Resultats de la cerca

Fou secretari general de la Unión Nacional i ingressà després al Partido Liberal de Moret Ministre de finances del govern Romanones 1916, presentà a les corts un projecte financer que trobà l’oposició de la burgesia industrial catalana per tal com exigia una tributació especial per beneficis extraordinaris de guerra El 1918 fundà la Izquierda Liberal monàrquica i s’enfrontà amb Cambó dins el govern Maura Exiliat a París durant la Dictadura 1923-30, tornà i rebutjà l’oferiment d’Alfons XIII de substituir el general Berenguer Proclamada la República, s’afilià al Partit Republicà…

El mes de juliol de 1936 era cap de la guarnició militar d’Oviedo després d’haver fingit adhesió al govern durant els primers dies, se sumà a l’alçament i resistí els atacs de les forces republicanes fins que tot el nord fou ocupat per les forces del general Franco Després fou cap del cos d’exèrcit de Galícia, capità general de València 1939 i, posteriorment, dirigí l’Escuela Superior de Guerra fins a la darreria del 1942 Els seus intents de propiciar, en 1942-44, una restauració monàrquica, l’enfrontaren amb Franco, que el postergà i, per fi 1949 el passà a la reserva El 1976, el rei Joan…

ARC es presentà a Barcelona al febrer de 1977 Pretenia reformar les institucions franquistes, era monàrquica i regionalista dins del marc unitari de l’Estat Es definí antiseparatista i antiimmobilista Integrà la Federación de Partidos de Alianza Popular, on es dissolgué al maig del mateix any per tal de constituir Alianza Popular AP i concórrer a les primeres eleccions legislatives López Rodó esdevingué aleshores el màxim dirigent d’AP a Catalunya fou cap de llista de la coalició AP-Convivencia Catalana i únic diputat electe Dirigents López Rodó president i Joan Albert Valls Jové president…

S'inicià amb alguns llibres de poemes d’estil neopopularista A la rueda, rueda, 1929 i es convertí, amb l’adveniment de la Segona República, en propagandista literari de la ideologia tradicionalista i monàrquica, cosa que li proporcionà alguns èxits sonats, força discutibles El divino impaciente, 1933 Cisneros, 1934 Durant la guerra civil de 1936-39 presidí a Burgos la Comisión de Cultura y Enseñanza de la Junta Técnica 1936-38 i continuà, amb Poema de la bestia y el ángel 1938, la mateixa tasca propagandística, ara a favor de la Cruzada , per a la qual reivindicà un sentit transcendent i…

Fou redactor en cap d' El Noticiero Universal , secretari de l’Associació de la Premsa de Barcelona durant la presidència d’Eugeni d’Ors i secretari de la Unión Monárquica Nacional a Catalunya durant la Segona República i de Renovación Española fins al decret d’Unificació 1937 A la postguerra, regidor de l’ajuntament de Barcelona, conseller nacional i procurador en corts per designació de Franco, fou destituït per la seva adhesió oberta al comte de Barcelona Publicà, entre altres obres, La reforma agrària a Catalunya Defensa de la propietat rústica catalana i disposicions de caràcter agrari…

Membre de la nissaga dels Arquer de Goscons, es formà acadèmicament a Anglaterra Vinculat a l’entorn d’Alfons XIII qui el nomenà “Gentilhombre de cámara con ejercicio” i amic personal del comte de Romanones, d’Antoni Maura i del marquès de Comillas, fou una peça clau en les aproximacions polítiques entre el rei i Francesc Cambó L’any 1918 participà en la fundació de la Unió Monàrquica Nacional, partit pel qual fou elegit conseller de l’Ajuntament de Barcelona, diputat provincial i senador Posteriorment, fou nomenat governador civil de Sòria i distingit amb la Creu de Carlos III Com a financer…

Procedia de família comerciant, originària de Mataró, més tard monopolitzadora del cànem a la plana baixa del Segura, on creà la primera fàbrica moderna d’aquest producte Fou professor a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona Signà el manifest sobre les zones franques 1915 patrocinat per la Lliga Regionalista, però aviat es distancià del catalanisme, i milità en el partit liberal El 1916 fou creat comte de Caralt Nomenat president del Foment del Treball Nacional el 1917, l’any següent substituí Joan Ventosa i Calvell en el ministeri de finances del govern García Prieto Es…

A desgrat del nom, no era una organització juvenil, sinó que pretenia ser una plataforma d’agitació i una força de xoc ultradretana que participés en un futur alçament antirepublicà Declarà com a finalitat en els estatuts “la reunión de todos aquellos hombres jóvenes que sientan la idea de la Patria y quieran defenderla de las asechanzas de las Internacionales marxistas y antipatrióticas” Conformà un grup d’activistes que, uniformats amb camises negres, realitzaven tasques de protecció en els mítings de la dreta monàrquica espanyolista com Derecha de Cataluña/Renovación Española, Bloque…

Fill del delfí Lluís de França, portà, abans d’ésser rei, el títol de comte de Provença A l’Assemblea de Notables 1787 es creà ja una reputació política El 1791 fugí de París i es titulà lloctinent general del regne, i, mort el seu germà Lluís XVI, regent En morir el seu nebot Lluís XVII es proclamà rei i creà un govern a l’exili El 1814 fou cridat pel senat i fou proclamat rei Representant de la tradició monàrquica i legitimista i desitjós de formes personals de govern, tingué en compte, tanmateix, l’experiència de la Revolució i acceptà la Carta del 1814, que introduïa un parlamentarisme…

Sota unes formes molt historicistes i d’exaltació de les antigues llibertats de la corona catalanoaragonesa, el pacte rebutjava tota idea de separatisme, i representà un intent d’organitzar els elements federals no extremistes d’aquells sectors geogràfics on eren més sòlids —Catalunya, País Valencià, les Illes, etc—, a fi que servissin de base per a l’estructuració estable i duradora d’una Espanya federal era, alhora, una aliança defensiva que pretenia de preservar i consolidar el contingut revolucionari del pronunciament del setembre del 1868, evitant la seva involució reaccionària Per…