Resultats de la cerca
Es mostren 40706 resultats
Deba
Vista des d'un dels miradors del municipi de Deba
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la província de Guipúscoa, País Basc, situat a la dreta del riu Deba i de la ria de Deba, que formen el límit NW del municipi.
L’economia és força diversificada Hi ha quelcom d’agricultura i ramaderia boví És port pesquer i lloc d’estiueig Hi ha una certa activitat indústrial sector del metall, especialment L’església de la vila de Deba és d’origen gòtic en destaquen la portada, el cor i el claustre
Avinyó Nou
Avinyó Nou, cap del municipi d’Avinyonet del Penedès
© Fototeca.cat
Poble
Poble (284 m alt.) i cap del municipi d’Avinyonet del Penedès (Alt Penedès), a l’entroncament de la carretera de Barcelona a València amb la que es dirigeix a Barcelona per Begues.
L’església nova ha assumit les funcions parroquials de Sant Pere d’Avinyonet Fins l’any 2007 el nucli s’anomenà les Cabòries
Santa Creu de Joglars
L’església de Santa Creu de Joglars, al municipi d’Olost
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Olost (Lluçanès), al NW del terme, format per dos nuclis dispersos.
Existia l’església de Santa Creu el 984, prop del lloc dit Gugulares i més tard mas Joglars la seva demarcació s’estén per una plana i per les valls de les rieres de Lluçanès i Gavarresa, que es fusionen poc més avall Entre el 1438 i el 1728, pel fet d’ésser un lloc central, es reunia en aquesta església el consell del territori del Lluçanès El 1733 es féu una nova església més al centre dels dos barris Antiga sufragània, el 1878 s’erigí en parròquia independent tenia aleshores 280 h
Baiona
Vista de Baiona, municipi de la província de Pontevedra, Galícia
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi de la província de Pontevedra, Galícia, situat a la badia de Baiona, al S de Pontevedra.
Important centre agro-pecuari, pesca
les Pobles
Panoràmica del nucli de les Pobles, al municipi d’Aiguamúrcia
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Aiguamúrcia (Alt Camp), a la dreta del barranc del mas d’en Prat (afluent, per l’esquerra, del Gaià), al NE de Santes Creus.
La parròquia fou segregada de la de Santes Creus al segle XIX
Castellàs
Vista general de Castellàs, al municipi de Noves de Segre (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de les Valls d’Aguilar (Alt Urgell), drenat pel riu de Castellàs Antic municipi del Pallars Sobirà, annexat el 1972 al de les Valls d’Aguilar (Alt Urgell).
L’antic terme municipal pertanyia a la conca del Segre, del qual és afluent el riu de Castellàs neix dins el terme de Baén, sota Sant Sebastià de Buseu, i, després de rebre per l’esquerra els rius de Solans i de Guils, desguassa aigua avall d’Espaén, al riu de la Guàrdia El territori, de composició carbonífera i molt trencat, arriba al nord fins al coll del Cantó Hi predominen els erms i la vegetació arbustiva amb alguns claps de pins al sector NE El poble 13 h alg 1981 1 301 m alt és a l’esquerra del riu de Castellàs l’església parroquial és dedicada a sant Joan es conserva la casa…
Còria
Carrers del municipi de Còria, a la província de Càceres, Extremadura
© B. Llebaria
Municipi
Municipi de la província de Càceres, Extremadura, situat a la vall de l’Alagón.
És centre d’una subàrea comercial agrícola cotó, tabac i hortalisses als regadius, i cereals i oli al secà i ramadera oví, cabrum, porcí La ciutat conserva les muralles romanes reconstruïdes a l’edat mitjana La catedral fou reformada al s XVI sota la direcció de Pedro de Ibarra, al qual hom atribueix la portada d’estil plateresc
Fontanet
Caseria al llogaret de Fontanet, al municipi de Cabó (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Enclavament
Enclavament del municipi de Cabó (Alt Urgell), dins el d’Organyà, al vessant septentrional de la muntanya de Nargó, prop de la plana al·luvial del Segre.
Hi ha el mas de Fontanet, amb les restes de la capella de Sant Martí
la Valleta
Petit nucli de Valleta, al municipi de Llançà (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Llançà (Alt Empordà), situat al SW del terme, a la vora de la riera de la Valleta
, que neix dins el terme de Rabós (serra de la Balmeta, als vessants meridionals de l’Albera) i desguassa directament a la mar al Port de Llançà.
L’església de Sant Silvestre havia estat possessió del monestir de Banyoles
Masella
Instal lacions de les pistes d’esquí de Masella, al municipi d’Alp
© Fototeca.cat
Esport general
Estació d’esports d’hivern de la Baixa Cerdanya, al municipi d’Alp.
La recerca de noves pistes d’esquí properes a les de la Molina féu pensar en la conveniència d’adaptar la pista forestal del bosc de la Pia 12 km d’Alp a Supermolina per la baga de la Masella Fou inaugurada el 1967 Posteriorment hom hi ha afegit noves pistes i remuntadors, des del pla de Masella 1 600 m al cim de la Tosa 2 536 m Es comunica per carretera amb la Molina Supermolina, amb Alp i amb Das Hi ha un hotel i diversos apartaments