Resultats de la cerca

Dirigit per Gaspar Reynés i Quintana i controlat per la mitra, fou òrgan oficiós de la jerarquia eclesiàstica fins el 1966, que adquirí una major independència i tingué un notable augment de difusió el 2000 el tiratge era d’uns 28500 exemplars Cal destacar el tractament donat a la problemàtica de les Illes i la inserció d’articles en català Des del 1991 forma part del grup Prensa Ibérica

Exiliat a Barcelona per liberal, durant el Trienni Constitucional fou un dels caps del grup exaltat barceloní Presidí la Societat Patriòtica Barcelonesa de Bons Amics i fou detingut arran del complot republicà de Bessières juliol del 1821 Fou alliberat per manca de proves S'exclaustrà i procurà que també s’exclaustressin altres frares, fet que li valgué plets amb el bisbe de Barcelona i amb el governador de la Mitra

D’entre els seus membres cal esmentar Maria Melissena , muller d' Antoni I d'Atenes , senyor de Corint, la qual, en morir el seu marit 1435, s’oposà a la successió de l’hereu i cosí del seu marit, Nerio II Acciaiuoli, i el magnat tessali Gabriel Melissenos , comte de Mitra Demetrias i senyor de Licònia i del castell de l’Estanyol, feus que passaren al seu gendre Ot de Novelles

Aquesta església és la parròquia de la vila d’Ascó És situada dins el nucli primitiu de la població, antiga vila closa, a la riba dreta de l’Ebre En l’actualitat és un edifici classicitzant que té un absis d’estil gòtic de planta poligonal El primer esment d’una església a Ascó és de l’any 1151, quan possiblement el terme encara era a mans dels sarraïns El comte de Barcelona Ramon Berenguer IV va dotar la catedral de Tortosa amb motiu de la consagració del bisbe Gaufred d’Avinyó i es retingué per a la seva capellam les esglésies que hi haguessin en el futur a Ascó El 1163 Guillem, bisbe de…

Entre els hurrites, les divinitats, representades amb figura humana o amb forma d’animal, encarnaven les forces de la natura El seu panteó, que influí en l’hitita, comprenia déus pròpiament hurrites Teššub, senyor de la tempesta Hebat, la seva dona, i Šarruma, llur fill Šaušga, deessa de la guerra i de l’amor Kumarbi, pare dels déus, etc, mesopotàmics Anu, Enlil, etc i indoaris Mitra, Indra, Varuna i els bessons Nasatyas

En les seves obres s’apartà de l’estètica manuelina i optà per inspirar-se en el Renaixement italià D’ell són l’absis dels Jerónimos de Belém, l’església del convent dels dominicans d’Elvas, les de Santo Amaro i de la Mitra, de Lisboa, i el claustre de Dos Felipes i l’església de Santa Maria de Conceição, de Tomar Collaborà en la reconstrucció de l’església de Graça, d’Évora

Havia estat mestre en teologia i ardiaca de Salamanca Intentà de bandejar les doctrines albigeses infiltrades al bisbat És conegut, sobretot, per haver condemnat, junt amb l’inquisidor Pere de Cadireta, la memòria d’Arnau, darrer vescomte català de Castellbò, mort el 1226 La condemna fou feta, malgrat que Arnau s’havia reconciliat amb l’Església, possiblement a conseqüència de la insubordinació dels comtes de Foix i vescomtes de Castellbò, feudataris, per Andorra, de la mitra d’Urgell

Formà part de la tertúlia de Fèlix Amat Durant el trienni liberal fou vicari general de la diòcesi de Barcelona després de l’expulsió del bisbe Sitjar i del governador de la mitra PJAvellà En restablir-se l’absolutisme, fou empresonat al convent de servites de Sant Boi de Llobregat, perquè havia fet pastorals favorables al règim constitucional, malgrat la seva moderació El 1822 publicà una Carta crítica a la historia de fray Gerundio de Campazas

És al NE del terme, a ponent del nucli de Cruïlles L’església parroquial de Sant Sadurní esmentada ja el 1034 amb el nom de Sant Sadurní de Salzet fou possessió de la mitra de Girona, igual com el castell de Sant Sadurní o de l’Heura , esmentat ja al s XII El lloc fou incorporat a la corona el 1442 i constituït carrer de Barcelona El 1974 formà un únic municipi amb els antics termes de Cruïlles i de Monells

És el cas d'Andorra, de senyoria compartida ja des del segle XIII per dos consenyors anomenats avui coprínceps, el bisbe d’Urgell i el comte de Foix i després el sobirà de França o bé el de la baronia dels Bisbes de Barcelona a Mallorca baronia d’Andratx de jurisdicció mixta des del segle XIII al XIX entre el rei i la mitra de Barcelona i on el govern era exercit per una cort, també mixta, anomenada cort del pariatge