca, Vidal, abat de Fontfreda, Pere, abat de Valldaura, Hug, abat de Poblet, i Ramon de Cervera.
Primerament, deixo al Senyor Déu i als pobres de l’Hospital de Jerusalem el castell del Rauric amb la meitat de la meva dominicatura i de tots els meus rèdits que allí em pervenen; i Gombau d’Oluja tingui el castell pels frares de l’esmentat Hospital; i Guillem de Timor tingui el susdit castell per Gombau, amb l’altra meitat de la meva dominicatura i dels meus rèdits, i Berenguer d’Aguiló tingui el castell per Guillem de Timor, salvada la fidelitat a l’esmentat Gombau; però els frares de l’Hospital redimeixin la penyora que per seixanta morabatins té Berenguer d’Aguiló sobre el castell. Deixo al Senyor Déu i al monestir de Poblet les meves vinyes que tinc a la Ribera sota de Meià, que es troben prop dels meus molins a ambdues bandes de les aigües, plantades i per plantar, fins a l’aigua de Queralt. Igualment deixo al susdit monestir el meu molí cobert de l’Espluga, per tal que l’abat del susdit monestir pagui els dos-cents sous dels quals jo disposaré. Deixo al monestir de Valldaura la meva parellada de terra de les Piles. Deixo al Senyor Déu i a l’església de Tarragona i al senyor arquebisbe tot el meu delme de l’Espluga perquè es pregui a Déu per la meva ànima i ell faci que es pregui per ella, però el senyor arquebisbe pagui per aquest delme cinquanta morabatins a qui jo manaré. Deixo a l’església de Santa Coloma el meu camp de Pedragosa, que és vers Figuerola, i el delme de Meià, a fi que s’hi estableixi un prevere que pregui a Déu per la meva ànima i totes les dels meus avantpassats. Deixo a l’església de Queralt el meu domini de Coromines tal com està a sota del grau de Sant Miquel, perquè s’hi estableixi un prevere que pregui per la meva ànima i les de tots els meus avantpassats. Dels dos mil sous que em deu el bisbe de Barcelona, en deixo mil per fer l’església de Santa Tecla, i els altres mil entre l’església de Vic i la Milícia del Temple de Salomó. Deixo a Gombau d’Oluja, nebot meu, el castell de Queralt, amb totes les seves pertinences, tal com el tinc o el dec tenir, excepte això que per la meva ànima deixo en aquest lloc. I igualment li deixo el castell de Santa Coloma tal com el tinc o el dec tenir, excepte això que deixo en aquest lloc per la meva ànima. I Pere de Banyeres tingui el castell de Santa Coloma per Gombau d’Oluja sòlidament amb els cavallers i la dominicatura de Candela i hi rebi tot el servei que em fan els homes de Candela; a més el castlà de Santa Coloma doni la potestat del castell al susdit Gombau cada vegada que la vulgui rebre, de manera que el susdit Pere no es queixi del privilegi. En les hosts i cavalcades en les quals Pere de Banyeres no pugui estar amb Gombau, sempre estigui amb ell el castlà de Santa Coloma. Ramon, com també Pere, estigui en pau de tot el deute que els dec per aquesta deixa que faig a ell, a la seva muller i al seu fill. Deixo a Guillem de Timor el Codony amb totes les seves pertinences en franc alou, i amb el castell que s’hi farà. I Ramon de Timor tingui el Codony pel seu germà Guillem, amb la meitat de dominicatura i amb els cavallers sòlidament. Així mateix deixo a Gombau d’Oluja el castell de Montclar, tal com el tinc per Guerau Alemany. Per altra banda, Pere de Figuerola tingui la fortalesa i la casa de Valldossera per l’esmentat Gombau tal com la té per mi. Si bé Ramon de Timor tingui tota la resta del castell de Montclar, excepte la casa de Valldossera, pel susdit Gombau, amb la meitat de tots els rèdits que em surten, i amb el castlà que sigui el seu home sòlid. També deixo a Gombau d’Oluja el castell de Conesa, tal com el tinc per Ramon de Cervera, i Ramon de Timor tingui el castell per Gombau, amb dues parts de la meva dominicatura i els cavallers sòlidament. I també deixo al mateix Gombau el castell de l’Espluga, tal com el tinc per Ramon de Cervera, excepte això que hi he donat per la meva ànima; i Guillem de Timor tingui el castell pel dit Gombau amb dues parts de la meva dominicatura i els cavallers sòlidament. També les cases que hi tinc, que les divideixin pel mig Gombau i Guillem. I també deixo al mateix Gombau el castell de Montblanc, tal com el tinc per Ramon de Cervera, i Guillem de Timor tingui el castell pel dit Gombau amb els cavallers sòlidament. Deixo a la meva filla Ermessenda tots els meus tapissos de la meva cambra, excepte el tapet gran, el qual deixo a Santa Maria de Poblet. I li deixo dos mil sous, els quals li paguin els prèdits Gombau d’Oluja i Guillem de Timor amb cavalls i mules; els quals, si no li paguen, ella tingui mentrestant les dominicatures de l’Espluga, Conesa i Queralt, excepte aquestes que he donat per la meva ànima, fins que li paguin els dos mil sous. I deixo aquesta i tots els altres béns en potestat de Déu i de la seva Providència, perquè tinguin per això bona consideració i bona opinió. Mano i ordeno que el senyor arquebisbe faci prendre tot el meu explet de Codony, només d’aquest proper any, i la meitat del de Santa Coloma durant quatre anys, i que faci consagrar l’església de Santa Coloma, i a més, del que sobri, faci que es paguin tots els meus deutes que tinc a Santa Coloma i a Queralt. Si encara sobra alguna cosa, que es doni allà on jo preveuré. Deixo a la meva germana Dolça el castell de Goda en franc alou, tal com el tinc o bé dec tenir. Deixo a la meva germana Ponça i al seu fill Pere de Banyeres i Ramon Pere el castell de Fiol en franc alou, tal com el tinc i el dec tenir. Però, si Gombau morís sense fill de legítima muller, l’honor susdit reverteixi a Guillem de Timor. Si Guillem de Timor morís, reverteixi igualment a Ramon de Timor. Si Guillem i Ramon morissin, l’honor d’ambdós reverteixi a Gombau. Si ells morissin sense fills legítims, susdit honor reverteixi a les meves germanes. Però les meves germanes no tinguin la potestat de vendre, alienar o empenyorar aquests béns que els he deixat més amunt a cap home, si no és que abans, durant un període de trenta dies, no els oferissin a Gombau o bé de Guillem de Timor o el seu germà Ramon, si és que volen adquirir-los com qualsevol altra persona.
Jo, Pere de Queralt, lloo aquest testament, tal com està sobreescrit, i confirmo aquest pacte i aquest tenor que Guillem de Timor i el seu germà Ramon paguin dos-cents cinquanta morabatins a Berenguer d’Aguiló i als seus germans, i redimeixin el camp que per mi Guerau de Jorba té en penyora a les Piles de trenta morabatins, el qual camp el deixo lliure i absolut a Santa Maria de Valldaura tal com és sobreescrit. I que paguin de tots els meus deutes que preveig pagar, la meitat del total. Si no ho volguessin fer i no volguessin assumir aquest testament tal com és sobreescrit, i no paguessin els meus deutes tal com preveig, deixo a Gombau tots els meus acaptes, aquests són: l’Espluga, Montblanc, Conesa i Montclar, tal com jo els tinc per Ramon de Cervera i Guerau Alemany, perquè en faci el que vulgui. I tot l’altre honor del meu patrimoni el deixo al mateix Gombau: Queralt i Santa Coloma, tal com és sobreescrit; ho deixo a Gombau perquè mentrestant tingui cada cosa per tot el deute que per mi pagarà, i totes les despeses que per això faci les recuperi íntegrament i, posteriorment, quan ho hagi recuperat tot, Guillem de Timor i el seu germà Ramon tinguin Rauric i Codony tal com anteriorment els he deixat. Si, casualment, abans que siguin recuperats aquest deute i despeses per Guillem, li arribés la mort, i morís sense hereu, mano que Gombau posi Rauric i Codony en mà d’un home fidel el qual amb tota fidelitat rebi aquests deutes i despeses; una vegada tot això pagat, es faci de Rauric i de Codony el que el testament del meu pare preveia que s’hi havia de fer, excepte això que jo, per la meva ànima, deixo a l’Hospital de Jerusalem.
Aquest acte és fet a cinc de les nones de març de l’any de l’encarnació del Senyor mil cent seixanta-sis.
Signe de Pere de Queralt, que faig aquest testament i el signo i prego que el firmin els testimonis.
Signe d’Esteve, bisbe d’Osca. Signe de Vidal, abat de Fontfreda. Signe de Pere, abat de Valldaura. Signe d’Hug, abat de Poblet. Signe de Gombau d’Oluja. Signe de Berenguer d’Aguiló. Signe de Pere de Banyeres. Signe de Bernat de Barberà, nosaltres que això lloem i signem.
Signe de Bernat de Guàrdia. Signe de Bonet, prevere de Santa Coloma. Signe de Ramon de Cervera.
Arnau, monjo, que això escrigué, amb lletres ratllades i esmenades en la pàgina, en el dia i l’any esmentats més amunt."
(Traducció: Albert Benet i Ciarà)
El 1213 Arnau de Timor, fill de Guillem de Timor, senyor de Santa Coloma, comprà a Berenguer III de Gurb-Queralt el domini superior del castell de Queralt i a partir d’aquest moment els seus descendents es cognomenaren, també, Queralt. En el testament de l’any 1230, Arnau de Timor instituí hereu de tots els seu béns —entre els quals hi havia el castell de Santa Coloma— el seu fill Pere de Queralt.
En aquesta època el castell de Santa Coloma es convertí en centre de la baronia de Queralt, que comprenia la vila de Santa Coloma, com també els termes de Bellprat, Aguiló, Montargull, Bordell, Rocafort i Rauric. Els descendents d’aquest Pere mantindran aquesta senyoria al llarg dels segles. Així, segons el fogatjament dels anys 1365-1370 el lloc i castell de Santa Coloma de Queralt era del noble Dalmau de Queralt. El 1599 Pere de Queralt i d’Icard va rebre el títol de comte de Santa Coloma de mans de Felip II. Els comtes de Santa Coloma convertiren el castell en el gran casal o palau actual, amb una gran façana barroca, que engloba la torre mestra de la vella fortalesa medieval. Els Queralt i els seus successors, els Reard, foren senyors de Santa Coloma fins a l’abolició dels senyorius jurisdiccionals al segle XIX. (EPF-ABC)
Castell
Torre de planta circular, únic element romànic del gran casal o palau d’època renaixentista i barroca, construït pels comtes de Santa Coloma.
ECSA - J. Bolòs
Torre de planta circular dividida a l’interior en tres grans compartiments o cambres. L’alçada total de l’edifici, d’acord amb l’alçat fet per Jaume Costa, és de 23,5 m. El compartiment o espai inferior, actualment de 3,6 m d’alçada, té un diàmetre de 3 m. El seu terra és a 6,5 m del terra exterior. El gruix del mur en aquest nivell és de 3,2 m. Aquest espai és cobert amb una cúpula. Sota seu hi ha una altra petita cambra molt poc alta. Segurament, en un moment inicial hi havia un espai únic, d’uns 5 m d’alçada, al qual només es podia accedir per dalt, per on hi ha la cúpula.
La cambra que hi ha damunt d’aquest espai inferior, que té el terra a uns 11 m del nivell del sòl exterior, devia ésser potser el pis principal. Té una alçada de 4 m i un diàmetre igual que el de l’espai inferior. Potser una porta, que encara existeix, permetia d’entrarhi des de fora.
Per damunt d’aquest espai principal, encara hi ha una altra cambra, també coberta per una cúpula. Té un diàmetre, una mica més gran, de 4,5 m. En aquest nivell, situat a 15,5 m del sòl exterior, el gruix del mur és de només 2,2 m.
Sobre aquest tercer compartiment encara hi ha un altre espai que potser era cobert amb un trespol o una teulada feta amb bigues. Té una alçada d’uns 3,5 m, fins a l’inici del nivell on hi ha els merlets. En aquest nivell superior de la torre la paret té una amplada de 2 m.
Secció longitudinal del castell palau, on s’evidencia l’estructura de la torre romànica.
Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya - J.R. Costa
A 11 m de terra hi ha una porta, que segurament, com hem dit, permetia d’accedir al nivell que hem considerat principal. A la cambra coberta amb cúpula que hi ha al damunt de la que hem considerat que era la principal, hi ha una altra porta, visible des de l’exterior, acabada amb un arc de mig punt i que té una amplada de 70 cm i una alçada de 180 cm. Al nivell superior —que, com hem dit, devia ésser cobert amb bigues—, a uns 20,5 m del sòl exterior, hi ha dues portes obertes a banda i banda, coronades també per un arc de mig i punt i que fan uns 160 cm d’alt. Potser permetien d’accedir a una galeria volada de fusta que hi devia haver entorn de la torre, tal com trobem en altres torres de castells, com els de Cruïlles (Baix Empordà) o d’Alsamora (Pallars Jussà).
Els murs d’aquesta construcció són molt gruixuts i són fets amb uns carreus força grossos (els de la part inferior fan, per exemple, 30 cm d’alt per 40 cm de llarg). A la base hi ha dues banquetes de fonamentació, l’una a 1 m del sòl i l’altra 1,7 m més amunt.
És remarcable la solidesa dels murs d’aquesta torre, força ben conservada i actualment en curs de restauració. En principi, d’acord amb les característiques que té, cal datar-la cap al final del segle XI o, més aviat, al segle XII. (JBM)
Nucli urbà
La vila de Santa Coloma de Queralt era organitzada urbanísticament a partir de tres centres o pols d’atracció. Un dels centres és l’església, situada a la part meridional de la vila. L’altre centre era la Carlania, situada a l’extrem nord-oest, l’indret més alt. Finalment, el tercer centre és el castell de Santa Coloma, que s’alça a la punta nord-est de la població, prop del Gaià i de l’indret on devien confluir les diverses vies que venien de la comarca de l’Anoia, de la Segarra o del Camp de Tarragona.
Potser el nucli primerenc era al voltant de l’església. De la seva plaça (antigament anomenada de l’Om) surten gairebé de forma radial el carrer de Santa Caterina o de la Font, el carrer que va al Portal d’en Roca, el carrer de les Quarteres o dels Jueus i el carrer que mena a la Plaça Major.
Segurament en un segon moment es va crear el Carrer Major, que permetia d’unir la plaça de l’Església amb el portal situat on hi ha la Carlania. Fou l’eix vertebrador de la vila de Santa Coloma de Queralt. Potser, doncs, en una etapa inicial el castell restava al marge d’aquests dos nuclis de població primerencs. No degué ésser fins a un tercer moment, ja als segles XIII o XIV, que s’urbanitzà la plaça de les Eres (ara la Plaça Major), que acabà esdevenint el centre de la població, i l’anomenada Plaça Nova (l’actual carrer del Forn de Baix), on es devia fer el mercat. És en aquest sector on s’instal·laren els jueus, almenys des del segle XIII.
En conjunt, doncs, podem dir que a Santa Coloma de Queralt trobem un bell exemple de vila polifocal. Fou fruit de la fusió de dos o tres nuclis de població primerencs, creats ja en època romànica, i del posterior tancament del conjunt rere unes muralles. Així mateix, en bastir-se aquestes muralles es produí l’absorció dins del conjunt urbà de l’espai destinat al mercat, procés usual en moltes altres poblacions, com Montblanc, Falset, Alcover, etc. (JBM)
Bibliografia
- Segura, 1879, pàgs. 21, 23, 28, 34-36, 41 i 361
- Udina, 1947, doc. 7, pàgs. 7-8
- Iglésies, 1962, pàg. 82
- Els castells catalans, 1973, vol. IV, pàgs. 300-319
- Alió, 1991
- Altisent, 1993, vol. I, doc, 33, pàgs. 48-49 i doc. 306, pàgs. 236-238
- Benet, 1993, pàgs. 33-219.