Resultats de la cerca

Militant de la Unió Catalanista i president de la secció de propaganda del CADCI, dirigí La Veu de Sant Martí 1925-36 i fou vuit anys vicepresident de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana Vers el 1920 ingressà al Foment Martinenc, el qual maldà per catalanitzar, i el 1930 fou un dels fundadors del Casal Martinenc, adherit a la Unió d’Esquerres Catalanes, una de les organitzacions que donà origen a Esquerra Republicana de Catalunya Elegit diputat al Parlament de Catalunya per aquest partit 1932, en presidí la Federació de Barcelona Ciutat 1934-39, i durant la Guerra Civil de 1936-…

Professor de l’Institut d’Horticultura de Gand, l’Escola de Farmàcia de Montpeller 1851-81 —de la qual fou director— i la Facultat de Medicina de Montpeller Dirigí el Jardí Botànic de Montpeller 1881-88 Fou el primer a determinar i a descriure la filloxera i a preconitzar la introducció de les varietats americanes de vinya resistent a aquest insecte 1875, sobre les quals publicà una monografia molt important També estudià diverses podridures ocasionades per fongs fitoparàsits, com el míldiu de la vinya

Diplomat enginyer en topografia per l’Escola Nacional d’Arts i Indústries d’Estrasburg 1977, aquest mateix any entrà a treballar a l’Ajuntament de Montpeller, on, en estreta collaboració amb l’aleshores alcalde Georges Frêche , participà durant els tretze anys següents en la gran transformació urbanística de la ciutat El 1989 retornà al Rosselló, on es féu càrrec de l’Oficina Pública d’Habitatge i Urbanització dels Pirineus Orientals L’any 1992 fou elegit cap de la Federació del Parti Socialiste d’aquest departament, i en promogué la reactivació, augmentant substancialment la…

Es traslladà amb la seva família a Barcelona als 15 anys Llicenciat en dret el 1896 i collegiat en exercici des de l’any següent, el 1898 fou nomenat numerari de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, on el 1904 s’oposà sense èxit a què les actes es redactessin exclusivament en català Incorporat al Partit Liberal Demòcrata de Canalejas 1902, l’any següent passà a la Unió Republicana  de Nicolás Salmerón Elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona 1905, en fou tinent d’alcalde dos anys Contrari al suport a la Solidaritat Catalana  que dividí el partit, oposant-se a Salmerón, Francesc…

Ramon de Montcada, senyor de Tortosa i senescal de Catalunya, en negocià, vers la fi del 1173, el matrimoni amb el comte Ramon Berenguer IV de Provença, germà del rei Alfons I de Catalunya-Aragó com a coronament d’una gran maniobra diplomàtica per a desplaçar de l’imperi d’Orient la influència genovesa i substituir-la per la pisanocatalana Tanmateix, quan Eudòxia arribà a Montpeller el 1174, el comte Ramon Berenguer ja s’havia casat Després d’uns quants anys d’espera a Montpeller, acceptà de casar-se amb Guillem VIII de Montpeller 1179 Fou repudiada,…

Inicialment pertanyia als vescomtes de Besiers, i passà als comtes de Carcassona pel casament de la vescomtessa Garsenda I de Besiers i Agde amb el comte Ramon I de Carcassona Vers el 1034 el fill d’aquest, el comte Pere II, posseïa el castell d’Omelàs i el 1036 el tenia per ell el seu germà, el comte Guillem I El 1114 era del senyor Guillem V de Montpeller i en disposava testamentàriament a favor del seu germà uterí Bernat d’Andusa en feu dels vescomtes de Besiers i de Narbona definitivament el deixà el 1121 al seu segon fill Guillem, que prengué el nom d’Omelàs, juntament amb…

En contacte amb la cultura catalana des de la seva infància, des del 1974 ha residit de manera intermitent a Barcelona, on s’ha relacionat amb cantautors, músics i artistes en general, amb molts dels quals ha collaborat, especialment amb Lluís Llach , Jaume Sisa i Enric Casasses El seu estil, eclèctic i inclassificable i quasi exclusivament instrumental, té un marcat caràcter lúdic i d’experimentació, i sovint consisteix en recreacions insòlites de temes o estils d’origen molt divers De les nombroses influències sobresurten el jazz , el rock , el jazz-rock especialment en la versió catalana…

 Graduat en dret i economia, en 1965-72 milità en el Moviment Obrer Cristià Flamenc ACW, fins que passà als socialcristians flamencs Fou responsable 1979-81 del primer gabinet del democratacristià Wilfried Martens El 1981 fou nomenat ministre d’afers socials i reformes institucionals, càrrec que ocupà fins el 1988, any que obtingué la cartera de comunicacions Al març del 1992 fou designat primer ministre de la coalició socialista-conservadora, en substitució de Martens, càrrec en el qual fou confirmat després de les eleccions anticipades del maig del 1995 Fou el principal impulsor de la…

Collaborà en diferents revistes N R F , Commerce , Mesures , etc participà en la Resistència amb el pseudònim de Roland Mars fou director literari d' Action i membre del PCF 1937-47 La seva poesia rebutja la transcendència i cerca la descripció estàtica i minuciosa dels objectes, amb gran rigor en l’ús del llenguatge Ha publicat Douze petits écrits 1926, Le parti pris des choses 1942, Proèmes 1949, Le grand recueil en tres volums, 1961, Le savon 1966, Nouveau recueil 1967, Entretiens avec Philippe Sollers 1970, Nioque de l’avant-printemps 1983, Pratiques d’écriture 1984, etc Li foren…

Autor d' Aperçu général sur le groupe des îles Baléares et leur végétation 1865 i de Catalogue raisonné des plantes vasculaires des îles Baléares 1880, en collaboració amb Guillaume Vigineix