Resultats de la cerca
Es mostren 395 resultats
nereida
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia grega, cadascuna de les filles de Nereu.
Segons Hesíode, les nereides eren prop de cinquanta divinitats Favorables als homes i protectores de la mar en calma, les més conegudes eren Tetis —que guiava llur dansa—, Amfitrita i Galatea L’art grega les representà sovint, parcialment vestides, durant el segle V, o nues, cavalcant cavalls marins, a partir de l’època hellenística Figuraven al monument de Xantos, a la Lícia, i als acroteris del temple d’Asclepi, a Epidaure Les que Escopes plasmà influïren a Roma la decoració de fonts, de mosaics de les termes i de sarcòfags
sirena
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia grega i romana, figura representada en forma de noia o de dona jove i bella a la part superior del cos i d’ocell a la part inferior (a l’edat mitjana apareix i es divulga una forma de sirena meitat dona i meitat peix).
Amb llur bellesa i l’encís de llurs cants, les sirenes atreien els navegants per fer-los negar en els abismes de la mar Apareixen a l' Odissea en l’episodi d’Ulisses travessant l’estret que separa Escilla i Caribdis Hom cregué que habitaven la costa occidental de la Itàlia meridional i foren representades sovint en vasos pintats, ceràmiques, mosaics, sarcòfags, etc, amb cos d’ocell, cua i ales amples, en general tocant algun instrument la cítara, o bé al voltant d’Ulisses i de la nau que intenta de salvar els esculls
Lluís Bru i Salelles
Arts decoratives
Mosaïcista i decorador.
Féu un viatge a Venècia per tal de conèixer la tècnica musiva, i de tornada s’especialitzà com a mosaïcista seguint els encàrrecs dels arquitectes Lluís Domènec i Montaner i Josep Puig i Cadafalch Entre les seves obres més importants figuren els mosaics de l’Hospital de Sant Pau, de l’Hotel La Rotonda, de la casa Lleó Morera i del Palau de la Música Catalana, tots a Barcelona, així com els del Palau March, de Palma, molt posteriors A l’exposició internacional d’arts decoratives de París 1925 obtingué la medalla d’or
Gastó Castelló i Bravo
Pintura
Pintor.
Fou deixeble de Gonçal Cabrera i Cantó Obtingué la medalla d’argent a les exposicions alacantines del 1951 i 1954 Realitzà una abundant obra en murals i mosaics a diversos indrets de la ciutat d’Alacant, entre els quals cal destacar els de l’església de Nostra Senyora de Gràcia, Collegi d’Orfes Ferroviaris, ajuntament, estació d’autobusos, capella del Sagrat Cor dels Germans Maristes, Caixa d’Estalvis, etc De les seves obres més importants cal esmentar Integració racial a la Guaira, Músics indígenes del Chilpancingo i Índia Huichol
Vil·la de Barrugat (Tortosa)
Detall del mosaic que recobria el paviment de l’hipocaust de la villa M Genera La partida de Barrugat es troba al barri de Bítem, dintre del terme de Tortosa, a la banda esquerra de l’Ebre, uns 6 km al N de la ciutat Tot i que ja l’any 1931 l’ariuitecte J Abril i Guanyabens, en la seva publicació Un capítol de la meva actuació a Tortosa , es referia a la descoberta de restes arqueològiques amb l’aparició de mosaics, arran de la construcció del canal del marge esquerre de l’Ebre al començament d’aquest segle, les primeres intervencions arqueològiques en aquest paratge es van dur a…
Mitla

Vista panoràmica de Mitla
Eduardo Robles Pacheco (CC BY 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Ciutat de l’antic Mèxic, situada a l’actual estat d’Oaxaca, a la plana del riu Mitla.
Les restes de la ciutat palesen, arquitectònicament, una ruptura amb la tradició zapoteca i l’assoliment d’una gran perfecció en l’estil façanes blanques, salons esbarjosos, patis, columnes interiors, etc exteriorment els edificis són adornats amb greques fetes amb pedra, i els interiors ho són amb mosaics i pintures mixteques Ocupada pels asteques el 1490, la ciutat s’ha conservat com a conjunt de cinc grups d’edificis grup de la rectoria, dels arbres, del rierol, de les columnes i del sud molt estudiat, aquest conjunt ha permès la diferenciació cultural entre…
capella palatina d’Aquisgrà
Capella
Capella del palau de Carlemany a Aquisgrà, iniciada el 796 i acabada per l’arquitecte Otó de Metz el 805.
Repetidament restaurada, i incorporada a l’edifici de la catedral, ha conservat, però, l’estructura original rotonda de planta octagonal coberta amb cúpula de pedra inicialment decorada amb mosaics venecians, envoltada per una nau de setze costats Inspirada en San Vitale de Ravenna, aquesta peça mestra de l’arquitectura carolíngia serví de model a esglésies de planta octagonal, com les de Mettlach Saarland i Ottmarsheim Alsàcia A la capella i al tresor de la catedral són conservades peces d’art mobiliari llàntia de coure de Frederic Barba-roja, tron de marbre i arca sepulcral d’…
Dafní
Mosaic del monestir de Dafní amb la representació de Josep, espòs de Maria
© Corel Professional Photos
Monestir
Monestir situat 10 km a l’oest d’Atenes.
El nom li ve dels llorers que l’envoltaven Fundat als segles V-VI, fou restaurat a la fi del segle XI Ocupat pels croats al segle XIII, s’hi installaren monjos cistercencs, que l’abandonaren el 1458 a causa de la invasió turca Posteriorment fou habitat per monjos ortodoxos segles XVI-XIX L’església, del segle XI el nàrtex fou refet al segle XIII, amb arcs ogivals, segueix el model clàssic d’església bizantina Els seus mosaics segle XII figuren entre els més famosos de l’art bizantí i, amb els d'Hósios Lukás, són els més importants de Grècia
Timgad
Ciutat
Nom modern de l’antiga ciutat de Thamugadi, a la Numídia (Algèria), al peu de l’Aurès, al S de Constantina.
Fou fundada per Trajà l’any 100 dC Colonia Traiana Marciana Thamugadi Al s IV esdevingué centre dels donatistes Destruïda poc temps després de l’època bizantina, fou ignorada fins a les excavacions del s XIX Hom ha pogut descobrir les ruïnes de la ciutat, amb els carrers, dividits en illes quadrades de cases, el fòrum a la cruïlla del cardo maximus i del decumanus maximus , el teatre, molt ben conservat, la biblioteca, el mercat, etc Fora del recinte de la ciutat hom ha trobat alguns santuaris pagans de l’època cristiana, hom hi ha trobat algunes esglésies i, sobretot, la catedral donatista…
basílica de son Peretó
Basílica paleocristiana del terme de Manacor (Mallorca), al NE de la ciutat, dins la possessió i antiga cavalleria de son Peretó excavada el 1912 per Joan Aguiló i una de les més ben conegudes de l’illa.
Fou construïda al segle V seguint el model africà ben documentat ja al segle IV dC, de planta rectangular de 21 x 14 m, amb tres naus i capçalera tripartida A la part anterior es conserven restes del baptisteri, amb la pila baptismal tetralobulada i doble piscina Les tres naus estaven pavimentades amb mosaics datats al segle VI, que es conserven al Museu de Manacor A l'est de la nau major hi ha el sanctuarium, on es trobava l'altarTenia adossades cambres d’ús incert i la voltava una necròpoli L'any 2005 s'iniciaren les obres de consolidació i adequació dels jaciment per a les visites
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina