Aquesta església és la parròquia de la vila d’Ascó. És situada dins el nucli primitiu de la població, antiga vila closa, a la riba dreta de l’Ebre. En l’actualitat és un edifici classicitzant que té un absis d’estil gòtic de planta poligonal. El primer esment d’una església a Ascó és de l’any 1151, quan possiblement el terme encara era a mans dels sarraïns. El comte de Barcelona Ramon Berenguer IV va dotar la catedral de Tortosa amb motiu de la consagració del bisbe Gaufred d’Avinyó i es retingué per a la seva capellam les esglésies que hi haguessin en el futur a Ascó. El 1163 Guillem, bisbe de Barcelona i viceregent de l’infant Alfons, i el senescal Guillem Ramon de Montcada feren donació de l’església d’Ascó, amb tots els drets, a la seu de Tortosa, tal com li havia promès per a la seva dotació el comte Ramon Berenguer IV abans de morir. El bisbe Ponç de Monells l’any 1167 va assignar a la cambreria de la catedral l’església d’Ascó, amb tots els seus termes i les seves propietats heretats de la mesquita major de Tortosa i de totes les mesquites d’Ascó, que llavors encara tenien els sarraïns, amb tots els delmes, les primícies i altres drets.
La parròquia d’Ascó fou motiu de conflicte entre la mitra de Tortosa i els templers, que havien esdevingut senyors d’Ascó. El 1182 s’arribà a un acord entre els templers i els bisbes de Tortosa pel qual s’establíque l’església parroquial d’Ascó restaria a mans de la mitra, amb els seus clergues i drets eclesiàstics, i que els templers tindrien una capella al castell d’Ascó amb els seus propis clergues.
Ascó fou una de les parròquies visitades pel bisbe Francesc de Paolac el 1314.