Situació
Vista exterior de l’església des del costat de migjorn, amb la llarga nau, rematada a llevant per un absis. Hi és perfectament visible la refecció que ha sofert el temple.
L. Prat
Sant Pere de Figuerola és situada al cantó de migjorn del municipi de Llanera, en un vessant del riu Llobregós, al cantó meridional del barranc de Llanera.
Mapa: 361M781. Situació: 31TCG696311.
Per anar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Torà; una vegada passat el punt quilomètric 25,500 cal desviar-se a mà esquerra, per tal de seguir la carretera d’Ardèvol. Passats uns 500 m cal trencar, a mà dreta, per un camí que porta al mas Figuerola. A uns 200 m a tramuntana del mas, entre unes alzineres, es troba l’església, actualment de propietat privada, on ja no se celebra culte. (CRP)
Història
Aquesta església era dins l’antic terme del castell de Figuerola. No tingué mai funcions parroquials; com a màxim arribà a sufragània de la parròquia de Sant Miquel de Fontanet.
El castell de Figuerola és documentat a partir de l’any 986, quan Vidal donà a Santa Maria de la Seu d’Urgell el seu castell de Figuerola, que havia comprat al seu senyor el comte Borrell, amb la condició que el retindria ell i després el seu fill Bernat.
L’església és documentada l’any 1025, quan Ramon i el seu germà Guillem reclamaren al seu germà Bernat (tots fills de Vidal) les seves heretats, i ho feren en un judici davant diversos nobles, i es repartiren els béns dels pares. Entre els béns repartits, Bernat retingué la tercera part de l’alou de Sant Feliu i la meitat del castell de Figuerola. És possible que aquest Sant Feliu correspongui a l’església actual de Sant Pere. Les dades posteriors confirmen la dependència d’aquesta capella de la parròquia de Sant Miquel de Fontanet. (ABC)
Església
És un edifici d’una sola nau de planta rectangular coberta amb volta de canó i capçada per un absis que supera el semicercle. Aquest era decorat originàriament exteriorment amb arcs i lesenes, visibles en la seva meitat de tramuntana.
Detall del mur de l’absis amb una finestra, la qual, després de la reforma del final del segle XIX ha restat ovalada.
L. Prat
Les inscripcions gravades a dos carreus, que es poden veure a l’absis i a l’intradós respectivament, deixen constància que l’any 1884 el rector Simó Montroig féu restaurar la porta, la meitat del mur de migjorn més propera a l’absis i la meitat d’aquest, a més d’alçar l’església dues filades. Aquesta restauració fou realitzada amb grans carreus.
La part antiga de l’església té un parament de pedres escairades a cops de maceta seguint filada, que es conserva al mur de tramuntana i al mig de l’absis. Aquest és decorat amb faixes que surten d’un podi d’uns 1,20 m, que a la vegada descansa sobre un altre podi d’uns 0,55 m. Ambdós podis són imitats en la restauració que promogué el rector esmentat. Les arcuacions de damunt les faixes han desaparegut, però han deixat senyal de la seva existència damunt el mur.
Cal esmentar, però, que abans d’aquesta restauració n’hi hagué una altra. Això es fa palès en el frontis i en la meitat del mur de migjorn que li és propera, on es veu un parament de carreus ben treballats, diferent del de l’obra primitiva.
També ha estat modificada l’amplada del mur de migjorn, que és més estret que el mur de tramuntana, la qual cosa fa que l’encaix exterior de l’absis amb la nau sigui més petit. En aquest mateix mur, al final de la nau, hi ha un contrafort propi de la porta, restaurada imitant un model romànic.
Quant a les finestres, originàriament l’absis en tenia dues d’arc de mig punt adovellat i de dues esqueixades, que eren simètriques respecte a l’eix de l’absis. Actualment, la de més a tramuntana és tapiada, mentre que la de migjorn és, exteriorment, ovalada, a causa de la cobertura que se li donà durant la restauració del 1884.
Recentment, aquesta església ha sofert una altra restauració, conseqüència de la qual és la nova coberta.
L’obra original pot ésser datada dins els tipus rurals del final del segle XI o del començament del segle següent.
A l’exterior, prop de la porta, hi ha una pica d’immersió molt grossa. La part del cap és força estreta i llisa, sense que presenti cap ornamentació. Es difícil poder datar aquesta mena d’elements, puix que no tenim cap dada ni característica que permeti de situar-los en una època determinada. Es tracta de treballs rudimentaris, fets la majoria de les vegades per artesans locals. Igual pot correspondre al segle XIX que al XII. (CRP)