Resultats de la cerca
Es mostren 996 resultats
Sant Esteve de Salses
Art romànic
L’església parroquial de Salses fou consagrada el 4 de juliol de 1114 pel bisbe d’Elna Pere Bernat El primitiu edifici fou enderrocat, com tot el poble, per ordre de Ferran el Catòlic el 1497, per tal de construir el nou castell L’església actual, edificada entre el 1552 i el 1584, i reparada al segle XVII, fou modificada encara als segles XIX i XX
Orriols

Vista parcial d’Orriols (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Bàscara (Alt Empordà), de poblament disseminat, situat a la capçalera del riu de Cinyana, sota el coll d’Orriols , a la divisòria d’aigües del Ter i del Fluvià, per on passa la carretera de Girona a Figueres.
El lloc és esmentat ja el 922 l’església parroquial de Sant Genís conserva l’absis romànic, però fou molt modificada posteriorment El castell d’Orriols , esmentat el 1265, pertangué a la família Orriols que enllaçà amb la de Foixà passà als Avellaneda i als Desbac L’edifici és un notable casal de tipus renaixentista, refet al començament del s XVII sobre l’antiga edificació
Segueró

Porta de l’entrada a la casa-torre situada a la façana oriental del castell de Segueró
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Beuda (Garrotxa), al peu dels vessants sud-orientals de la serra de la Mare de Déu del Mont, al sector oriental del terme, a la capçalera de la riera de Segueró (afluent per l’esquerra del Fluvià, aigua avall de Dosquers).
És centrat per l’església parroquial de Santa Maria, romànica, que fou després fortificada s XV, i modificada a l’interior conserva una notable imatge d’alabastre policromada, gòtica, i un retaule del s XVI de Pere Mates El lloc és esmentat el 1011 Bernat Tallaferro el cedí a l’efímer bisbat de Besalú Dins l’antic terme hi ha la important masia del Noguer de Segueró
Santa Anna de Pelegrinyó (el Campell)
Art romànic
Ara com ara no disposem d’informacions que documentin algun aspecte concret de la història d’aquesta església, tot i que notícies retrospectives indiquen que des d’antic, Santa Anna de Pelegrinyó va pertànyer a la diòcesi d’Urgell i depenia de l’església de Sant Miquel de Rocafort Hom considera que es tracta d’una obra d’origen romànic, molt modificada i sobrealçada, capçada per un absis semicircular
el Miracle
Convent
Antic convent mercedari de la vila de Montblanc (Conca de Barberà), situat al N del nucli urbà.
Des del començament del s XIII hi hagué un santuari dedicat a Santa Maria del Miracle El 1249 s’hi traslladà una comunitat de mercedaris fundada al santuari de la Mare de Déu dels Prats el 1240 L’església, originàriament de transició del romànic al gòtic, fou modificada el convent i el claustre són del s XVII La comunitat de mercedaris fou dissolta el 1835 després fou collegi, i des del 1897, convent de franciscans
ressonància de Fano-Feshbach
Física
Ressonància que es presenta quan un estat de col·lisió de dues partícules està acoblat amb un estat lligat d’aquestes, cosa que fa que la secció eficaç de col·lisió augmenti notablement quan l’energia de la parella que col·lideix coincideix amb la de l’estat lligat.
L’existència d’aquest tipus de ressonàncies fou discutida per Ugo Fano en el context de collisions d’electrons de baixa energia amb àtoms i molècules, i posteriorment fou adaptada en el context de reaccions nuclears per Herman Feshbach Recentment, aquest tipus de ressonàncies han estat utilitzades àmpliament en l’estudi de collisions atòmiques en gasos atòmics ultrafreds, on la posició de l’estat ressonant pot ser modificada per aplicació d’un camp magnètic extern
Santa Magdalena del Mont
Santuari
Santuari del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), dins l’antic terme de Sant Privat d’en Bas.
És situat als vessants nord-orientals del Puigsacalm, prop del santuari de les Olletes Havia estat un antic priorat de canonges regulars augustinians, dedicat a sant Corneli i a santa Magdalena, esmentat ja a la fi del segle X, que protegiren els comtes de Besalú i després els vescomtes de Bas, i que fou abandonat al segle XVI L’església conserva algun element del primitiu edifici romànic, però fou modificada al segle XVIII
l’Alzina d’Alinyà

Sant Bernabé de l’Alzina (Fígols d’Organyà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Fígols i Alinyà (Alt Urgell), situat a 1 365 m d’altitud, en un coster sota el serrat del Prat de l’Anca, a la dreta de la riera de l’Alzina, vora el camí d’Alinyà a la vall de la Vansa.
La carretera que hi duu passa la riera de l’Alzina per un pont de pedra d’un sol ull Hi ha l’església de Sant Bernabé, sufragània d’Alinyà, romànica i modificada L’absis, semicircular, és ornamentat exteriorment amb lesenes i arcuacions el presbiteri és cobert amb volta de canó i la resta de la nau amb volta de llunetes, posterior Hom fa la festa major per la Mare de Déu d’Agost
Sant Andreu de Bancells

Mas Bancells, que donà nom a la veïna parròquia de Sant Andreu de Bancells, Vilanova de Sau (Osona)
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria del municipi de Vilanova de Sau (Osona), a les Guilleries.
Consta des del 1101 Dels s XVI al XVIII tenia uns 12 masos el 1855 arribà a un màxim de 36 famílies i 185 persones La seva església, amb culte, és romànica del s XI i fou modificada amb dues capelles laterals el 1624 Ara té només 5 masos habitats 14 h 1981 A l’extrem de la seva demarcació, a Vallclara, s’hi ha construït una moderna urbanització i un hotel
Torre del Fang (Barcelona)
Art romànic
El 1359 apareix esmentada en el Dietari de la Generalitat una torre situada entre Sant Andreu i Barcelona, anomenada antigament del Diable i en aquell temps de la Verge Maria, que segons l’historiador Francesc Carreras i Candi es podria identificar amb la Torre del Fang, construcció probablement anterior a l’any 1300 Posteriorment fou modificada i hom suprimí la torre de guaita Avui l’edifici encara conserva una àmplia porxada i uns finestrals del segle XV
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina