Resultats de la cerca

Són molt petits —entre 9 i 16 cm de llargada—, amb el cap arrodonit, el cos més aviat arrodonit, les orelles amples i membranoses, els ulls enormes, tan grossos com el cervell, la cua molt llarga i pelada, excepte a la punta, i les extremitats posteriors molt allargades a causa del fet que tenen un tars molt desenvolupat, adaptat al salt Els dits són llargs i prims, amb l’extrem aixafat i proveït d’un disc adhesiu que permet a l’animal d’enfilar-se per superfícies llises Tots els dits, llevat del segon i el tercer del peu, que porten urpes, tenen ungles planes El pelatge és llanós i curt Són…

La dominant és, després de la tònica, l’element estructural més important de la tonalitat En efecte, dins el joc d’interrelacions i jerarquies que constitueix la tonalitat, la dominant suposa el punt d’inestabilitat o tensió que fa necessària la presència de la tònica La dominant representa, doncs, la tendència, l’atracció cap a la tònica Un grau harmònic esdevé dominant per l’equilibri entre la relació amb els altres graus sintaxi i per la seva pròpia estructura acòrdica morfologia Es pot accentuar la tendència resolutiva de l’acord de dominant afegint-li una 7a m -cas en què l’acord…

Els fòssils assignats a aquest grup tenen una antiguitat estimada d’entre dos i quatre milions d’anys Els australopitecs presenten un crani més elevat que el dels pòngids i menys que el de l’home actual, un dentat potent que suggereix una dieta principalment vegetariana i un prognatisme pronunciat Hom n’ha deduït de les característiques morfològiques la marxa bípeda La capacitat craniana estimada oscilla entre els 350 cc i els 600 cc entre la dels ximpanzés i per sota de la de l’ Homo habilis , i força inferior a la de l’ Homo sapiens arcaic, d’uns 1500 cc En alguns casos, les…

Estudia el funcionament de les plantes considerant principalment els fenòmens de creixement, el metabolisme i les interaccions amb el medi i els altres organismes pot abraçar també aspectes especials, comparats o patològics No té un límit establert amb la bioquímica i es relaciona íntimament amb les ciències morfològiques anatomia, citologia pels lligams existents entre forma i funció Es constituí com a ciència al s XVIII, amb Vegetable Staticks 1727, obra de S Hales, on examina el creixement de les plantes, la pèrdua d’aigua per evaporació i altres fenòmens A la darreria del s…

Hi ha qui, per a referir-s’hi, empra el nom de l’instrument en plural, com ara família de les flautes de bec, i qui ho fa en singular, per exemple família del clarinet Per a anomenar un instrument concret de la família, se sol afegir al nom familiar el de la tessitura concreta que li és pròpia saxòfon soprano, saxòfon tenor, saxòfon baríton De vegades, però, alguns membres de la família tenen nom propi i així, per exemple, s’anomena viola el que, de fet, és un violí contralt, o flautí una flauta sopranino

L’esponja invasora Paraleucilla magna fins ara només s’ha localitzat a la riba occidental de la Mediterrània, on la seva distribució encara s’està estudiant María Jesús Uriz La fauna d’esponges del litoral català ha sofert alguns canvis les darreres dècades Un dels més destacats és la presència de l’espècie calcària de caràcter invasor Paraleucilla magna , de la família dels amforíscids Amphoriscidae, que possiblement fou introduïda a través de cultius industrials i que està proliferant als primers 15 m de fondària, principalment a prop dels ports, però també per tot el litoral de la mar…

L’adaptació és un procés fonamental en l’evolució i diversificació de les espècies

Sembla que el terme fou proposat per Kerner-Marilaun 1930, bé que, conceptualment, les primeres deduccions remunten al segle XVII Es val d’una sèrie d' indicadors paleoclimàtics , és a dir, d’uns fenòmens geològics que, parcialment, han depès del clima, la interpretació dels quals és feta per similitud amb els fenòmens actuals També es val de mètodes físics, com és ara el de la determinació de les paleotemperatures basada en la relació dels isòtops de l’oxigen O 1 8 /O 1 6 Les evidències paleoclimàtiques poden ésser biològiques, litològiques o morfològiques S'han establert diverses hipòtesis…

La degeneració pot afectar un dels components d’aquesta substància, és a dir, les cèllules o la substància els elements intercellulars, o bé tots dos Els teixits perden les qualitats específiques, tant estructurals com funcionals, i això condueix a una sèrie d’alteracions metabòliques que influeixen en la capacitat de desenvolupament, regeneració i adaptació És una condició indispensable que les modificacions morfològiques o fisicoquímiques siguin reversibles, perquè els mateixos agents nocius aplicats més temps o amb més intensitat poden produir la mort cellular Les causes…