Resultats de la cerca

En els 10 primers llibres refuta les acusacions dels pagans, i en els 12 restants elabora una concepció filosoficoteològica de la història universal que inspirà diferents utopies R Bacon, Campanella, Thomas More i també el teocratisme polític medieval, bé que no massa correctament, perquè Agustí subordinava els fins de l’Estat als de l’Església, però considerava la “ciutat de Déu” com a eminentment espiritual i compatible amb qualsevol organització civil

Pintor en un principi, el seu profund coneixement dels sentiments humans i el seu lirisme el situen, amb un estil completament diferent, al costat dels grans mestres del cinema soviètic del seu temps Eisenstein i Pudovkin Entre les seves pellícules destaquen Zvenigora 1928, Arsenal 1929, Zeml’a ‘La terra’, 1930, Ṥč ors 1939, Mičurin 1948 i Poema o more ‘Poema del mar’, 1955-58, juntament amb la seva muller

Inicialment conreà arguments exòtics després el seu estil evolucionà i conreà temes de la natura i de l’edificació socialista Kara Bugas 1932, Čornoje more ‘La mar Negra’, 1936, Roždenije mor'a ‘El naixement de la mar’, 1952 Té obres històriques Poručik Lermontov, 'El tinent Lérmontov’, del 1941, biogràfiques Isaak Levitan, 1937, autobiogràfiques Povest o žizn’, 'La història de la meva vida’, 1955, trilogia i un gran nombre d’altres novelles i contes

Adherit a l' imatgisme , escriví Collected Poems 1928, The English Novel 1930, assaig crític, una trilogia sobre Caterina Howard i The Good Soldier ‘El soldat bo’, 1915, novella Després de la Primera Guerra Mundial publicà novelles de guerra, com No more Parades ‘Prou parades’, 1925 Fundà l’"English Review” 1908 i, a París, la “Transatlantic Review”, literària Fou un elegant estilista, influït per Henry James i Joseph Conrad, sobre els quals escriví assaigs 1914 i 1924

Es donà a conèixer com a assagista amb An End to Innocence 1955, on dóna una visió distinta d’obres clàssiques americanes També publicà altres assaigs com Love and Death in the American Novel 1960, Being Busted 1969, The Stranger in Shakespeare 1972, What Was Literatura 1982, Fiedler on the Roof 1991 i The Tyranny of the Normal 1996 La seva producció novellística és molt treballada, destaquen The Messengers will come no More 1974, In Dreams Awake 1975 i Freaks 1977

Catedràtic del Centre for Translation Studies, a la Universitat de Surrey, Anglaterra La seva recerca se centrà en la teoria de la traducció i l’estudi de la llengua anglesa Entre les seves publicacions sobre la teoria i el procés de traducció destaca el llibre de referència en la matèria A Textbook of Translation 1988, traduït al gallec, l’eslovè, el grec i l’espanyol També escriví Paragraphs on Translation 1989, About Translation 1991 i More Paragraphs on Translation 1998

Educat a París, el 1964 fundà una productora, amb la qual dirigí More 1969, La vallée 1971, el documental General Idi Amin Dada 1974 i Tricheurs 1983 Installat als EUA, ha dirigit Barfly 1987, Single White Female 1992, Desperate Mesures 1998, Our Lady of the Assassins 2001, Murder by Numbers 2002 i Inju, la bête dans l’ombre 2008, a més dels documentals Koko, le gorille qui parle 1978, The Charles Bukowski Tapes 1985 i L’Avocat de la terreur 2007

El mambo és una barreja de danzón , rumba i swing , de ritme sincopat però sense una cadència determinada ni accents regulars Creat els anys quaranta, el seu nom podria provenir del Congo o d’Angola i la seva paternitat musical és disputada entre Dámaso Pérez Prado, Orestes López i Antonio Arcaño Trompetes, congues i timbals hi tenen gran importància Durant els anys cinquanta les orquestres de Machito i Tito Puente el popularitzaren als Estats Units, i la de Benny Moré, a Cuba

Inclosa en el circuit de la Federació Internacional de Pitch and Putt, la primera edició tingué lloc al Pitch & Putt Barcelona-Teià i, posteriorment, a l’HCP1 Pitch & Putt 2008, al Pitch & Putt Lleida 2009, al Pitch & Putt Sant Cebrià 2010, al Mas Pagès Golf 2011 i al Lloret Papalús Pitch & Putt 2012 Disputada en categoria masculina i femenina, hi participen jugadors i jugadores de diverses associacions i federacions internacionals El català Marçal Moré ha guanyat el títol en tres ocasions 2008, 2011, 2012

Desenvolupat a Cuba al llarg del segle XIX, s’escampà ràpidament per les Antilles i per tot Amèrica S’anomenà trovadoresc el bolero per a ser escoltat -ple de dramatisme sentimental- i rítmic el bolero que pot ser ballat i que incorpora elements del son sense perdre romanticisme Les orquestres de son i les de salsa n’inclouen habitualment en el seu repertori, com feia la Sonora Matancera Beny Moré, Olga Guillot, Elena Burke, Lucho Gatica, Armando Manzanero, Toña la Negra, Daniel Santos i, a Catalunya, Moncho i Dyango, han estat grans boleristes