Resultats de la cerca

Vida i obra Filla d’Alfons III de Catalunya-Aragó, el Benigne , fou promesa el 1325 a Jaume III de Mallorca en un intent de solució del conflicte amb el regne mallorquí el matrimoni se celebrà el 1336 Fou retinguda des del 1342 pel seu germà Pere III de Catalunya-Aragó a Barcelona i després a Girona i a Montblanc Se li atribueix una delicada i correcta dansa inspirada per l’enyorament del marit absent coneguda per Cançó de la reina de Mallorques , Eu am tal que és bo e bel , i conservada al↑ Cançoner Vega-Aguiló Biblioteca de Catalunya, ms 7 Aquesta composició obtingué molta difusió, de…

Vida i obra Filla d’Alfons III de Catalunya-Aragó, el Benigne , fou promesa el 1325 a Jaume III de Mallorca en un intent de solució del conflicte amb el regne mallorquí el matrimoni se celebrà el 1336 Retinguda des del 1342 pel seu germà Pere III de Catalunya-Aragó a Barcelona i després a Girona i a Montblanc, Se li atribueix una delicada i correcta dansa inspirada per l’enyorament del marit absent, coneguda per Cançó de la reina de Mallorques — Eu am tal que és bo e bel— Aquesta composició, conservada al Cançoner Vega-Aguiló Biblioteca de Catalunya, ms 7, tingué molta difusió, i els tretze…

Diplomat enginyer en topografia per l’Escola Nacional d’Arts i Indústries d’Estrasburg 1977, aquest mateix any entrà a treballar a l’Ajuntament de Montpeller, on, en estreta collaboració amb l’aleshores alcalde Georges Frêche , participà durant els tretze anys següents en la gran transformació urbanística de la ciutat El 1989 retornà al Rosselló, on es féu càrrec de l’Oficina Pública d’Habitatge i Urbanització dels Pirineus Orientals L’any 1992 fou elegit cap de la Federació del Parti Socialiste d’aquest departament, i en promogué la reactivació, augmentant substancialment la…

El Llenguadoc és format per una plana litoral, llarga d’uns 200 km i estreta, que s’eixampla per les valls de l’Aude i el Roine, i per un conjunt de graons calcaris garrigues que pugen cap a terres altes els Causses al centre, les Corberes al SW, les Cevenes a l’E La costa és formada per platges sorrenques, i hi abunden els cordons litorals que tanquen estanys Climàticament és un país de transició entre la Mediterrània i l’Aquitània característiques atlàntiques, amb predomini de clima mediterrani els eqstius són molt secs amb temperatures que arriben a 40°C i els vents són forts…

Es traslladà amb la seva família a Barcelona als 15 anys Llicenciat en dret el 1896 i collegiat en exercici des de l’any següent, el 1898 fou nomenat numerari de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, on el 1904 s’oposà sense èxit a què les actes es redactessin exclusivament en català Incorporat al Partit Liberal Demòcrata de Canalejas 1902, l’any següent passà a la Unió Republicana  de Nicolás Salmerón Elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona 1905, en fou tinent d’alcalde dos anys Contrari al suport a la Solidaritat Catalana  que dividí el partit, oposant-se a Salmerón, Francesc…

Ramon de Montcada, senyor de Tortosa i senescal de Catalunya, en negocià, vers la fi del 1173, el matrimoni amb el comte Ramon Berenguer IV de Provença, germà del rei Alfons I de Catalunya-Aragó com a coronament d’una gran maniobra diplomàtica per a desplaçar de l’imperi d’Orient la influència genovesa i substituir-la per la pisanocatalana Tanmateix, quan Eudòxia arribà a Montpeller el 1174, el comte Ramon Berenguer ja s’havia casat Després d’uns quants anys d’espera a Montpeller, acceptà de casar-se amb Guillem VIII de Montpeller 1179 Fou repudiada,…

Inicialment pertanyia als vescomtes de Besiers, i passà als comtes de Carcassona pel casament de la vescomtessa Garsenda I de Besiers i Agde amb el comte Ramon I de Carcassona Vers el 1034 el fill d’aquest, el comte Pere II, posseïa el castell d’Omelàs i el 1036 el tenia per ell el seu germà, el comte Guillem I El 1114 era del senyor Guillem V de Montpeller i en disposava testamentàriament a favor del seu germà uterí Bernat d’Andusa en feu dels vescomtes de Besiers i de Narbona definitivament el deixà el 1121 al seu segon fill Guillem, que prengué el nom d’Omelàs, juntament amb els castells i…

Fou un dels fundadors, el 1869, de la Société pour l’Étude des Langues Romanes i, el 1870, de la “Revue des Langues Romanes”, considerades com una garantia científica del felibrisme Estudià la Renaissance de la littérature catalane et de la littérature provençale 1868, que entén que es desenvoluparen parallelament i independentment El 1882 impulsà el llatinisme occitanista amb la fundació de la “Revue du Monde Latin”, on, el 1888, publicà un article sobre Jacint Verdaguer, a propòsit de la versió de L’Atlàntida per Justí Pepratx i de la Lettre biographique de Collell Traduí al provençal algun…

La seva poesia, molt personal i a voltes d’una gran fantasia, es feu mereixedora del premi de les Lletres Occitanes 1955 Cal destacar  Lei cants dau deluvi 1967 Altres reculls són Lo cantic dau brau 1956, Lo poèma de l’ametla 1957, La cantada di cantadas 1960, Lo poèma dis amics 1963, Dichas d’un occitan dau sègle atomic 1967 i Poèmas politics 1959-74 Fundà l’editorial Comptador Generau dau Libre Occitan

Publicà diverses obres que reflecteixen els principals esdeveniments de l’època destaquen sobretot les seves Mémoires o Souvenirs historiques sur Napoléon 1831-35, Mémoires sur la Restauration 1836, la Histoire des salons de Paris sous Louis XVI 1837 i Catherine II L’obra Souvenirs d’une ambassade et d’un séjour en Espagne et Portugal 1837 té interès per a les relacions francoespanyoles És autora també d’una sèrie de novelles, com L’Amirante de Castille 1832, en general d’escàs valor