L’antic terme municipal pertanyia a la conca del Segre, del qual és afluent el riu de Castellàs; neix dins el terme de Baén, sota Sant Sebastià de Buseu, i, després de rebre per l’esquerra els rius de Solans i de Guils, desguassa aigua avall d’Espaén, al riu de la Guàrdia. El territori, de composició carbonífera i molt trencat, arriba al nord fins al coll del Cantó. Hi predominen els erms i la vegetació arbustiva amb alguns claps de pins al sector NE. El poble (13 h alg [1981]; 1 301 m alt.) és a l’esquerra del riu de Castellàs; l’església parroquial és dedicada a santa Maria;
Es conserva la casa senyorial de Servós, una casa forta que fou alçada sobre una fortificació anterior —l'antic castell—, la qual es documenta ja el 1146, en el testament de Pere de Montferrer.
Pertangué al vescomtat de Castellbò. Dins l’antic terme hi ha, a més, els pobles de Junyent i Biscarbó i les antigues quadres i caseries de Mesons i de la Torre. El decret de divisió territorial del 1936 adscrigué Castellàs a la comarca del Pallars Sobirà. En perdre la independència municipal, l’any 1972, fou annexat a Noves de Segre, fet pel qual hom l’incorporà (1988) a l’Alt Urgell en la nova divisió territorial establerta per la Generalitat de Catalunya.