Cala Trebalúger, a la costa de migjorn de Menorca. Els cursos fluvials dels barrancs menorquins moren a cales on sovint originen petits aiguamolls.
Oriol Alamany
Altres barrancs menorquins (2.8), entre els principals espais naturals de Menorca.
L’esquema descrit per a Algendar es repeteix diverses vegades al migjorn de Menorca. Es pot parlar de set grans barrancs més: el més oriental és el de Cala en Porter, a Alaior; posteriorment els de la Vall i Atalis aboquen a Son Bou. Els segueix el de Binigaus, i després els de Son Fideu i Trebalúger, que moren a la cala d’aquest nom. A l’oest d’Algendar es troba el barranc de Macarella, també ben desenvolupat. A més d’aquests, n’hi ha d’altres de longitud i fondàries més modestes, o els corresponents barrancs secundaris. El conjunt és un sistema geomorfològic ben desenvolupat, que trenca la monotonia del migjorn menorquí, i és la clau de la seva riquesa biològica.
Els barrancs han mantingut una biodiversitat elevada, per motius microclimàtics i físics. El relleu i els afloraments rocosos han impedit transformacions excessives i han fet obligat el manteniment de tessel·les forestals. L’explotació agrícola i ramadera s’han adaptat a les constriccions físiques, sense grans expansions ni uniformismes.
El més notable dels endemismes dels barrancs menorquins és la lisimàquia de Menorca (Lysimachia minoricensis), que sols havia estat trobada en un punt, d’on posteriorment va desaparèixer. Sembla que les recol·leccions científiques imprudents tingueren alguna cosa a veure amb aquesta desaparició. Afortunadament, el conreu de la planta en distints jardins botànics ha permès recentment la reintroducció d’alguns milions de llavors, de les quals cal esperar la recuperació de l’espècie per a la flora menorquina.
Els barrancs permeten també els assentaments reproductors de la rica comunitat insular de rapinyaires, que troba aliment a les terres agrícoles i ramaderes immediates. Ambdós sistemes, penyals de reproducció i terres obertes per a la caça, són fonamentals per a la conservació d’aquest notable conjunt faunístic.
La riquesa d’insectes aquàtics, ja esmentada en el cas d’Algendar, és també característica dels cursos d’aigua d’aquests barrancs.