Resultats de la cerca
Es mostren 1645 resultats
el Fusteret
Caseria
Caseria del municipi de Súria (Bages), a migjorn de la vila i al peu de la carretera.
És una petita colònia o raval obrer, que prengué el nom d’una masia de l’indret Aigua avall del Cardener, a mà dreta del riu i davant el barri del Fusteret, es manté dreta una torre cilíndrica de guaita, del segle XI, vestigi del paisatge medieval d’aquest indret
Sant Pere de Figuerola (Llanera de Solsonès)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat de migjorn, amb la llarga nau, rematada a llevant per un absis Hi és perfectament visible la refecció que ha sofert el temple L Prat Sant Pere de Figuerola és situada al cantó de migjorn del municipi de Llanera, en un vessant del riu Llobregós, al cantó meridional del barranc de Llanera Mapa 361M781 Situació 31TCG696311 Per anar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Torà una vegada passat el punt quilomètric 25,500 cal desviar-se a mà esquerra, per tal de seguir la carretera d’Ardèvol Passats uns 500 m cal…
Altres barrancs menorquins
Cala Trebalúger, a la costa de migjorn de Menorca Els cursos fluvials dels barrancs menorquins moren a cales on sovint originen petits aiguamolls Oriol Alamany Altres barrancs menorquins 28, entre els principals espais naturals de Menorca L’esquema descrit per a Algendar es repeteix diverses vegades al migjorn de Menorca Es pot parlar de set grans barrancs més el més oriental és el de Cala en Porter, a Alaior posteriorment els de la Vall i Atalis aboquen a Son Bou Els segueix el de Binigaus, i després els de Son Fideu i Trebalúger, que moren a la cala d’aquest nom A…
palmera de dàtils
Palmera de dàtils
© C.I.C-Moià
Botànica
Agronomia
Jardineria
Arbre dioic, de la família de les palmes, de tronc prim i de fins a 30 m d’alt, de fulles pinnades, glauques i de pecíol amb espines groguenques, de flors disposades en règims, i de fruits, els dàtil, que són baies monospermes i comestibles.
És oriünda de l’Àfrica septentrional i de l’Àsia sud-occidental, on és conreada des de temps molt antic El seu conreu té una certa importància al migjorn valencià sobretot a Elx
espinar
Botànica
Formació vegetal esclarissada i semidesèrtica, constituïda per arbusts i mates punxosos de fulla petita.
Sol fer-se en àrees mediterrànies seques i càlides Al migjorn valencià es forma l' espinar alacantí de margalló i arçot , comunitat vegetal, natural, integrada per plantes de fulla endurida i persistent, entre les quals dominen el margalló i l’arçot
ceba marina

Ceba marina
Ori Fragman's TrekNature (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les liliàcies, de bulb ovoide molt gros amb túniques vermelloses, fulles oblongues, fins a 80 cm de llargària, basals, i flors blanques o una mica rosades agrupades en un llarg raïm que pot atènyer 100 cm d’alçària.
Viu en erms i brolles de les comarques litorals, des del Baix Ebre fins al migjorn valencià, i és particularment abundosa a les Illes Té propietats cardiotòniques de tipus digitàlic, i ja havia estat usada per l’antiga medicina egípcia i grega
Rúbies
L’església de Santa Maria de Rúbies (Camarasa)
© Isidre Blanc
Enclavament
Enclavament del municipi de Camarasa (Noguera), separat del sector principal pel de Vilanova de Meià.
L’església Santa Maria depèn de la parròquia de Perauba L’antic terme s’estén des de la Noguera Pallaresa, a la sortida del pas de Tarradets, al límit amb el Pallars Jussà, fins al pic de Migjorn, al cim del Montsec de Rúbies
Castell d’Esparraguera (Seva)
Art romànic
Situació Les ruïnes de la domus des del costat de migjorn, amb el mur meridional esfondrat la tardor de 1984 M Anglada L’antic castell o domus d’Esparreguera queda dins el municipi de Seva, en un enclavament, entre els municipis del Brull, Aiguafreda, Centelles i els Hostalets de Balenyà, vers el nord-est del terme municipal, vora el límit amb el de Centelles i a ponent de la urbanització del Muntanyà Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 364-M781 x 37,3 —y 28,2 31 tdg 373282 Hi ha tres maneres d’…
Binicodrell
Antiga possessió del municipi des Mercadal (Menorca).
Subdividia posteriorment Binicodrell de Baix , més pròxim a la costa, amb un talaiot, i, prop del turó de Binicodrell 126 m alt, on el 1769 fou fundat el nucli des Migjorn Gran, Binicodrell de Dalt o de Darrera i Binicodrell Nou , on hi ha, igualment, talaiots i una taula amb recinte
s’Espardell
Illa
Illa de la costa de Formentera, a llevant de s’Espalmador.
Té 1 950 m de llargària i 27 m d’alt Al sud, prop de la punta de Migjorn, hi ha l' illeta de s’Espardelló La punta de Tramuntana i la punta Galera són al nord i a l’est Hi ha un far Ha estat declarada espai natural de protecció oficial
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina