Resultats de la cerca

Havia treballat d’obrer en una empresa anomenada La Fabril, i per això fou conegut pel sobrenom de Fabrilo Prengué l’alternativa a València el 1888, i la confirmà a Madrid l’any següent Practicà una lidia audaç i vistosa, tot i que no era home de grans condicions físiques, i aconseguí una considerable popularitat, sobretot al País Valencià Morí a conseqüència d’una cornada, quan un públic accidentalment hostil li exigia d’executar una suerte difícil Un germà seu, Francesc, morí també a la plaça de València, el 1899

Descendent de la família Rogent Féu estudis inacabats d’arquitectura durant la guerra civil de 1936-39 i s’inicià en la pintura encoratjat per Rafael Llimona Visqué a França 1938-39 i el 1941 exposà a Madrid Es presentà a Barcelona el 1942, i el 1943 féu amb els germans Vilató i amb Albert Fabra una important exposició Exposà, invitat, a Portugal 1945 i 1947 —on li foren adquirides obres per al Museu de Lisboa—, al Salon d’Art Libre de París, a Londres, Pittsburgh i la Triennal de Milà A Barcelona formà part del grup Lais 1950 i participà assíduament als Salons d’Octubre i a les edicions…

El seu pare morí prematurament i li deixà, en un testament del 1177, el comtat de Pallars Jussà, una honor que tenia pel rei de Catalunya-Aragó, una altra que tenia pel comte d’Urgell i uns béns a la Cerdanya i el Conflent, tot sota la guarda i batllia de la seva àvia Òria d’Entença Per part seva, Òria féu testament pel maig del 1178, i encomanava la tutela de Valença al comte rei Alfons I el Cast Tanmateix, Valença governà poc temps, i morí sense successió En compliment del testament del seu avi Arnau Mir I, el comtat passà aleshores a Dolça I, que el donà a Alfons el Cast

Morí a l’incendi de Troia

Morí en combat el mateix mes de novembre

Fou canonge-sagristà del capítol de Barcelona A Lleida, el 1157, intervingué com a jutge en el litigi contra Pere de Puigverd Formà part del seguici que acompanyà Ramon Berenguer IV en el viatge a Torí Quan morí el comte a Borgo San Dalmazzo 1162 fou un dels dipositaris del seu testament sacramental Tornat a Catalunya, en donà a conèixer les disposicions en l’assemblea de Catalunya-Aragó Collaborà amb Guillem de Torroja en la repoblació del país A Tarragona heretà el conflicte sorgit entre el seu antecessor, Bernat de Tort, i Guillem de Tarragona, fill de Robert Bordet, per afers de població…

La primera adoptà com a emblema una rosa vermella, i la segona, una rosa blanca Ricard, duc de York, intentà d’usurpar el poder al rei Enric VI, de la casa de Lancaster, amb l’ajut del comte de Warwick, però fou vençut a Wakefield 1460, on morí El seu fill Eduard aconseguí una victòria decisiva a Mortimer's Cross 1461 i es proclamà rei després d’un breu exili a Borgonya 1470-71, fou definitivament acceptat 1471-85 En morir, fou succeït pel seu germà, amb el nom de Ricard III, el qual morí lluitant contra Enric Tudor a la batalla de Bosworth Field La seva mort significà la fi de la guerra i de…

En fou el fundador Gui, senyor de Bailleul i Harcourt Normandia, company de Guillem I d’Anglaterra que rebé de Guillem II importants feus a Durham i Northumberland La vídua del seu net, John de Balliol mort el 1269, fundà el Balliol College d’Oxford John de Balliol, senyor de Galloway, fill del precedent, emparentat per línia materna amb els reis d’Escòcia, feu valer les seves pretensions al tron, contra els Bruce, en morir la reina Margarida I 1290 Amb l’ajut del rei d’Anglaterra fou reconegut rei Joan I el 1292 Però, revoltat contra els anglesos, fou vençut el 1296, hagué de renunciar al…

Fou anomenada “l’amazona de la llibertat” Morí boja

Morí de tristesa en ésser superat per l’endeví Mopsus